En general el debat sobre el model macroeconòmic en les institucions o els grans mitjans es desenvolupa entre el pol del neokeynesianisme de base socialdemòcrata i el pol neoliberal proausteritat. Però més enllà d'aquest imprescindible debat macro existeixen realitats d'importància creixent que no quadren fàcilment en aquest tauler. Em refereixo a tot el fenomen de construcció i innovació socioeconòmica transformadora que a nivell de quantitat té un pes limitat tot i que creixent. És difícil d'acotar i mesurar però estimacions recents assenyalen que l'economia social i solidària representa el 7% del PIB de l'economia de Barcelona a partir de 4.600 entitats i empreses.
Qualitativament, sobretot en àmbits locals, el seu pes específic és encara més gran. De fet diverses de les apostes municipalistes de canvi que governen les han incorporat en les seves àrees i programes de promoció econòmica i desenvolupament local.
Una de les necessitats que s'està trobant tant des de l'activisme com des de l'administració és relatar aquest fenomen no com una suma de processos aïllats sinó com un ecosistema d'experimentació on diferents comunitats o àmbits, en funció dels seus bagatges, cultures, possibilitats, prioritats...experimenten i construeixen noves pràctiques socioeconòmiques.
En aquest article intentaré fer una foto superficial d'aquest ecosistema, no tant des dels conceptes com des de les pràctiques. Per triar quins col·loco al mapa observo si tenen un marc conceptual, certa vocació i articulació de transformació social i sobretot pràctiques i projectes reals.
Els eixos que utilitzo no són els únics possibles però són els que m'han semblat que podien il·lustrar les diferències en les seves prioritats. L'eix horitzontal marca el compromís en referència a minimitzar o internalitzar l'impacte social i ecològic de la seva activitat productiva. L'eix vertical marca el compromís en referència a generar estructures de repartiment de poder, valor i rendiment més distribuïdes o democràtiques.
Per descomptat com qualsevol fotografia simplifica la realitat i exagera els trets. Per tant mirem de lluny més que de prop i vegem si al final aquesta simplificació ens ajuda a donar a conèixer aquest ecosistema.
Es refereix a tot aquest univers de projectes, empreses, comunitats i plataformes, gairebé sempre amb base digital, que permeten compartir (en anglès sharing economy) i intercanviar però també vendre o llogar objectes, serveis, coneixements entre iguals però també entre empreses i consumidors.
És probablement una de les economies transformadores que més polèmica aixeca i amb més punch mediàtic. Resulta bastant complex acotar-ho atès que sota aquest paraigua pots trobar des d'empreses oligopòliques multinacionals (Airbnb, Uber) a projectes d'intercanvi de barri passant per comunitats globals com Wikipedia. Això és el que permet la seva transversalitat en l'esquema. Per a alguns pot ser una debilitat com economia transformadora, per a altres un interès en penetrar en l'àmbit de l'empresa i emprenedoria convencional. Un molt bon repàs als seus riscos i les seves potencialitats el podeu trobar a la revista Opcions.
Dins d'aquest ampli univers podríem distingir un subespai de projectes amb una clara vocació transformadora i que es defineixen com a producció de procomú (les jornades co-organitzades entre el sector i l'Ajuntament de Barcelona aquest cap de setmana ens permeten visualitzar-ho).
El seu moment fundacional es remunta al Fòrum Social Global de Portoalegre i la seva base social és de vocació activista. Això li permet jugar a la part més transformadora del quadrant en tots dos eixos. Es troba en un moment d'expansió com podem percebre en les fires anuals tant a Barcelona com a Madrid. No obstant això, el seu repte és poder arribar a altres sectors socials i econòmics sortint de cercles més activistes. De fet té gran penetració entre els moviments socials o associatius però molt limitada en el món de l'empresa convencional. A Espanya i Catalunya i a nivell internacional ha construït articulacions federades com la XES, REAS o RIPESS.
