La Cruz Azul: condemnada a 13 anys de presó la família que es va forrar explotant cuidadores de persones majors

La família valenciana que manejava l'entramat de La Cruz Azul, una galàxia d'entitats dedicades a l'atenció domiciliària de persones majors, ha sigut condemnada a 13 anys de presó pels delictes contra la Seguretat Social, contra els drets dels treballadors i per frustració de l'execució. Es tracta de Manuel Gordillo Gómez; la seua esposa, María del Carmen Solá Pérez, i els fills de tots dos, David i Rubén Gordillo Solá —aquest últim condemnat a una pena més baixa, de sis anys de presó—. En matèria de responsabilitat civil, hauran d'indemnitzar de manera conjunta i solidària amb un import de 2,1 milions d'euros, a més dels interessos de demora, la Tresoreria General de la Seguretat Social, que exercia l'acusació juntament amb el fiscal Ricardo Olivares.

La sentència dictada per la secció segona de l'Audiència Provincial de València, a la qual ha tingut accés elDiario.es, considera provat que, entre octubre de 2017 i desembre de 2021, els condemnats van donar d'alta com a autònoms 1.978 treballadors que “prestaven els seus serveis en domicilis particulars per tot Espanya atenent persones majors i dependents, malgrat que en realitat eren treballadors per compte d'altri, per la qual cosa haurien d'haver sigut donats d'alta en el Règim General [de la Seguretat Social]”. Es tractava, segons conclou la resolució, d'un mer “ardit” que va propiciar el frau.

Els condemnats van constituir una “organització empresarial” per a la prestació de l'atenció domiciliària a través de les entitats Asociación Dependencia La Cruz Azul, La Cruz Azul Tercera Edad SL i, a partir de 2017 (a conseqüència dels importants deutes generats amb la Seguretat Social), Darucama Cooperativa Valenciana, el consell rector de la qual estava format per Manuel Gordillo, María del Carmen Solá i els dos fills de tots dos. L'Asociación Depma, per la seua banda, s'encarregava de reclutar els treballadors, captar clients i prestar l'atenció telefònica.

L'estructura familiar manejava xifres cridaneres. L'Asociación Dependencia La Cruz Azul, que “formalment no té treballadors i pràcticament no declara ingressos”, es va embutxacar entre 2017 i 2021 un import total de 17,5 milions d'euros, segons acredita el tribunal.

800 euros per una jornada de dilluns a diumenge

“Encara que formalment Darucama aparentava ser una cooperativa de treball associat, en realitat no funcionava com a tal”, afirma l'apartat de fets provats de la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat José María Gómez Villora. De fet, les condicions laborals i de Seguretat Social dels empleats de la cooperativa “els venien donades” pels condemnats, “sense possibilitat real que aquests treballadors pogueren optar per unes altres”.

Es tractava, generalment, de “ciutadans estrangers en atur, amb poca formació i una necessitat urgent d'accedir a una ocupació”, que desconeixien que eren autònoms i que tenien prestacions per desocupació inexistents o en pitjors condicions que les del Règim General de la Seguretat Social. A més, “només podien contactar amb l'empresa per via telefònica o per correu electrònic”.

“Les condicions de vacances, salaris, jornada, descans setmanal i permisos eren pitjors que les d'un treballador ordinari del mateix sector”, postil·la la sentència de l'Audiència de València, que avala totes les conclusions de l'acusació pública.

Els treballadors de la cooperativa solien percebre un salari de 800 euros mensuals per una jornada de dilluns a diumenge (si estaven com a interns al domicili) i de 700 euros si tenien un dia de descans a la setmana. “No es cobraven les vacances i no es percebien pagues extraordinàries, ni plusos d'antiguitat, nocturnitat o festius”, indica la sentència.

L'Asociación Dependencia La Cruz Azul transferia a la cooperativa el 75% dels ingressos que percebia de les famílies que abonaven l'atenció domiciliària i Darucama, al seu torn, pagava el salari dels treballadors al seu servei. D'altra banda, Manuel Gordillo i María del Carmen Solá disposaven de les quantitats ingressades “en benefici propi, transferint-les als seus comptes particulars”, afirma la resolució de l'Audiència de València, que absol els acusats del delicte de falsedat documental.

Entre 2017 i 2020, Manuel Gordillo Gómez va percebre 123.000 euros; la seua esposa, María del Carmen Solá, 125.000 euros; David Gordillo Solá, 148.000 euros, i Rubén Gordillo Solá, 120.000 euros.

Vehicles d'alta gamma i una embarcació

El matrimoni —“amb la finalitat de preservar el patrimoni familiar de futures reclamacions de la Seguretat Social” contra La Cruz Azul— havia creat la mercantil Macardaru SL, per a la constitució de la qual va aportar dos xalets: un a la urbanització Cumbres de Calicanto de Chiva, el seu domicili, i un altre a la urbanització El Tossal de la Nucia, destinat de vegades al lloguer vacacional (tots dos immobles hipotecats).

