'Mai és tan fosc': dos anys en la vida d’Arcadi Oliveres
Mai és tan fosc és un documental que segueix el dia a dia de l’activista per la pau Arcadi Oliveres, al llarg dels anys 2011 i 2012. Anys d’intenses protestes al carrer, que inclouen les ocupacions de places del 15M, la violenta desocupació de la plaça Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra o l’encerclament del Parlament per evitar que aprovés uns pressupostos socialment restrictius. Aquest divendres s’ha estrenat als cinemes Verdi, i en les primeres sessions l’aforament de la sala estava totalment ocupat.
L’equip de la productora Únicamente severo, dirigit per Èrika Sánchez, ha acompanyat Arcadi Oliveres durant aquests dos anys i ha dedicat un any a editar i muntar tot el material enregistrat. Oliveres és un home molt estimat al món activista i pacifista. La seva imatge, una mica encorbada i amb una forma de caminar lenta i peculiar s’ha fet habitual i entranyable per tot Catalunya.
Durant molt anys li ha costat rebutjar cap invitació per impartir doctrina, sigui on sigui. Saragossa o Segòvia, per exemple. Dos dels escenaris visitats durant el rodatge de Mai és tan fosc.
Les crítiques a l’economia neoliberal i al capitalisme protagonitzen les intervencions d’aquest doctor en Economia al documental, que no deixa de costat la vessant humana del personatge. Especialment frapant és veure com discorren paral·lelament les seves intervencions amb micròfon en mà a la plaça Catalunya o en manifestacions multitudinàries i la malaltia d’un dels seus quatre fills, Marcel, que mor durant la realització de Mai és tan fosc.
A les portes dels 70 anys, aquest documental és un homenatge necessari a qui des de l’economia i el pacifisme ha invertit la seva vida en la defensa de la justícia social. President de Justícia i Pau durant dotze anys i també de la Federació Catalana d’ONGs per la Pau, ha posat veu i energies en campanyes com la reivindicació del 0,7% del PIB per la cooperació internacional, l’oposició a l’entrada d’Espanya a l’OTAN, contra la guerra a l’Iraq o per la cancel·lació del deute extern del Tercer Món.
Els molts amics que ha fet Arcadi Oliveres al llarg de la seva vida es veuen tant a les contínues abraçades que rep allà on va com en l’assistència massiva als primers passis del documental.
Mai és tan fosc, una iniciativa de Justícia i Pau, s’ha pogut realitzar gràcies a dos processos de micromecenatge. La tristor que encomana, a vegades, per la solitud en què Oliveres es troba tombant pel món en cotxe, avions i trens o per l’episodi dur de la mort del fill queda compensat al final quan explica la raó del seu títol. “Mai és tan fosc com abans de sortir el sol”, explica el doctor Oliveres poc abans que s’escolin els 80 minuts d’un documental de visió obligada pels que l’estimin a ell i als ideals que ha defensat sempre.
