Obituari de Josep Fàbregas Poveda, impulsor d’una psiquiatria moderna.
En una Conferencia llegida al COMB (Col.legi de Metges de Barcelona) el 21 de juny 2012 en la commemoració del bicentenari del naixement del Dr. Antoni Pujadas i publicada en el núm. 20 de la revista Psicopatologia i Salut Mental de la Fundació Orienta, El Dr. Josep Fàbregas Poveda feia un breu recorregut històric de la psiquiatria i afirmava el següent:
“A partir del 75, la transició democràtica permet i impulsa amb fermesa l’aparició de moviments cívics de reforma social i de les institucions. Emergeix arreu d’Espanya un corrent de psiquiatres i professionals de la salut mental que desitgen canviar la situació i implantar, en el si de l’assistència pública, les formes d’actuació pròpies de les democràcies europees que des de la Segona Guerra Mundial, van reformular i millorar l’assistència psiquiàtrica amb el que la Prof. Begoña Román denominarà ”una nova ètica organitzativa de les institucions de la salut mental.
Aquests canvis es sustenten en els principis de la psiquiatria comunitària, la psicoteràpia institucional, l’èmfasi en la rehabilitació i reinserció a la comunitat, el respecte als Drets Humans i la lluita contra l’estigma. Implica així mateix una atenció a la salut mental sectoritzada, multidisciplinar, integral i integrada en el marc general de la sanitat pública que doni accés a la població en general, a totes les innovacions científiques i tècniques, psicofarmacològiques, biològiques i psicosocials de que la psiquiatria disposa. Daumezón, Oury, Gentis, Tosquelles, Bion, Maxwell Jones, Bierer, Bassaglia, Jervis, Caplan, l’exilatAjuriaguerra, Castilla del Pino, González Duro, són alguns dels referents de la noves idees i estratègies assistencials.
És en aquest context que a Catalunya, al final dels70 i principis dels 80, tornen a aparèixer els psiquiatres empresaris. Alguns equips i professionals de la salut mental, coneixedors de les experiències arreu d’Europa, busquen desenvolupar una nova praxis oberta a la comunitat que transcendeixi l’enclaustrament asilar, l’ambulatori massificat o l’internament d’aguts a l’Hospital general, sense continuïtat terapèutica ni instruments de reinserció.“
Ell era un d’aquests psiquiatres empresaris que va contribuir de forma molt destacable en el canvi de paradigma psiquiàtric. En aquelles paraules recollides en la seva conferència hi és tot el seu ideari psicològic, psiquiàtric i polític. Les rellegeixo en el moment en el que m’assabento de la seva mort, el dia 5 d’octubre d’enguany, 5 dies abans de celebrar el dia mundial de la Salut mental.
Tot aquest ideari es podria resumir bé amb la frase d’un dels psiquiatres que més influència va exercir en la seva pràctica, El Dr. François Tosquelles (psiquiatra català refugiat a França): El nostre objectiu, deia, consisteix en crear un ambient de relació i de responsabilitat entre els malalts i el personal sanitari que provoqui la seva obertura cap el món exterior.
El Dr. Fàbregas insistia molt en fer més simètrica la relació del malalt amb el personal. Creia que, sovint, els professionals de la salut mental utilitzem el nostre saber de forma defensiva. És a dir, per senyalar molt bé el límit que separa l’ells (els malalts) del nosaltres (els professionals). Ell en canvi creia que aquest límit era ben porós.
L’any 2002 quan jo treballava en la clínica Llúria – comunitat terapèutica- , que formava part de la xarxa de recursos que aglutinava el CPB (Centre de Psicoteràpia de Barcelona), del qual ell n’era el director general, va voler que la porta que separava la sala de l’equip de la resta de la clínica fos transparent. L’equip vam protestar moltíssim. Era l’únic lloc on els pacient no tenien accés i volíem poder entrar-hi, descansar, fumar un cigarret (en aquell temps, encara que sembli mentida avui, encara fumàvem a tot arreu) sense ser interromputs o controlats per ells. Impossible. Els professionals estem per ser vistos pels pacients també, va dir, i si és a tothora, millor. Valgui aquesta anècdota per mostrar una part important del seu caràcter: atenia amb la mateixa passió els aspectes macro – les relacions polítiques i el model de tractament- com el micro – l’atenció directa que donava l’equip de professionals dels serveis que ell dirigia als malalts-
Ha mort un referent de la psiquiatria moderna i els professionals de la salut mental que creiem en aquesta manera d’exercir la nostra professió ens podem sentir una mica orfes. Afortunadament no del tot, perquè el seu llegat queda i perquè segueixen havent-hi persones amb responsabilitat que comparteixen el seu ideari, el seu soci fundador del CPB per exemple, Joan Pi, o en el terreny infanto juvenil, l’Alfons Icart, director de la Fundació Orienta. Una fundació que enguany celebra el seu quarantè aniversari.
El dia 10 d’octubre es va celebrar el dia mundial de la salut mental i molts vam recordar amb afecte el Dr. Josep Fàbregas Poveda.
