Leire Pajín, eurodiputada socialista: “La UE ha de desplegar la seua diplomàcia per a protegir els treballadors humanitaris”

L'eurodiputada socialista Leire Pajín reivindica una Unió Europea més pròxima al territori i més ambiciosa davant dels grans desafiaments globals. Defensa una transició energètica que tinga en compte les particularitats de sectors com el ceràmic, reclama protecció per a la pesca mediterrània i els treballadors humanitaris i aposta perquè Europa faça un pas avant en l'àmbit digital amb ferramentes pròpies per a combatre la desinformació i l'odi. Pajín, ponent del mecanisme europeu de protecció civil, situa, a més, la prevenció en el centre de la resposta de la UE després de la dana de València: “El més important és treballar perquè açò no torne a passar”.

Fa dos anys de la teua tornada a la primera línia política i del teu treball al Parlament Europeu. Quin balanç fas d'aquest temps i quins han sigut els teus principals àmbits de treball?

La primera cosa de què t'adones quan arribes ací és que la legislació europea té una implicació directa en els nostres sectors productius més pròxims. Per tant, és molt important que seguim els temes no sols des d'una perspectiva global o geopolítica, sinó també des d'una perspectiva territorial. És un poc el que hem tractat de fer des del primer dia. En aquest sentit, he estat molt pendent dels pescadors, perquè han sigut dos anys en què la Comissió ha negociat amb el Consell les noves quotes i la nova política pesquera. Hem tractat de fer veure a la Comissió que estem a favor d'una pesca sostenible, però que, precisament, quan demanem que aquesta sostenibilitat tinga repercussió en les economies dels pescadors, això es complisca. Cal trobar un equilibri entre la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat econòmica de la vida dels territoris.

També hem estat molt pendents del sector del joguet, molt present a Ibi, a Alacant, amb el qual jo treballava des de feia molts anys. Moltes de les normatives que hem aprovat aquests dos anys tenen a veure amb la seguretat dels productes i els joguets, i sobretot amb la lluita contra la competència deslleial i el control d'altres productes que entren, especialment, per internet. I ara treballe molt de prop amb el sector de la indústria ceràmica. En la Comissió d'Indústria s'estan debatent els que anomenem ETS, els indicadors de transició energètica per a la indústria. Hem posat damunt de la taula que som ferms defensors de la descarbonització, però que aquesta descarbonització ha de ser justa, viable i tindre en compte la diversitat industrial europea.

La nostra indústria ceràmica és molt concreta i té unes dificultats tecnològiques que no tenen altres indústries. Per tant, reclamem que hi haja uns indicadors que s'ajusten a aquesta realitat concreta. Estem a favor que aquestes indústries facen la transició, però han de fer-la tenint en compte la seua realitat. A més de més temps i més ajudes per a aquesta transició, estem demanant que s'ajusten els mecanismes i les mesures a la situació que tenen hui i que hi haja indicadors específics per a aquest tipus d'indústries. De fet, d'ací a dues setmanes votarem en la Comissió d'Indústria unes esmenes que he presentat precisament per a intentar que això siga així. També hem estat molt pendents dels agricultors en els grans debats comercials, com Mercosur. Hem intentat aportar aquesta mirada territorial als grans debats europeus.

En el cas de la pesca valenciana, fins a quin punt les mesures europees tenen en compte la realitat d'una flota xicoteta i artesanal com la del Mediterrani?

Cal conéixer aquesta realitat per a buscar una combinació de solucions. D'una banda, hi ha un problema de relleu generacional, de falta d'incentius per a les generacions joves. I això no sols ho ha de fer Europa: també la Generalitat Valenciana i les institucions més pròximes al territori han d'apostar per la formació, per explicar què suposa la pesca i per incentivar que les noves generacions continuen amb aquesta tradició. Jo conec aquestes realitats des de menuda perquè l'últim pescador que queda a Benidorm de diverses generacions és amic meu des de la infància i he vist com ha evolucionat. Aquest és un factor. L'altre són les mesures que des de Brussel·les s'imposen moltes vegades sense conéixer prou aquesta realitat territorial. Nosaltres defensem que els pescadors que coneixem del Mediterrani són els que millor coneixen la importància de deixar períodes de reserva i garantir la reposició de les espècies. I ho estan fent.

