Els moviments socials criden a una campanya de desobediència
Rebelar-se és una característica innata de l'ésser humà, assegura l'antropòleg Manuel Delgado fent esment dels continguts de les seves classes. “No hi ha democràcia sense protesta”, rebla Jaume Asens, advocat i membre de l'Observatori DESC. Precisament per rebelar-se i protestar contra lleis que consideren injustes s'ha presentat aquest dimarts Desobeïm 2014, una campanya en la qual hi participen una setantena de col·lectius, des del moviment veïnal i el sindicalisme alternatiu fins a grups com la PAH o els Iaioflautes. D'entrada convoquen un acte pels drets civils, polítics i reproductius aquest dimarts a les 18 h a la UB i una manifestació el proper dissabte.
Aquesta mobilització, han explicat avui, pretén ser “la continuació del que ha començat aquest dissabte a Madrid amb les marxes de la dignitat”. Asens denuncia que “els que ens governen volen convertir la por en un element bàsic de la vida quotidiana”. “Aquesta por té dues cares —assegura el lletrat—, els decrets indecents dels divendres [que s'aproven durant el consell de Ministres], que mercantilitzen els drets i desmantellen l'Estat del benestar, i la cara punitiva, que busca aconseguir un estat d'excepció encobert on no hi hagi lloc per la dissidència”.
“Hem decidit plantar-nos”, declarava Aida Guillén, que s'ha encarregat de presentar la campanya. Col·lectius diversos han apostat per unir les seves diferents accions sota el paraigües de la desobediència. Les Feministes Indignades, per exemple, han denunciat “la hipocresia d'una llei que es fa dir a favor de la vida i criminalitza l'avortament mentre el projecte de codi penal esborra la violència de gènere”. També les lleis, com la d'estrangeria o de seguretat ciutadana, que, expliquen, afecten de forma especial les dones.
Els encausats per la protesta al Parlament
Un dels principals motius de la protesta d'aquest dissabte és donar suport a la vintena de persones encausades per l'acció “Aturem el Parlament”, convocada des de l'acampada de Plaça Catalunya el 15 de juny del 2011. Aquestes persones s'enfronten a un judici a l'Audiència Nacional acusats pel Parlament i la Generalitat, i s'exposen a una petició de cinc anys i mig de presó per part de la Fiscalia.
Rubén Molina, del grup de suport als encausats, recorda que fa tres anys es protestava contra “unes retallades que des de llavors han comportat el tancament d'empreses públiques, el desmantellament de la sanitat pública, que la cultura s'hagi convertit en un bé de luxe o l'educació sigui cada cop accessible a menys persones”.
Molina reivindica l'esperit transformador de les protestes d'aquells dies. “Érem milers aquell dia i ho tornaríem a fer”, declara, i afegeix que “el que va passar aquell 15 de juny serà poc en comparació a tot el que ens estan fent els poderosos”. Considera que “serà un judici polític i una farsa” i explica que s'estan organitzant concentracions de suport també a Madrid.
Lleis fetes a mida
Aida Guillén assegura que la reforma del codi penal “es fa perquè la gent està sortint al carrer”. En aquest sentit, Jaume Asens remarca que aquesta reforma i la llei de seguretat ciutadana estan “fetes a mida”. “Contemplen específicament totes les formes de protesta que hem vist en els últims temps, com les que fan servir la PAH o els Iaioflautes”, assegura.
“Si entenem com a sistema el sistema democràtic, els que ens governen són antisistema”, assegura Delgado. “Desobeïm en nom de la legalitat, perquè les normes que aproven ells van contra la Constitució i els tractats internacionals que han signat”, afegeix Asens. Per això la campanya, segons explica Guillén, està en contacte amb diversos organismes internacionals per denunciar el govern espanyol. “Ara resulta que som subversius perillosos només per defensar els ideals de Voltaire i Rousseau”, conclou Delgado.
