L'adjudicació de Catalunya Banc al BBVA deixa Catalunya sense cap entitat bancària pública

La privatització de Catalunya Banc s'ha saldat amb el passi de la que havia estat segona caixa catalana al grup BBVA. L'operació de compra, un cop netejat el balanç de l'entitat d'estalvis, haurà costat al grup de Francisco González uns 1.187 milions d'euros. Però per als ciutadans el cost ha estat molt més important.

L'antiga caixa de la Diputació de Barcelona ha anat desprenent-se a poc a poc de tot el llast que havia acumulat després de la gestió poc clara de les seves darreres direccions. La venda de la cartera de préstecs tòxics al grup Blackstone ha estat la darrera operació de sanejament. Anteriorment, el Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB) va haver de posar 12.600 milions per tapar el forat creat per l'esbojarrada aposta immobiliària de les direccions de la caixa durant la bombolla especulativa. Fet i fet, la broma als ciutadans els haurà sortit per uns 11.600 milions d'euros en el que ha estat el rescat més important de la crisi bancària si es té en compte la proporció entre els diners destinats i el volum d'actius.

Entitat sanejada

El BBVA compra ara una entitat sanejada. El seu patrimoni net es valora en 2.500 milions. També té l'expedient de regulació d'Ocupació tancat, les reclamacions per les preferents ja cobertes i un nivell de liquiditat que ronda els 15.000 milions. A més, el grup de Gonzàlez compra una xarxa de més de 700 oficines, amb una clientela fidel composta per particulars, pimes i microempreses, cosa que suma l'11% del mercat bancari de Catalunya. Abans, el grup BBVA havia comprat per un euro el grup Unnim, nascut de la fusió de diverses caixes catalanes, l'operació li va aportar un milió de clients a Catalunya. I, tirant enrere, el mateix grup d'origen basc es va quedar molt bé de preu l'antiga Banca Catalana, quan va fer fallida.

Queda per saber què passarà amb la plantilla, després de les darreres escapçades suma més de 4.600 treballadors. Per veure-ho caldrà examinar si la xarxa d'oficines té o no redundàncies amb la construïda pel BBVA i l'heretada d'Unnim. Si depèn dels resultats, no hauria de produir-se una gran esbandida, perquè un cop sanejada, Catalunya Caixa va donar beneficis l'any passat, concretament 167,8 milions.

Retallada de dimensió

Just abans d'aquesta operació, però, s'havia produït una forta retallada de la dimensió que havia tingut l'antiga Caixa de Catalunya. Es van tancar 332 oficines, especialment fora de Catalunya i es va fer fora en un expedient molt traumàtic, més de 1200 persones.

Enrere queda l'intent fet pel conseller Castells de salvar la catalanitat de la segona entitat del país . Ho va fer propiciant una fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. La suma no va aconseguir evitar que afloressin les pèrdues d'una gestió en el camp immobiliari caracteritzada per un creixement desmesurat.

Caldrà veure si el grup BBVA mantindrà la marca de Catalunya Caixa o fusionará tota la xarxa amb la seva. Els estudiosos valoren precisament l'arrelament de l'antiga entitat pública com un dels actius més importants. Si es perdés la marca caldira veure quin destí tindrien àmbits tant importants com el servei d'estudis, un dels que té més anomenada i que ha assumit tasques tant significatives com els monogràfics sobre l'economia comarcal a Catalunya.

Patrimoni cultural

Durant molt temps Caixa Catalunya era l'entitat de propietat pública més important del país. Això abans de la crisi, li va permetre tenir una activitat important en l'àmbit cultural i cívic. L'any 1980 la fundació de Caixa de Catalunya va comprar l'edifici de la Pedrera, de Gaudí, declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Més tard es van crear fundacions com la Territori i Paisatge, destinada a salvaguardar de l'especulació zones de natura salvatges. També es va crear la fundació Un Sol Món, dedicada a la solidaritat i la fundació Viure i Conviure, dedicada a donar serveis especialment a la gent gran. Totes aquestes entitats es van fusionar en la fundació Caixa Catalunya, creada el 1987. Amb la crisi la Fundació va prendre el nom de Fundació Catalunya i es va deslligar de l'entitat bancària. Ara els seus ingressos depenen sobretot de les entrades de visitants de la Pedrera.

La carrera per a privatitzar Catalunya Caixa va arribar a la darrera etapa amb pocs compradors. Els que semblaven més ben col·locats eren Caixabank, l'antiga Caixa de Pensions; El Banc Santander, i a darrera hora es va parlar del grup francès Société Générale. Finalment ha estat el BBVA qui en una finta inesperada s'ha quedat l'entitat que té la seva seu institucional davant la plaça de la Catedral de Barcelona.