Perquè viuen d'això.

Exactament. Són els primers interessats. Si imposem mesures amb les quals estem d'acord per a garantir la reposició de les espècies, i les dades estan ben actualitzades, també hem de tindre en compte aquesta realitat. Enguany hi ha hagut un gran debat sobre els oceans a les Nacions Unides i també a la Unió Europea. Cal incorporar al debat les comunitats que viuen al Mediterrani i del Mediterrani. No podem tindre en compte únicament la sostenibilitat ambiental; també hem de protegir especialment les comunitats que viuen d'aquests territoris. Aquest ha sigut el nostre plantejament.

Has parlat també del calcer i d'altres sectors exportadors valencians. Moltes vegades es presenta qualsevol acord comercial com una amenaça. Mercosur pot ser beneficiós per a sectors com el calcer o la ceràmica?

Clarament. Hem fet un esforç per explicar l'acord de Mercosur a la Comunitat Valenciana i traslladar que té grans beneficis per als nostres principals sectors exportadors. El calcer, per descomptat, però també productes com l'oli o el vi de molts dels nostres territoris se'n veuran clarament beneficiats. I aquells sectors que podrien resultar perjudicats estan clarament protegits. No sols perquè l'acord ho diu explícitament, sinó perquè, a més, hem votat prèviament clàusules espill i clàusules de salvaguarda per a protegir els nostres sectors. Per això el defensem. Ens sembla un bon acord per als nostres sectors, però també un bon acord per al context geopolític en què vivim hui. En el cas de l'acord amb l'Índia, per exemple, sí que hi pot haver riscos seriosos per a la indústria ceràmica. Per això hem demanat al comissari que establisca mecanismes de seguiment molt específics per a aquest sector i que ens permeta adoptar mesures si es veu clarament perjudicat.

Hi ha una qüestió especialment sensible ara mateix: l'acció humanitària. L'extrema dreta ha posat el focus en les ONG i cada vegada veiem més atacs contra aquestes organitzacions. Com es pot actuar des del Parlament Europeu per a evitar aquesta persecució?

Vivim en una tempestat perfecta. Estem en el moment més difícil per a l'ajuda humanitària dels últims cinquanta anys, segurament el més difícil des que existeix, per dues raons: perquè és quan més conflictes proliferen al mateix temps que hi ha menys ajuda disponible. Quan els Estats Units decideixen fer marxa arrere i desmantellar el sistema humanitari estatunidenc, que era el més important tant quantitativament com qualitativament, posen en risc milions de vides. Ja tenim estudis que permeten mesurar el nombre de morts que s'estan produint a conseqüència d'aturar la vacunació infantil i els programes de prevenció en matèria de VIH, sida o tuberculosi. Ara per ara podem comptabilitzar les repercussions que això té.

Això obliga la Unió Europea a assumir un paper molt més important. No es tracta de substituir els Estats Units, sinó que la Unió Europea siga més estratègica i garantisca que l'ajuda humanitària arribe especialment als llocs on hi ha més conflictes i on és més difícil arribar. Al mateix temps, hem d'exigir un desplegament de tota la capacitat diplomàtica europea per a garantir la protecció dels treballadors humanitaris. No s'havien assassinat mai tants treballadors humanitaris com ara. També cal garantir l'accés a l'ajuda humanitària. Jo soc la ponent del Parlament Europeu per a l'ajuda humanitària i, després de moltes negociacions molt difícils, vam aconseguir que l'informe sobre ajuda humanitària s'aprovara per una immensa majoria. Ha sigut un pas important perquè suposa un missatge contundent del Parlament Europeu a la Comissió perquè lidere aquesta posició.

S'han produït assassinats de cooperants en llocs com el Sudan, on la situació és molt difícil, però en territori de la Unió Europea també veiem atacs contra cooperants i contra persones que presten ajuda humanitària o social. Com es pot combatre?