A més, Macardaru SL també figurava com a titular d'un notable parc automobilístic, que inclou un Jaguar, dos Porsche, un Aston Martin, un Audi Q7, un BMW Z3, un Jeep Wrangler i un Mercedes. També era titular d'una embarcació —l'Anadena Cuatro— registrada al districte marítim de Maó (Menorca).

Manuel Gordillo va reconéixer en el juí l'“ús familiar” dels vehicles i de l'embarcació, encara que va al·legar que eren d'“escàs valor”. Per la seua banda, segons va esgrimir María del Carmen Solá, els cotxes esportius eren “molt antics”.

“Els acusats”, afirma la sentència, “han aconseguit mantindre els béns que apareixen com a titularitat de Macardaru SL fora de l'abast de l'acció recaptatòria que la Tresoreria General de la Seguretat Social ha dut a terme per a intentar cobrar els abundants deutes generats des de l'inici de la seua activitat i que s'ha traduït en la tramitació de 33 expedients d'execució dirigits contra l'acusat Manuel Gordillo Gómez i quatre contra l'entitat Darucama, amb resultat infructuós”.

La defensa de Manuel Gordillo va negar la intenció de defraudar o d'eludir deutes; la de la seua dona va dir que María del Carmen Solá “confiava plenament en el seu espòs”, i la dels dos fills va mantindre que “es limitaven a complir les directrius que en la gestió del negoci els donaven els seus progenitors”.

Gordillo també va defendre que una societat sense ànim de lucre pot mantindre “tràfic mercantil” i va assumir la gestió de “tot”, mentre que el paper de la seua dona, segons va manifestar, es limitava a la coordinació dels sanitaris, el del seu fill David a “la publicitat” i l'altre fill, Rubén, no es dedicava “a res, només a ajudar sa mare”. El condemnat va adduir que les inspeccions inicials a La Cruz Azul es van encadenar “perquè les famílies no donaven d'alta les sòcies” que s'encarregaven de l'atenció domiciliària de les persones majors i dependents (d'ací la creació posterior de la cooperativa, segons la tesi de la defensa).

Despeses en “activitats nàutiques i joieria”, segons la UDEF

El tribunal, per contra, comparteix les conclusions de les inspectores de treball, que van comparéixer en qualitat de pèrites en la vista oral. D'altra banda, l'informe elaborat per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional va concloure que la majoria de les treballadores tenien un “nivell cultural baix” i algunes ni tan sols parlaven o entenien “correctament el castellà”.

“A causa de la seua necessitat de treballar, van confiar en els seus interlocutors i van firmar tots els documents que els van enviar, sense assessorar-se prèviament i sense desconfiar de l'empresa”, agrega l'informe policial. Més d'un centenar d'aquests treballadors, la majoria dones, van declarar en el juí com a testimonis.

La UDEF també va destacar els huit cotxes a nom de l'empresa, “d'alta gamma” i amb “alta valoració econòmica”, com també les “importants despeses” de la família “relacionades amb els vehicles, amb activitats nàutiques i joieria”.

La mercantil, a més, es constituïa en un “instrument” que permetia al matrimoni “disfrutar del seu patrimoni, sense risc de reclamacions”. “Si qualsevol dels béns mobles o immobles fora titularitat del matrimoni en compte de Macardaru SL, podrien respondre dels deutes”, explicava l'informe de la UDEF.

37 expedients de constrenyiment en 24 províncies

La sentència de la secció segona de l'Audiència de València, dictada el 15 de desembre de 2025, va ser recorreguda per les defenses de la família. No obstant això, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va desestimar el passat 16 de juny els recursos, i va confirmar la condemna com a “correcta”.

La resolució de l'alt tribunal autonòmic, a la qual també ha tingut accés aquest diari, considerava que la intervenció del matrimoni i dels seus dos fills en la constitució i en el funcionament de les societats i de la cooperativa havia quedat plenament acreditada. El TSJ-CV sosté que amb l'empresa Macardaru SL, una “societat sense activitat” administrada per María del Carmen Solá, “tenien els seus béns a resguard”.

“Tota l'activitat abans descrita duta a terme pels recurrents els va portar a crear aquesta societat per a salvaguardar els seus béns” i evitar així el reguer d'embargaments acordats en un total de 37 expedients de constrenyiment, “seguits en 24 direccions provincials de la Seguretat Social de tot Espanya”.

La Sala Civil i Penal del TSJ-CV assevera que la participació dels quatre condemnats “és evident, perquè intervenen en les societats familiars”. A més, Carmen Solá “va participar activament en la direcció dels negocis familiars des de la constitució de les primeres societats, juntament amb el seu marit”, agrega la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Vicente Torres.

La sentència del TSJ-CV, que no és ferma, va ser recorreguda per la família davant del Tribunal Suprem, segons ha pogut saber elDiario.es. Fonts de les defenses no han contestat les telefonades d'aquest periòdic.