Microruptures o vorejar la legalitat, les dues vies que tornen a dividir l'independentisme

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb les diputades de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel

La moció presentada per la CUP perquè el Parlament reafirmi el seu compromís amb la declaració de desconnexió del 9-N ha tornat a enfrontar els dos grups independentistes. Els anticapitalistes de la CUP defensen la seva moció assegurant que és el moment que el Govern mostri el seu compromís ferm amb la desconnexió, mentre que des de JxSí la consideren una gesticulació evitable. Però la disputa té com a fons un debat entre dues visions de com ha de ser el camí cap al nou Estat que les sensibilitats de l'independentisme no són capaces d'acabar de sincronitzar.

Els intents del Govern per esquivar la confrontació directa amb l'Estat preocupen la CUP

Els intents del Govern per esquivar la confrontació directa amb l'Estat preocupen la CUP

En la seva primera conferència política després de les eleccions del 27-S, celebrada el 8 de novembre a la Universitat Pompeu Fabra, la CUP va explicar la seva visió sobre la següent legislatura. El diputat Benet Salellas va pronunciar un discurs on proposava avançar cap a la ruptura a força de "microruptures" en temes estratègics d'alt contingut social, com ho eren algunes de les lleis catalanes paralitzades al Constitucional que després s'incorporarien a l'annex de la declaració del 9-N.

Segons proposava la formació anticapitalista, el seu pla era desobeir a l'Alt Tribunal espanyol a l'hora d'aplicar legislació, nova i de l'última legislatura, començant per un primer gran acte de desobediència com entenien que era la pròpia declaració. "El problema ve després de la resolució del Constitucional, davant de la qual hi ha dues actituds possibles: assumir-la o tirar endavant creient la sobirania", explica el diputat de la CUP Joan Garriga, ponent de la moció en discussió.

Junts pel Sí per la seva banda, sempre ha defensat una altra via, més d'acord amb una visió d'acumulació de legitimitat democràtica amb què Artur Mas ha guiat el Procés fins ara. El grup majoritari de l'independentisme rebutja terminologia com "desobediència" i, després de la resolució del Constitucional sobre la declaració del 9-N, ha optat per un camí que continua endavant en els mateixos propòsits, però intentant no entrar en confrontació amb la legalitat espanyola.

A aquest plantejament respon l'argúcia legal de canviar els noms de les ponències de les tres lleis de ruptura, per evitar així que es poguessin interpretar com un desplegament de la declaració del 9-N. El mateix va passar amb el departament de Raül Romeva, que en ser suspès pel Constitucional va utilitzar un canvi de nom per mantenir-se actiu. Els compromisos del 9-N es despleguen, consideren a JxSí, si bé només en contingut i no formalment per evitar conseqüències judicials.

Desobediència o preparació de la desconnexió

"Nosaltres estem fent el que ens vam comprometre a fer, ens és igual el que digui el Constitucional", explica Roger Torrent, portaveu adjunt de Junts pel Sí, "però sempre que es pugui i que no desvirtuï el contingut, intentarem ajustar-nos a la llei". La idea de mantenir-se dins de la legalitat però avançant cap a la formació d'un nou Estat, mitjançant les anomenades "estructures d'Estat", té llarg recorregut en l'independentisme de nova onada. Va ser aquest, sense anar més lluny, l'impuls que va articular el programa amb el qual Artur Mas va concórrer a les eleccions de 2012, les de l'"Estat propi".

Anar guanyant terreny competencial i preparar l'escenari de la independència dins dels marges que permet la legalitat constitucional espanyola és la tasca que, en teoria, porten fent els governs catalans des de fa 4 anys. Però ara hi ha una diferència, segons assegura JxSí. Després de l'27-S mantenir-se en la legalitat és una condició desitjable però secundària respecte a l'avanç cap a la independència.

"La nostra filosofia és tenir a punt les estructures d'Estat al final d'aquesta legislatura, tant si entren en la legalitat espanyola com si no. I per això, assumim que és possible que no sempre es pugui vorejar la legalitat", explica Torrent. Malgrat això, consideren que aquest moment no ha arribat, ja que s'ha pogut avançar en l'acordat sense xocar amb els tribunals. L'exemple que es posa des del Govern és el grup de treball sobre la sostenibilitat del deute, inclòs a l'annex de la Declaració del 9-N.

La CUP no rebutja aquesta visió, però sí que considera que hi ha tres assumptes ineludibles, als quals asseguren donar resposta amb la moció. En primer lloc calendaritzar el compliment de l'annex del 9-N. En segon, prendre una posició pública davant el Constitucional. En tercer, donar suport explícit als ajuntaments i regidors investigats per l'Audiència Nacional, com el regidor de Vic de la CUP, Joan Coma, primer regidor imputat per donar suport a la declaració. "Entre les dues velocitats, la de JxSí i la nostra, hem de trobar un consens al mig, i en la moció ja hi ha la voluntat de combinar aquestes dues velocitats. En cap cas està feta per posar contra les cordes a ningú", assegura Garriga.

Conseqüències penals

Tot i la bona voluntat que afirma tenir la moció de la CUP, el problema que aquesta planteja és que la seva aprovació desplegaria la Declaració del 9-N, quelcom explícitament prohibit pel Constitucional. Tant és així que l'Alt Tribunal en paral·lel a la suspensió de la declaració, va advertir a 21 alts càrrecs de les institucions catalanes, entre elles els membres de la Mesa del Parlament, recordant-los que han d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada" i advertint-los que, en cas contrari, s'exposen a responsabilitats "inclosa la penal, en què poguessin incórrer".

Experts consultats manifesten dubtes sobre si la simple decisió d'admetre a tràmit la moció de la CUP podria considerar desobediència a la decisió del Constitucional, atenent a la sentència del Tribunal. No obstant això, si la moció dels anticapitalistes s'aprovés tal i com està, hi ha pocs dubtes que suposaria la desobediència a la sentència. Per això, Junts pel Sí prepara esmenes per adequar la moció a l'ordenament constitucional, que intentaran transaccionar amb la CUP. Segons fonts del grup, la proposta seria evitar instàncies a tercers -com als Mossos d'Esquadra, que apareixen en el text original-, i canviar l'apel·lació de desobediència al Constitucional per una d'"obediència al 27-S".

Des de la CUP asseguren que són conscients de les possibles conseqüència legals del seu text i que estan "disposats a assumir aquest risc com a CUP". Malgrat això, recalquen que no estan exigint que altres el corrin. "Pensem que la resposta adequada a les sentències del TC és no quedar-nos aturats i comptem amb les conseqüències judicials que això pot tenir", expliquen.

Sobre les possibilitats d'acceptar les esmenes de JxSí, s'obren a introduir canvis sempre que no siguin per ajustar-se al Constitucional. "Hem dit que no movem una coma, en referència a presentar una moció condicionada per la sentència d'un tribunal que vam donar per deslegitimat el 9-N. Això no ho farem", remarquen. "Ara bé, si el canvi és per incorporar fonaments ideològics d'altres independentistes, sobre això estem disposats a parlar".

Etiquetas
Publicado el
4 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats