L'escassa protecció pública de la Generalitat té com a conseqüència que les desigualtats socials a Catalunya es disparin. La despesa del govern català en protecció social està molt per sota de la mitjana d'Espanya i de la Unió Europea (UE). Però, a més, l'aportació catalana a aquest apartat s'ha anat reduint des del començament de la crisi, tot i que les necessitats no han parat d'incrementar-se, segons un estudi elaborat per CCOO de Catalunya.
L'estudi el va presentar el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, en roda de premsa. En la presentació va posar l'èmfasi en què, per elaborar-lo, s'han fet servir les dades oficials més actualitzades de què es disposen.
Just abans de la crisi Catalunya comptava amb uns nivells de desigualtat inferiors als de la mitjana europea, amb un índex Gini del 0,29 respecte del 0,30 de la UE -els nivells d'aquest indicador que mesura les diferències entre rics i pobres van del 0 a l'1-: “El 2010 aquesta tendència es va començar a invertir i el nostre país és ja un dels territoris més castigats, amb un índex del 0,31”, ha dit Gallego.
Les diferències entre les rendes altes i les baixes s'han “disparat de manera alarmant” des del començament de la crisi. En aquest sentit, la renda del 20% de les famílies amb més ingressos és 5,9% vegades superior a la renda del 20% dels que compten amb menys ingressos.
Les diferències entre classes socials també s'evidencien en el sistema educatiu català, que “no garanteix la igualtat d'oportunitats”, tenint en compte que els nens que viuen sota el llindar de la pobresa tenen el doble de fracàs escolar i baixos resultats acadèmics.
L'informe, que també ha estat presentat per Alfons Labrador, posa de manifest que els beneficiaris de pensions no contributives s'han reduït de manera sostinguda des del començament de la crisi a Catalunya -han passat de 58.679 el 2007 a 55.659 el 2013- i que només el 33% dels aturats rep algun tipus de prestació.
Gallego ha recordat que l'atur de llarga durada s'ha “cronificat” a Catalunya, tenint en compte que el 22% dels parats porta més de tres anys sense feina i el 35% més de dos; a més, les persones que viuen a llars amb tots els membres a l'atur s'han multiplicat per sis entre 2007 i 2013.
Pperò, la situació es complica si es té en compte que les elevades taxes d'atur es barregen amb el fet que ser treballador ja no garanteix la sortida de la pobresa, a causa dels baixos sous i l'elevat cost de la vida: “Amb aquests factors és urgent que Catalunya es posi les piles per evitar que milers de persones quedin enrere”, ha dit el responsable de CCOO.
Per evitar l'increment de les desigualtats Gallego ha advocat per la implantació d'una renda garantida de ciutadania (RGC) perquè tots els catalans tinguin uns ingressos mínims de 664 euros mensuals.
El líder sindicat ha destacat també, críticament, que els nivells de pressió fiscal a Catalunya estiguin set punts per sota de la mitjana de la UE i que des del començament de la crisi s'hagin reduït 5,4 punts, cosa que ha “limitat la capacitat per implementar polítiques contra les desigualtats socials”.
Segons ha dit Gallego, la forta caiguda d'ingressos fiscals es produeix com a “conseqüència d'una dependència més gran dels sectors més desafavorits i per les rebaixes fiscals” introduïdes pel Govern central, que afecten especialment les empreses.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
