Sandra Gómez, eurodiputada socialista: “La dreta europea vol resetejar el pressupost i sacrificar la PAC i Erasmus”

L'eurodiputada socialista Sandra Gómez, membre de la Comissió de Pressupostos del Parlament Europeu i coordinadora del grup S&D en la Comissió de Peticions, ha centrat bona part del seu treball en dues qüestions amb especial incidència a la Comunitat Valenciana: la defensa de les víctimes de la dana i la protecció dels sectors econòmics valencians davant del futur pressupost comunitari. Gómez reclama més recursos per a afrontar les catàstrofes climàtiques, rebutja que les noves prioritats europees es financen a costa de l'agricultura i la cohesió social i defensa que les grans tecnològiques contribuïsquen a finançar les polítiques públiques. També alerta de l'avanç de la ultradreta i de la seua influència en les institucions europees.

En aquests dos primers anys de legislatura europea, en quins assumptes relacionats amb la Comunitat Valenciana has centrat el teu treball?

Hi ha dues qüestions en les quals he posat especialment el focus per la seua relació directa amb els problemes que afecten els valencians. La primera és donar visibilitat a la posició de les víctimes de la dana i contrarestar el maltractament institucional que van patir durant el primer any. Vam aconseguir que vingueren al Parlament Europeu, que foren rebudes per Roberta Metsola i Ursula von der Leyen i que pogueren intervindre en la comissió. Fins aleshores, ningú les havia rebudes per part de les institucions europees i no havien tingut l'oportunitat d'expressar-se en un àmbit institucional d'aquestes característiques.

La segona qüestió és aprendre del que va ocórrer. Per això vam proposar una missió del Parlament Europeu a València, prevista per a octubre, en la qual ens reunirem amb representants institucionals i personal tècnic, inclosos professionals d'emergències. [L'entrevista es va celebrar abans de l'avançament electoral i la majoria de PP i Vox l'ha ajornada a l'any 2027].

Volem aprendre a combatre unes catàstrofes que seran cada vegada més intenses i freqüents. Les seues conseqüències són devastadores i també estan relacionades amb dècades de males pràctiques urbanístiques, especialment en determinades zones de la província de València. Hem de preparar-nos per a ser més resilients, previndre millor i actuar de manera més eficaç.

Quin és l'objectiu concret d'aquesta missió a València i què espereu obtindre'n?

L'objectiu és que les institucions europees aprenguen del que va passar a València. És evident que van fallar les polítiques de prevenció, les d'intervenció i també les posteriors, relacionades amb la recuperació i amb la resposta a les persones que van patir les conseqüències de la dana. Hem d'aprendre com han d'actuar les institucions abans, durant i després d'aquest tipus de catàstrofes. La Unió Europea disposa de mecanismes per a ajudar els estats, des del Mecanisme de Protecció Civil fins al Fons de Solidaritat, del qual vaig ser ponent en l'ajuda destinada a València.

Crec que la UE ha de fer un pas més. Ursula von der Leyen ho va plantejar en el debat sobre l'estat de la Unió: cal ajudar els països a preparar-se per a les catàstrofes. Europa és la regió del món que més pateix l'escalfament global i ens enfrontarem a incendis devastadors, inundacions, pluges intenses, desertificació i sequeres prolongades. Aquesta missió ha d'ajudar-nos a trobar les claus per a construir una arquitectura europea de prevenció i resposta davant de les catàstrofes climàtiques.

La Comissió de Peticions és un dels pocs espais del Parlament Europeu en què la ciutadania pot dirigir-se directament a les institucions. Creus que els partits estan instrumentalitzant aquesta ferramenta?

Completament. I és una llàstima. Em preocupa que fins i tot la missió a València puga ser objecte d'un intent d'instrumentalització política, quan hauria de ser un espai per a escoltar la ciutadania.

Sempre ho dic: la Comissió de Peticions és l'espai que tenen els ciutadans per a parlar directament amb les institucions. Els polítics ja disposem d'altres fòrums. Cal deixar que siguen ells els qui marquen els temes.

Un exemple relacionat amb València va ser el cas de Mónica, fa uns mesos, quan PP i Vox van recuperar una petició de 2021 vinculada als seus problemes judicials just una setmana després d'anunciar-se les eleccions municipals. Va ser vergonyós que, en lloc de comparéixer la ciutadana, acudira una diputada del PP a defensar-la.

