Endesa, Telefónica i Vodafone porten als jutjats els impostos de la Generalitat
L'intent de la Generalitat de recaptar més a través de la creació d'impostos no només s'ha trobat amb l'oposició del Govern de Mariano Rajoy i el mur del Tribunal Constitucional. També les companyies multinacionals i les patronals afectades per les noves taxes aprovades en l'últim any pel Parlament han decidit portar la Generalitat als tribunals.
Grans empreses i patronals han presentat recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'impost sobre la producció d'energia nuclear i l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de servei de comunicacions electròniques, més conegut aquest últim com la taxa a l'ADSL.
En concret, Telefónica –per partida doble–, Vodafone, Yoigo i la patronal de les empreses de telecomunicacions, Ametic, han acudit als tribunals per recórrer aquesta última taxa, que va ser la mesura estrella de la conselleria de Cultura d'aquesta legislatura i que, després d'un recurs del Govern de Mariano Rajoy, va ser suspesa pel Tribunal Constitucional al setembre. En el cas de l'impost a l'energia nuclear –també suspès pel TC–, les encarregades de portar la taxa al TSJC han estat Endesa, Iberdrola i la patronal de les elèctriques, Unesa.
Segons el Pla Econòmic Financer (PEF) que la Conselleria d'Economia va presentar davant el ministeri d'Hisenda el juliol passat, aquests dos impostos ara recorreguts conformaven el gruix de la recaptació de 59 milions d'euros que l'executiu preveia obtenir aquest any amb les taxes que va crear fruit de l'acord de legislatura amb ERC. Havien de portar a les arques de la Generalitat, en principi, 49,5 milions d'euros aquest any.
La Generalitat preveia recaptar 39,6 milions aquest any i 3,6 més el 2016 amb l'impost sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica, mentre que la taxa a l'ADSL havia d'aportar a les arques catalanes 10,25 milions d'euros tant aquest any com el següent. Segons les dades d'execució pressupostària de la Generalitat, fins al juny l'impost sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica havia recaptat 18,4 milions, mentre que la taxa a l'ADSL havia recaptat fins a l'agost 6,7 milions.
Les xifres d'ingressos previstes pels impostos són minses si es comparen amb els beneficis d'algunes de les empreses que han recorregut les taxes. Com a mostra, Telefónica va registrar un benefici de 3.001 milions d'euros l'any passat. Per la seva banda, el conjunt d'elèctriques agrupades en la patronal Unesa van guanyar 2.443 milions el 2014.
Més problemes per complir amb el dèficit imposat
Fonts de la conselleria d'Economia de la Generalitat han explicat que no han rebut recursos davant del TSJC sobre les altres taxes mediambientals aprovades. Es tracta de l'impost sobre l'òxid de nitrogen de l'aviació comercial i el que grava les emissions de gasos i partícules contaminants a l'atmosfera. Els ingressos derivats d'aquests són més modestos: 3,8 milions que tindran impacte pressupostari el 2016 i 2,1 milions (0,5 aquest any i la resta el 2016), respectivament. Tampoc hi ha recurs, de moment, a l'impost sobre habitatges buits.
No obstant això, tots els impostos mediambientals que ha aprovat la Generalitat –recorreguts o no per les esmentades empreses–, es troben suspesos des del juliol passat fruit del recurs presentat pel Govern central davant el Tribunal Constitucional. El mateix camí va seguir al setembre la taxa a l'ADSL. De seguir el mateix camí que l'impost català als dipòsits bancaris, anul·lat al juny per l'alt tribunal, la Generalitat no podrà comptar amb els ingressos d'aquests impostos per quadrar el pressupost.
Si finalment la justícia no deixa a la Generalitat recaptar aquests impostos, l'Executiu trobarà una nova dificultat per complir l'objectiu de dèficit. En aquest sentit, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ja va donar per descomptat l'incompliment el passat mes de juliol després d'analitzar el PEF presentat per Catalunya. L'organisme presidit per José Luis Escrivá va sostenir en el seu informe que Catalunya no complirà ni el 2015 ni el 2016 l'objectiu de dèficit públic imposat per les autoritats europees i pel ministeri de Hacieda de Cristóbal Montoro. Catalunya va tancar 2014 amb un desfasament del 2,58% del PIB, nivell que s'hauria de reduir fins al 0,7% aquest any i el 0,3% el següent.
