Els correbous, el debat pendent sobre dret animal a Catalunya
Les imatges de l'agressió a dues activistes animalistes per part de quatre assistents a un correbous i la prohibició que el Toro de la Vega mori -encara que no del conjunt d'aquest torneig taurí- han tornat a posar sobre la taula si els drets dels animals en general i dels toros en particular estan prou protegits. A Catalunya, on les 'corridas' de toros estan prohibides des del 2012, el focus s'ha situat en una modalitat alternativa d'espectacle taurí, els correbous, que compten amb gran arrelament especialment a les Terres de l'Ebre, però també en altres municipis.
La llei 34/2010 que regula (i blinda) els correbous delimita que només es poden autoritzar en aquelles poblacions i dates que siguin tradició, prohibeix la participació de menors i estableix una sèrie de requisits tècnics, de seguretat del recinte i respecte a l'animal (com ara la revisió del toro abans i després del correbous per part d'un veterinari). No obstant això, els animalistes denuncien que no sempre es compleix el que marca la normativa.
Els defensors dels drets dels animals tenen en el punt de mira dues modalitats concretes de correbous: el 'bou embolat', on es col·loquen dues boles de foc a les banyes del toro; i el 'bou capllaçat', que consisteix a lligar una corda de la banya de l'animal i fer-ho córrer pels carrers del poble. “Jo estic per l'abolició, especialment del bou embolat i el capllaçat, que són les pràctiques més dures i cruels amb l'animal”, explica l'advocada Magda Oranich, una de les veus més veteranes en la defensa dels drets dels animals a Catalunya.
Per la seva banda, la diputada de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau, valora que “potser sigui el moment de replantejar” aquestes dues modalitats de correbou, ja que “són les que més patiment animal provoquen i on menys es salvaguarden els drets dels animals”.
Els col·lectius animalistes coincideixen a assenyalar l'embolat i el capllaçat com les pràctiques més doloses per a l'animal, però a més demanen un debat sobre els correbous en la seva totalitat, també en les modalitats on es deixa anar l'animal en un recinte tancat (com una plaça de bous) o als carrers d'un poble. “Ha arribat el moment, cada vegada veiem que s'estan sumant més detractors dels correbous”, assegura Anna Mulà, advocada i responsable jurídica de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va desembocar en l'abolició de les 'corridas' de braus a Catalunya.
Mulà valora que quan el 2010 es va votar la ILP per prohibir les curses de braus, els correbous “no eren ni de bon tros tan coneguts i no generaven el rebuig que generen a dia d'avui”. En paral·lel als aspectes vinculats als toros, la legislació catalana en protecció animal ha avançat en aquests anys amb la prohibició d'animals salvatges als circs aprovada pel Parlament l'any passat.
A més, el treball dels animalistes també ha arribat als plens municipals. Així, Olot (Girona) s'ha adherit a la campanya que demana la supressió del correbous i celebrarà una consulta popular a principis de juny sobre la seva prohibició a les pròximes festes patronals. Una altra localitat gironina, Torroella de Montgrí, també va prohibir els correbous a principis d'aquest mes; i Roses va fer el mateix al març.
Un tema sensible a l'Ebre
Amb tot, a les Terres de l'Ebre, on els correbous compten amb més arrelament social, encarar el debat seva prohibició encara genera molta controvèrsia avui en dia. Els animalistes busquen la fórmula per emmarcar el debat sobre els correbous en el terreny del dret de l'animal. Volen evitar com sigui que la qüestió acabi centrada en la tradició de l'espectacle, l'element cultural d'aquest i, en especial, que es converteixi en un debat identitari, tal i com va passar amb l'abolició de les 'corridas' de toros
Identitari no només pel que fa a Catalunya i Espanya, sinó en concret sobre la relació entre les Terres de l'Ebre i la resta de Catalunya i Barcelona en particular. I és que les comarques del sud de Catalunya són les que històricament acumulen menys inversions del Govern i estan considerades com les 'grans oblidades' a nivell de polítiques públiques.
“El dret de l'animal a no patir hauria d'estar per sobre de qualsevol voluntat, política o de qualsevol altre tipus”, raona Oranich, que recorda que la legislació europea dóna la raó als animalistes i que països com Àustria protegeixen constitucionalment els drets dels animals.
