L'empremta invisible de l'incendi de Bejís: més de 620.000 tones de CO₂, més que tota València en un any

Els grans incendis forestals no sols arrasen el territori i destrueixen ecosistemes, sinó que també actuen com a acceleradors invisibles del canvi climàtic. Així ho posa en relleu una nova investigació liderada per l'Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (Itaca) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), que ha desenvolupat una metodologia pionera per a calcular amb absoluta precisió la petjada de carboni dels incendis a l'arc mediterrani.

El mètode s'ha aplicat al devastador incendi declarat a Bejís (Castelló) l'estiu de 2022, un sinistre que va calcinar un total de 18.538 hectàrees. Els càlculs revelen que el foc va tindre un impacte en l'escalfament global equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni (CO₂). Aquesta xifra supera àmpliament les emissions generades durant tot un any per una gran ciutat com València i representa prop del 0,22% de les emissions anuals totals de gasos d'efecte d'hivernacle en el conjunt d'Espanya.

Quan un bosc crema, gran part del carboni emmagatzemat durant dècades en els arbres, arbustos i el sòl s'allibera de manera abrupta a l'atmosfera. A aquesta emissió directa se suma la pèrdua temporal de la coberta vegetal, cosa que redueix la capacitat d'absorció de CO₂ dels ecosistemes afectats.

“Els resultats posen de manifest que els incendis no sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic”, assenyala Helena van den Berg Sesma, investigadora d'Itaca-UPV i autora principal de l'estudi, publicat en la revista científica Fire. Per la seua banda, el coautor Edgar Lorenzo-Sáez adverteix que es produïx una retroalimentació perillosa: “L'escalfament global derivat del canvi climàtic afavoreix condicions de risc més elevat d'incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels sistemes naturals”.

Fins ara, molts models de càlcul aplicaven un patró uniforme a les superfícies cremades. La gran novetat d'aquest treball radica en el fet que combina les imatges del satèl·lit europeu Sentinel-2 amb dades detallades sobre la biomassa prèvia, el tipus de vegetació i la intensitat amb què va cremar cada metre quadrat.

“A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de coberta vegetal dins d'una mateixa zona”, aclareix l'investigador José Vicente Oliver-Villanueva. L'anàlisi demostra que les majors emissions es van concentrar en les àrees amb presència de coníferes barrejades amb matollar i vegetació herbàcia, especialment en els punts on la severitat del foc va ser alta o moderada-alta, on van representar més del 81% de les emissions estimades.

Els autors de l'estudi defenen que aquesta metodologia transcendeix la simple comptabilitat acadèmica i ha de convertir-se en una ferramenta fonamental per a la gestió forestal preventiva. Conéixer amb exactitud quin tipus de biomassa i quines zones generen més emissions permet a les administracions prioritzar les tasques de neteja de combustible, dissenyar paisatges més resistents i millorar els inventaris oficials de gasos d'efecte d'hivernacle en l'àmbit regional i nacional.