Els agents torturadors de Yuri i partícips del cas 4F entraran a la presó

Els cines de la Via Laietana rebatejats com Cinema Patricia Heras en motiu de la presentació del documental sobre el 4F / cc: @monicontomate

La setmana en què el Senat dels EUA ha informat sobre les tortures de la CIA, dos exagents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han rebut la notificació que hauran d'entrar a la presó en els pròxims dies per haver torturat estant en actiu al jove Yuri Jardine, un ciutadà de Trinidad i Tobago, el 6 de setembre de 2006. El Govern espanyol va rebutjar l'indult fa unes setmanes i tots dos hauran de complir la condemna de dos anys i tres mesos de presó, segons ha confirmat la defensa.

L'ombra d'aquests agents, però, va més enllà de la pallissa que van clavar a Yuri en una comissaria de la Zona Franca. Aquell mateix any van participar en la detenció i van ser testimonis clau del conegut com a cas 4F, que va portar quatre joves a complir anys de condemna per intent d'homicidi contra un agent de la mateixa Guàrdia Urbana, tot i que els acusats i fins i tot diverses proves pericials van deixar constància que era impossible que ells haguessin estat els agressors. La versió de Víctor Bayona i Bakari Samyang -així es diuen els dos agents condemnats-, va ser clau per ratificar el discurs oficial en què es va basar la sentència del cas 4F.

I no només això, els joves condemnats pels fets del 4F van denunciar haver estat torturats durant l'interrogatori a comissaria pels mateixos Samyang i Bayona, però la jutge va arxivar les denúncies. Van interposar un recurs al Constitucional el 2008, però segueix a l'espera de resolució.

El cas 4F es va donar a conèixer sobretot amb l'estrena i posterior èxit del documental Ciutat Morta, un projecte que es va iniciar el 2011, l'any que es va suïcidar Patricia Heras -una de les joves condemnades- i que van ser sentenciats a presó Samyang i Baiona.

Des de 2011, ambdós agents han recorregut la sentència al Suprem, que ha ratificat la condemna, i després han demanat un indult. El magistrat va ordenar temporalment la suspensió de l'execució de la condemna -és a dir, que els agents van poder esperar la resolució de l'indult des de casa-, però finalment el Govern ha decidit en contra dels seus interessos.

Una pallissa després d'una nit de festa

Les tortures que van aplicar dos agents a Yuri Jardine queden àmpliament detallades en el sumari del cas. Va succeir la nit del 6 de setembre de 2006, quan diversos agents -entre ells els condemnats- estaven de festa en una discoteca, fora de servei. Una noia va donar carbasses a Baiona, i veient que ell seguia insistint de males maneres, va aparèixer Yuri, amic de la jove, i li va pegar. Després d'això va ser reduït per diversos agents i el van traslladar a la comissaria de la Zona Franca.

Allà Yuri, segons el jutge, va ser copejat, vexat, humiliat, li van apagar un cigarret a l'espatlla, li van refregar un pal de fregar per la cara, el van amenaçar amb una pistola... El van torturar. I a més el van acusar a ell de delictes de tràfic de drogues i atemptat a l'autoritat. La sentència també deixa constància que hi va haver quatre agents més que van participar en les tortures, o que almenys les van permetre amb la seva actitud "tolerant o omissiva", però la víctima no els va poder identificar.

La paraula d'aquests agents en el 4F

"Encara que en vinguin mil més com vostè, jo creuré els policies" , va afirmar la jutge quan els acusats del cas 4F van denunciar que Bayona i Samyang els havien agredit. Qui sap què diria la magistrada ara que anys després s'ha conegut que la tortura no era una cosa aliena a aquells agents de la Guàrdia Urbana.

La jutge va creure els agents quan van negar la tortura i els va creure també quan van afirmar que Lanza, Heras i els altres dos joves detinguts durant el desallotjament d'una casa okupa a Barcelona havien estat els que havien llançat una pedra a un policia, deixant-lo en situació de gravetat. Els joves, que van ser detinguts al carrer, van assegurar que passaven per allà -que no estaven ni vivien a la casa-; les proves pericials van deixar constància que una pedra no podia ser la causa de l'agressió -sinó probablement un objecte caigut des de la mateixa casa-, però la jutge va creure la versió dels agents.

"Haurien canviat moltes coses si la jutge hagués entès que aquests agents van torturar, però no ho van voler creure, moltes vegades miren a una altra banda", recorda l'advocat del cas, Gonzalo Boye. El que va passar però és que la jutge va condemnar els joves a entre tres i quatre anys i mig de presó. Rodrigo Lanza, el que més temps va romandre a la presó, va sortir al desembre de 2012. Patricia Heras es va suïcidar el maig de 2011, un dia que sortia de permís.

Etiquetas
Publicado el
12 de diciembre de 2014 - 08:01 h

Descubre nuestras apps

stats