El primer és lluitar contra la desinformació. A parer meu, si haguera de triar un repte per a aquesta legislatura a la Unió Europea, seria l'àmbit digital. En aquest terreny ens estem jugant la batalla de la democràcia. Per tant, la lluita contra la desinformació i contra l'odi que campa impunement per internet ha de ser clarament un dels objectius.

En segon lloc, cal fer complir la llei. Hi ha una legislació que protegeix aquelles persones que socorren terceres persones des de la neutralitat i la imparcialitat, per un sentiment de protecció. Això està regulat i, per tant, hem de fer complir aquesta llei. Però és tremendament important lluitar contra la desinformació perquè és en les xarxes socials on s'està generant el caldo de cultiu que permet que s'ataque aquestes persones i es genere odi contra elles.

I, en tercer lloc, hem de construir un relat positiu sobre els reptes que tenim hui. Això de vegades ens falta, començant per la migració, per exemple.

La Unió Europea ja va aprovar en la legislatura anterior una legislació molt ambiciosa sobre els serveis digitals i la Comissió ha multat grans multinacionals. Però l'opinió pública europea continua estant en bona part en mans de plataformes i empreses tecnològiques estatunidenques o xineses. Com es pot regular aquesta situació des del Parlament Europeu?

Evidentment, exercint pressió política des del Parlament. Vam ser valents en la legislació, però ara és el moment de la veritat. Hem de ser valents en l'aplicació i en les ferramentes de seguiment. Jo soc absolutament partidària que la Unió Europea tinga les seues pròpies plataformes digitals. Crec que necessitem plataformes digitals europees basades en l'ètica i en els codis de conducta europeus.

També haurem de pensar, per què no, en agències públiques de seguiment de les xarxes socials i de les plataformes digitals, de la mateixa manera que creiem en una televisió pública o en una ràdio pública que fan una tasca pública i garanteixen uns valors democràtics i constitucionals. Espere que la Unió Europea faça realment un pas avant, siga valenta i tinga les seues pròpies ferramentes i, sobretot, les seues pròpies agències de seguiment que permeten que l'espai democràtic que defensem siga una garantia també en l'àmbit digital.

També eres ponent del mecanisme europeu de protecció civil. Després de la dana de València i dels incendis, què hauria de canviar en la resposta europea a aquest tipus de catàstrofes?

Soc la ponent del mecanisme de protecció civil, que és la ferramenta que té la Unió Europea no sols per a respondre a crisis com els incendis o les danes quan es produeixen. La Comunitat Valenciana ha vist com la solidaritat europea va arribar ràpidament i àmpliament amb la dana i també amb els incendis. Però la nostra obsessió ara és evitar que això torne a passar. Volem que el mecanisme de protecció civil no siga únicament una bona ferramenta de resposta ràpida, de solidaritat, emergència i reconstrucció, sinó que s'anticipe i pose tots els mecanismes necessaris per a previndre aquest tipus de crisis. I que genere el que jo anomene una cultura de la preparació, perquè els ciutadans sàpien què han de fer, com ho han de fer i quan ho han de fer en un moment d'emergència. Tot això que vam exigir en el seu dia al Govern valencià i que no va fer ha de funcionar. A més, hem de formar i educar la ciutadania perquè sàpia com respondre. Però, sobretot, hem de ser capaços d'anticipar-nos.

La ciència permet hui conéixer amb prou antelació molts d'aquests fenòmens. La clau està, per tant, a anticipar-se?

Hui la ciència ens permet conéixer amb temps suficient què passarà i com passarà. El que necessitem són mecanismes capaços d'anticipar-se a aquests riscos i solucionar-los abans d'hora. Això és el que demanem al mecanisme de protecció civil. Per a mi, i així em vaig comprometre davant de les víctimes de València quan van vindre ací, el més important és prometre'ls que treballarem tant com siga possible perquè això no torne a passar. I la millor manera de fer-ho és treballar per a tindre bones ferramentes que ens permeten anticipar-nos i respondre millor.