La Cimera del Clima de París que reuneix més 148 presidents o primers ministres de 195 països, afronta decisions que condicionen el futur del planeta terra i la humanitat. Malgrat les negacions, esgrimides durant anys, el canvi climàtic és una realitat incontrastable. En l'Informe de 2014, elaborat pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) s'assenyala que: “la influència humana en el sistema climàtic és clara i les emissions antropogèniques recents de gasos d'efecte hivernacle són les més altes de la història. L'escalfament en el sistema climàtic és inequívoc, i des de la dècada de 1950 molts dels canvis observats no han tingut precedents en els últims decennis a mil·lennis”.
Les emissions de gasos, anomenats d'efecte hivernacle (CO2, NO2 i metà), han crescut per any un 1,3% de 1970 a 2000 i un 2,2% des del 2000 al 2010. Un 78% de les emissions de CO2 procedeixen de l'ús de combustibles fòssils i processos industrials, un 40% de les quals tenen el seu origen a la Xina i als EUA. La majoria d'aquestes emissions de CO2 romanen en l'atmosfera, sent una part emmagatzemada en plantes i sòls i una altra absorbida pels oceans, contribuint a la seva acidificació.
La conseqüència ha estat un escalfament global estimat en 0,85ºC durant el període 1880-2012, determinant que els últims 30 anys hagi estat el període més càlid en 1.400 anys a l'hemisferi nord. Si es manté aquesta tendència natural, l'augment de temperatura arribaria als 2,8ºC cap al 2050 i 4,8ºC al 2081. Altres conseqüències de l'escalfament són la pèrdua de masses de gel a Groenlàndia i a l'Antàrtida, la reducció de glaceres i fosa de masses de neu i del gel marí de l'Àrtic que ha disminuït en els últims 30 anys entre el 3,5-4,1% per decenni.
Un altre efecte que s'aprecia des de fa 100 anys, és que el nivell mitjà global del mar s'ha elevat uns 20 cm i, si segueix la tendència podria arribar a 98 cm al 2100, és a dir, si aquest procés continua sense fre podria arribar a ofegar a immensos territoris pròxims al mar -com per exemple, el delta de l'Ebre i del Llobregat, a Catalunya- i nombroses illes habitades desapareixerien.
Aquests efectes de l'escalfament s'acompanyen amb canvis exagerats del clima, que produeixen un major nombre de precipitacions extremes, ciclons, inundacions, onades de calor, sequeres severes en diverses regions, i incendis forestals, que està alterant alguns ecosistemes i tenint un enorme impacte en la vida i la salut humana, especialment en països en vies de desenvolupament. Empitjora gran part dels indicadors de determinants socials de salut i incrementa les desigualtats socials a nivell mundial.
Un informe recent de l'OMS -setembre del 2015- sobre els efectes del canvi climàtic sobre la salut, adverteix que les onades de calor i la contaminació de l'aire contribueixen directament a augmentar les morts per malalties respiratòries i cardiovasculars, especialment en persones grans. Ha estat notori que, a conseqüència de l'onada de calor a l'estiu del 2003 a Europa, es registrés un excés de 70.000 morts. I cal tenir en compte també que aquest augment de calor redueix la capacitat de treball en la població adulta, alhora que afavoreix el creixement de nivells de pol·len i al·lèrgens que exacerben l'aparició d'asma que afecta a uns 300 milions d'habitants en el món. La variabilitat en el règim de pluges i les inundacions pertorba la provisió d'aigua potable, comprometent la higiene i incrementant el risc de diarrees i malalties gastrointestinals, causa de la mort cada any de 760 mil nens menors de 5 anys, aproximadament. Afecta a moltes regions i poblacions senceres que perden els seus habitatges, els seus escassos recursos materials i sanitaris. Els cada vegada més extensos i llargs períodes de sequera redueixen la producció d'aliments bàsics i generen desnutrició i malnutrició en moltes poblacions. El canvi climàtic és alhora responsable d'un increment de malalties infeccioses, transmeses per la contaminació de l'aigua i per insectes, com les malalties parasitàries (l'esquistosomiasi), la malària (transmès per mosquits anòfeles), i el dengue (transmès pel mosquit Aedes). Si les emissions no són reduïdes i el canvi climàtic no és modificat, l'OMS estima que entre el 2030 i 2050 podria ser responsable d'unes 250.000 morts addicionals per any; d'elles 38.000 serien per l'onada de calor a gent gran, 48.000 per diarrees, 60.000 per malària i 95.000 per malnutrició infantil.
La majoria dels polítics governants afronten aquest greu repte per a la humanitat amb una gran hipocresia, perquè mentre ja no poden negar el problema, són incapaços d'afectar les poderoses indústries de l'automòbil, del petroli i del carbó, a les que subvencionen generosament, i que representen la major part del problema. No és segur que estiguin disposats a arribar a acords vinculants per a la reducció de gasos d'efecte hivernacle. Potser el major cinisme el va aconseguir el president Rajoy que anuncia a París una llei pel canvi climàtic, quan en els 4 anys de govern no ha fet més que donar suport a les grans empreses elèctriques i impedir o dificultar el desenvolupament de les energies alternatives. L'activa conscienciació i mobilització de la societat civil i la comunitat científica és la major esperança perquè s'adoptin decisions que redueixin les emissions en els principals països desenvolupats que les generen.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