Això destrueix una ferramenta de participació ciutadana que és molt valuosa. Quan les peticions naixen realment de la ciutadania, ens permeten conéixer de primera mà les seues preocupacions sobre discapacitat, inclusió escolar, medi ambient o intel·ligència artificial. He escoltat abans en la Comissió de Peticions preocupacions sobre les xarxes socials i la intel·ligència artificial que en altres comissions que posteriorment han començat a debatre-les. Les peticions ens avancen quins són els assumptes que preocupen la gent i hem de respectar aquest valor.

També formes part de la Comissió de Pressupostos. Què es juga la Comunitat Valenciana en la negociació dels pròxims comptes europeus?

Ens juguem molt. Ara estem treballant en el pròxim marc financer plurianual, que establirà el pressupost de la Unió Europea per als pròxims set anys. Està en joc quant de suport rebrà la nostra agricultura, quins recursos tindrà el nostre sector industrial —tant els sectors tradicionals com els emergents— i quins fons podran rebre els nostres ajuntaments a través de les polítiques de cohesió i del Fons Social Europeu.

Tot això està en qüestió perquè la dreta europea vol reiniciar el pressupost. Pretén reorganitzar les prioritats tradicionals, com la Política Agrària Comuna (PAC), els fons de cohesió o el programa Erasmus, per a destinar la immensa majoria dels recursos a defensa i al fons de competitivitat. Són qüestions necessàries, però no poden substituir les ajudes que necessita un agricultor valencià ni les polítiques que permeten als nostres municipis desenvolupar-se. No podem abandonar unes prioritats per a finançar-ne unes altres.

La solució exigeix ampliar el pressupost europeu?

Efectivament. No es pot fer més amb menys. El Grup Socialista no vol renunciar a la política agrària comuna, a la política de cohesió ni a les polítiques socials. Entenem que han d'incorporar-se noves prioritats, com les que ajuden la nostra indústria i ens permeten protegir-nos i defendre'ns millor. Però una cosa no pot fer-se a costa de l'altra. Volem un pressupost més ambiciós i necessitem nous recursos per a finançar-lo.

Parles de nous recursos propis. Quines fórmules defenseu per a obtindre'ls?

Els eurobons són una possibilitat, sens dubte, però ni tan sols recorrent al deute o refinançant els fons Next Generation resoldríem tot el problema. Estem parlant de nous ingressos. Una de les propostes que he defés en la comissió és establir una taxa per a les grans tecnològiques. Quant guanya Meta per operar en el mercat únic europeu? Un autònom valencià paga, proporcionalment, moltíssim més que Meta o Elon Musk. Volem que les companyies extracomunitàries que fan negoci a Europa contribuïsquen també, com ho fem els altres, a finançar els serveis i les polítiques públiques.

Espanya ja va intentar posar en marxa l'anomenada taxa Google. Per què és necessària una taxa europea?

Perquè, quan només existeix en alguns països, el seu abast és limitat. França, Itàlia i Espanya, entre altres, han adoptat mesures, però no estan harmonitzades i bona part de l'activitat queda fora. Necessitem una solució europea que permeta que aquestes grans companyies contribuïsquen de manera justa. No té sentit que empreses que obtenen enormes beneficis gràcies al mercat únic tinguen una contribució proporcionalment inferior a la de molts xicotets empresaris i autònoms.

La fiscalitat internacional de les grans multinacionals també està bloquejada en el marc de l'OCDE. Què està passant?

Aquesta negociació està paralitzada per les tensions amb l'Administració nord-americana. Els Estats Units formen part de l'OCDE i no volen aprovar l'acord. Sabem que Trump dirigeix bona part de la seua política atenent els interessos de les grans tecnològiques, que el van ajudar enormement durant la campanya electoral.

Ho veiem en la relació que manté amb els propietaris d'aquestes companyies i en la seua resistència a establir límits, fins i tot quan parlem de protegir els nostres fills. Quan plantegem normes per a controlar les xarxes socials i protegir els menors, rebem respostes i amenaces comercials. Si parlem de regular la intel·ligència artificial, també trobem resistències. Europa ha de defendre la seua capacitat per a establir regles.

La preocupació per les xarxes socials i la intel·ligència artificial està cada vegada més present en el Parlament Europeu. Quins riscos et preocupen especialment?