Un sector del cooperativisme ha estat el promotor de l'ESS però no tot el cooperativisme s'identifica amb l'ESS. La seva ubicació en l'esquema es basa en que simplement pel fet de ser cooperatives o societats laborals el repartiment del poder i la propietat de les empreses són elements diferenciadors respecte al sector convencional encara que al ser un univers molt ampli podem trobar pràctiques poc diferenciades. Si ens fixem en l'altre eix probablement podem dir que en general cuida més el seu impacte que l'empresa convencional però hi ha de tot, d'aquí la seva posició en l'eix.
En qualsevol cas amb el portaavions de les economies transformadores pel bagatge històric acumulat, el seu pes en el PIB i la seva presència transversal en l'economia i la societat. Alguns van voler signar la seva defunció amb la caiguda de Fagor (empresa clau del grup basc cooperatiu més gran del món, el grup Mondragón) però la realitat confirma que en general les cooperatives han estat més resilients a la crisi que l'empresa convencional.
Horts comunitaris, grups de consum, xarxes d'intercanvi, bancs del temps, grups de criança compartida, etc. Són iniciatives col·lectives d'innovació social que sorgeixen en barris i pobles i que busquen satisfer necessitats de manera col·lectiva. Dos trets clau solen ser que se sostenen amb base a repartir-se tasques i responsabilitats entre els membres que en professionalitzar-se. D'altra banda la seva dimensió comunitària i generalment assembleària fa que en l'eix vertical la col·loqui com a màxim exponent de poder distribuït.
És potser el paraigua conceptual menys desenvolupat i per tant el sector menys articulat. D'alguna manera és també part de l'ESS i està estretament lligada a les economia de les cures però la realitat és que en les xarxes d'ESS seu paper és secundari tot i que creixent. Malgrat el seu discurs base no està clara la seva implantació als barris i sectors socials més colpejats per la crisi. Un molt bon resum i catàleg de nou a la revista Opcions.
Disposa d'un balanç que inspira en 5 principis el devenir de l'empresa. Per a alguns seria simplement una Responsabilitat Social Corporativa més sincera i compromesa (que no és poc), per a altres un nou paradigma econòmic transformador per a l'empresa convencional. La seva ubicació en l'eix respon al fet que no posa tant èmfasi en la distribució de la propietat o el poder encara que sí que contempla la democràcia interna o la ràtio de salaris. Però el seu fort és el compromís d'impacte social i ecològic per això ocupa tot el quadrant superior dret. Sorgeix molt lligada a Felber, un economista austríac, el que li ha donat cert personalisme però al seu torn recorregut mediàtic. Comença a penetrar en les institucions, per exemple el nou conseller d'economia del govern valencià, Rafael Climent, és un defensor d'aquest paradigma.
Moltes vegades s'utilitza aquesta etiqueta per referir-se a tot l'univers d'economies transformadores però jo en aquest cas l'utilitzo per referir-me bàsicament a empreses, fundacions, centres especials de treball...l'objectiu principal és la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d'exclusió. És un sector per al qual l'administració està més preparada per la qual cosa hi ha polítiques més assentades. Les seves fortaleses són la seva articulació, el seu impacte social positiu evident en àmbits molt complexos i el seu recorregut de treball conjunt amb l'administració. Aquesta última també podria ser una debilitat en termes de dependència econòmica. Alguns reflexionen que no seria positiu que les economies transformadores es quedessin reduïdes a un caràcter pal·liatiu de determinats col·lectius.
Potser és el moviment d'economia transformadora de més recent articulació. Disposa d'un marc d'anàlisi molt potent i tant en l'àmbit acadèmic com en el movimentista està en plena expansió. Tenen una forta relació amb l'ESS i el seu tret no és tant que siguin projectes de dones com el posar en primer pla la invisibilitzada economia de les cures i “vides que mereixin ser viscudes”.
Existeixen altres economies transformadores que no he col·locat perquè no tinc clar si en el seu estat actual responen als tres criteris que he esmentat: economia circular, emprenedoria social o verda, economia verda, economies directes, l'emprenedoria col·lectiva i transformadora…economia ecològica, etc. Però per sort la situació està en permanent evolució.
Els reptes i les potencialitats que es planteja a l'expansió d'aquestes economies són immenses, la conversa ha de continuar...seguim.
Podeu consultar una versió extensa d'aquest text aquí.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
