L'infrafinançament de l'Estat deixa a 90.000 dependents catalans desatesos
“Tot menys el referèndum” és el mantra amb què la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, encara l'eventual negociació amb la Generalitat, que tot i la mostra de voluntats mútues no acaba d'arrencar. El guió, per a ambdues parts, són els 46 punts que Puigdemont va lliurar a Rajoy en la seva primera reunió oficial, a l'abril del 2016 i, segons es va conèixer l'última setmana, Moncloa prepararia una oferta concreta per al Govern recollint algunes d'aquelles demandes.
El mateix Rajoy ha mostrat la seva disposició a parlar d'infraestructures, inversions i finançament, i dependència. Aquest últim punt és especialment delicat per l'estat en què es troba el desplegament de la llei a Catalunya. I és que, segons va mostrar la setmana passada l'Observatori Estatal de la Dependència, la retallada de l'Estat en aquesta matèria des del 2012, amb un incompliment de compromisos que acumulen 415 milions, ha portat a Catalunya a assolir xifres rècord de dependents desatesos el 2016.
Segons l'informe, la xifra de desatenció de la dependència a Catalunya arriba al 41,7% del total de persones amb dret, que es tradueix en 90.673 persones en llista d'espera, cosa que l'Observatori qualifica de “llimbs de la dependència”. A més, segons les seves dades, l'últim any van disminuir tant els serveis prestats, amb 6.816 casos menys que al desembre del 2015, igual com les prestacions de cuidadors familiars, que van baixar en 13.464 casos.
Conferència entre CCAA
Des de la Generalitat responen a l'informe assegurant que no estan conformes amb la paraula “desatesos”. Segons explica Cesc Iglesies, secretari d'Afers Socials i Famílies, totes les persones valorades com a dependents tenen, almenys, dos tipus d'assistències: telemàtica o domiciliària. “Però aquests són serveis que presta la Generalitat i que, com no estan homogeneïtzats a tot l'Estat, aquest informe no compta. Passa a més comunitats, com Andalusia”, assegura Iglesies.
Precisament dijous passat va tenir lloc la reunió entre les comunitats i l'Estat per tractar sobre dependència, un dels temes més candents entre els dos nivells administratius. Aquesta reunió es va fixar com un apèndix de la conferència de presidents autonòmics, a la qual Catalunya va rebutjar assistir. En canvi, sí que va assistir a la d'aquest dimarts, sobre dependència, en què com a representant català va participar Iglesies.
La valoració del representant català sobre la comissió de dijous passat és “pessimista”, malgrat que es va acordar tancar en tres mesos un informe tècnic que avaluï l'estat de l'atenció a la dependència. “El conjunt de comunitats hem preguntat si hi hauria millores en el finançament en els pròxims pressupostos i la resposta del Govern és que dependrà de les majories al ple. Crec que la sensació del conjunt de les CCAA és de preocupació”, assegura Iglesies.
Infrafinançament des de 2012
La mala situació de la dependència en el conjunt de les comunitats però, amb especial incidència, a Catalunya, està estretament lligada al finançament del servei. L'Estat s'ha desentès des del 2012 d'ell mitjançant la Llei d'Estabilitat, deixant en mans de les malmeses arques autonòmiques el pagament dels serveis. Malgrat que la llei de dependència preveu un cofinançament al 50% entre Administració General i CCAA, la realitat és que l'Estat finança, de mitjana, un 21% de les prestacions, i les autonomies la resta. En concret, a Catalunya l'Estat finança el 18% de la despesa total, sent a més la comunitat que més gasta en aquest capítol.
En total, l'Observatori quantifica en 415 milions d'euros en els últims 5 anys els fons que la Generalitat havia d'haver rebut l'Estat per complir els seus compromisos en matèria dependència. L'informe també destaca que l'Estat va alleujar a la Generalitat el pagament de 223,1 d'aquests milions a canvi de retallar les prestacions als familiars cuidadors.
Aquestes dades revelen que la situació ha empitjorat sensiblement des que Carles Puigdemont portés seus 46 punts a Moncloa, fa gairebé un any. Llavors Puigdemont es va queixar d'un finançament de l'Estat que, per al 2015, va xifrar en 223,88 milions euros enfront dels 1.004 milions aportats per la Generalitat. Les dades de l'Observatori indiquen que el 2016 l'Estat va aportar una mica menys, 221.milion, mentre la Generalitat va augmentar la seva aportació fins als 1.008 milions.
