La Iniciativa Legislativa Popular per a que cap ciutadà no percebi menys de 644 euros al mes és a prop de ser una realitat. La plataforma que impulsa la Renda Garantida de Ciutadania ja compta amb 40.000 de les 50.000 signatures necessàries per impulsar tramitar la ILP al Parlament de Catalunya. Per aconseguir-ho -tenen com a termini l'11 d'octubre- han decidit donar una empenta a la campanya amb unes jornades de dejuni que duran a terme a la plaça de Catalunya de Barcelona del 13 al 15 de setembre.
Segons els càlculs del col·lectiu impulsor del projecte de llei, actualment unes 600.000 persones perceben a Catalunya menys de 644 euros al mes, éls ingressos que la Generalitat considera que fixen el mínim per poder tenir una vida digna. “Tothom té dret a viure amb dignitat, i això no passa ara mateix a Catalunya”, expressa Diosdado Toledano, un dels impulsors de la ILP. Toledano es remet a l'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya: “Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna”.
El dejuni servirà per “intensificar”, en paraules de Toledano, una campanya que ja compta amb el suport de 37 ajuntaments -per la via de la moció o de la declaració institucional- i que té previstos actes que aniran des de xerrades a les universitats fins a la presentació d'un llibre sobre el tema, a més de presència aquest dimecres a la Diada. Un cop recollides totes les signatures, la plataforma convocarà diverses marxes des del cinturó de Barcelona que conflueixin davant la Generalitat, per tramitar la iniciativa.
Pel que fa a la jornada de dejuni, en total de 48 hores, la convocatòria és oberta, i a més de l'acció de dejuni hi ha previstes nombroses xerrades, relacionades amb cooperativisme, immigració o dret a l'habitatge -entre d'altres-, sota el lema de Rescatem les persones.
La viabilitat dels 644 euros
La partida que la Generalitat hauria de destinar a la Renda Garantida de Ciutadania, si passés feliçment el tràmit parlamentari, hauria de ser de 2.000 milions d'euros, segons els càlculs de Jordi Arcadons, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, tenint en compte que la renda es percep íntegrament si no tens cap ingrés, i en cas de tenir-ne, es rep la diferència fins a cobrir els 644 euros fixats.
En qualsevol cas, els 2.000 milions xoquen, d'entrada, amb les migrades finances de l'Administració catalana. Però des de la plataforma ho veuen com una “qüestió de voluntat política”. Toledano sosté que, per exemple, la partida destinada ara a la Renda Mínima d'Inserció quedaria suprimida, o que es podrien implantar una “política fiscal més progressiva i justa”. De tota manera, els impulsors de la ILP defensen sobretot que la renda tindria un retorn elevat, segons els seus càlculs del 60%, tant a través dels impostos com del consum.