Les xarxes socials tenen un model de negoci que monetitza l'addicció i el consum ràpid. Això té un impacte especialment greu en la infància i l'adolescència, tant en el rendiment escolar com en l'estrés, el ciberassetjament o l'ús de la intel·ligència artificial per a generar imatges sexuals de menors. Tot això cal regular-ho i controlar-ho.

També hem de reflexionar sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral. Podem debatre sobre les notícies alarmistes relacionades amb la pèrdua de control de la IA, però cal mirar també el que ve demà i preguntar-nos quines conseqüències tindrà per a l'ocupació.

Com volem regular-la? Com la controlarem? Com volem introduir-la en la nostra vida quotidiana? Si no ho pensem ara, d'ací a deu anys podem trobar-nos amb una transformació social molt profunda. Hi ha empreses que pareixen estar molt per damunt dels governs. Per això és tan important actuar des de la Unió Europea. Si ni tan sols la UE disposa sempre de ferramentes suficients per a controlar aquestes companyies, imaginem quina capacitat tindria cada país per separat.

Relaciones aquesta regulació amb la sobirania europea. Què està en joc?

Parle de sobirania fiscal perquè és l'àmbit en què treballe, però la qüestió afecta la sobirania europea en conjunt. Les forces populistes són encoratjades per grans tecnològiques. Hem vist la seua influència a Alemanya i el seu enorme impacte a Llatinoamèrica. Hem de protegir-nos. Aquestes companyies no necessàriament contribueixen a enfortir la democràcia tal com nosaltres l'entenem. No comparteixen sempre la nostra visió ni els nostres valors. Hem de ser valents perquè, d'ací a uns anys, potser serà massa tard.

Vens de governar durant huit anys a l'Ajuntament de València amb un govern d'esquerres. És difícil impulsar polítiques progressistes amb les majories actuals del Parlament Europeu?

No estava en el Parlament en la legislatura anterior, però els qui sí que hi eren em conten que ha experimentat un canvi enorme. Les forces antieuropeistes han guanyat molta força. Si sumem les tres grans forces contràries a la Unió Europea, constitueixen el primer bloc polític de la Cambra. Afortunadament, són forces inconsistents i no sempre són capaces de posar-se d'acord. Però el seu pes és evident.

Tot això també exigeix una mirada autocrítica. Hem de reconéixer la desconnexió que existeix entre les institucions i la ciutadania. Al mateix temps, no podem ser ingenus: en cada convocatòria electoral hi ha forces que intenten influir en els resultats i que transcendeixen les nostres regles democràtiques. El Parlament Europeu té capacitat per a regular les grans tecnològiques i altres sectors, com l'energètic. També podem actuar sobre les criptomonedes, el joc en línia o la fiscalitat de les grans companyies. És evident que existeix un interés a influir en la composició d'aquesta institució.

Quina responsabilitat atribueixes al Partit Popular Europeu en l'avanç de la ultradreta?

El Partit Popular Europeu ha comés un error estratègic en arribar a acords amb les forces populistes i d'ultradreta. La dreta s'ha convertit en ostatge d'aquestes forces, des del meu punt de vista equivocadament. La ultradreta no vol col·laborar amb la dreta, sinó engolir-la. Ho veiem a Alemanya. El Partit Popular Europeu, amb Manfred Weber al capdavant, ha de revisar aquesta estratègia.

Hi ha una altra possibilitat: construir un Parlament que crega en Europa. La visió del Partit Popular i la del Grup Socialista seran diferents en moltes qüestions, però compartim la defensa de la Unió Europea, d'una regió que prospere econòmicament i que, al mateix temps, protegisca els seus valors democràtics i el seu escut social. Aquesta posició és àmpliament majoritària. Podem arribar a acords entre el Partit Popular i els socialistes perquè ens uneix una visió comuna d'Europa. El PP ha de fer marxa arrere i deixar de tancar acords puntuals amb la ultradreta, perquè aquestes aliances van contra la Unió Europea i també contra els mateixos interessos de la dreta.

Quins objectius et marques per a la segona meitat de la legislatura?

Vull reforçar la sobirania fiscal de la Unió Europea. Hem posat en marxa una campanya d'acció política, Make Big Pay, centrada en la necessitat de crear taxes per a aquestes grans companyies. I, en segon lloc, la meua vocació és treballar per un món més just. Vull reforçar també el meu compromís amb la defensa dels drets humans.