De la defensa dels manters a l'abordatge punitiu

L'any 2009 va ser un dels moments en què major auge va tenir la plataforma “Ni un sol manter a la presó”, que pretenia “en primer lloc, la reforma del codi penal per evitar l'ingrés a la presó de les persones que treballen com a manters, i mentrestant, se sol·licitaven indults a tots aquells que es trobaven a les presons”. En aquell moment, segons dades de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia hi havia a la presó 127 persones condemnats per delictes contra la propietat intel·lectual. 540 havien passat per les presons del 2006 al 2009.

Després de molts anys de lluita, i gràcies al suport d'amplis sectors de la societat que van organitzar tot tipus d'accions, es va aconseguir que a la reforma del Codi penal que va entrar en vigor el 23 de Desembre de 2010 l'activitat del Top Manta passés de delicte (penes de 6 mesos a 2 anys de presó) a constituir una falta. Els manters deixaven d'entrar a la presó i l'activitat al Top Manta no impedia la regularització dels manters, ja que no generava antecedents penals. Una victòria parcial que va ser presa com una conquesta de drets pels col·lectius que treballaven contra el racisme i pels drets de les persones migrades. També pels partits d'esquerra i pels moviments socials.

En aquests anys el fenomen del Top Manta ha continuat existint a Barcelona, però mai fins a l'actualitat havia suposat un problema de seguretat pública. No obstant això, cada dia s'exercia la venda del Top Manta i la Guàrdia Urbana perseguia l'activitat. De fet, la despenalització va obrir la porta a la gestió mitjançant pactes informals. També hi havia contundència policial i diversos casos de maltractaments van saltar a la llum pública l'any 2012. En ocasions s'imposaven multes per l'ordenança del civisme, en ocasions s'imposaven denúncies penals que acabaven en judicis de faltes. Per cert, cal destacar que molts jutjats van absoldre en aquests anys a manters sobre la base del principi d'intervenció mínima del dret penal, i al fet que en la major part dels casos no es pot demostrar un perjudici econòmic per al titular de la marca registrada a causa de que es tracten de “barroeres” còpies, ja que en cap cas una persona que vol una bossa que costa 300 o 400 euros deixaria de comprar-la per una còpia falsa de baixa qualitat.

Juliol del 2015. Entra en vigor la reforma del Codi Penal aprovada per majoria absoluta pel Partit Popular. El Top Manta torna a ser delicte, article 274.4: “La venda ambulant o ocasional dels productes a què es refereixen els apartats anteriors s'han de castigar amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. No obstant això, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic obtingut o que s'hagués pogut obtenir el jutge pot imposar la pena de multa d'un a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a seixanta dies” . Tan sols cinc anys després, en ple context d'enduriment de les polítiques criminals, el Top Manta tornava a ser delicte.

Casualment (o no) en aquest mateix estiu, el primer que afronta el govern municipal de Barcelona en Comú, es fa visible un problema a través de la sobreexposició mediàtica del Top Manta i la pressió de certes agrupacions que actuen a manera de lobby. Davant la proposta de derogar l'ordenança del civisme i d'acabar amb les unitats antiavalots, es desferma una situació amb no pocs interessos. Aquest procés es produeix en ple procés de re-penalització. El Top Manta pot portar de nou a les persones a la presó i pot dificultar en gran mesura les possibilitats de regularitzar així com de renovar situacions ja regularitzades. Els mesos passen, els manters s'organitzen a través del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i un grup de persones solidàries conformen Tras la Manta. Després d'anys de buit organitzatiu, des de l'existència de Nòmades del Segle XXI, els manters s'organitzen de nou i compten amb suport social.

Es problematitza la situació, s'organitzen manifestacions, la situació s'endureix, es generen diàlegs, es genera una taula de ciutat. Res resol la situació. Dos fenòmens són veritablement importants:

D'una banda, la construcció d'un procés de populisme punitiu en què el Top Manta es converteix en un “problema” de ciutat, passant d'un abordatge d'espai públic a un abordatge securitari. També es tracta d'abordar amb propostes socials, imprescindibles, però que no poden eradicar la situació ja que el Top Manta és un mecanisme de subsistència àmpliament present entre els qui intenten surfejar la crisi des dels marges.

De l'altra, el fet que l'activitat s'hagi convertit en delicte complica la gestió per vies alternatives a les punitives.

Ara bé. Està sent capaç l'equip de govern de Barcelona en Comú de plantejar un model d'ordenació de l'espai públic i de seguretat diferent? Amb els esdeveniments de les últimes setmanes tot sembla indicar que no. Ni en els discursos ni en les pràctiques. Almenys pel que fa al Top Manta.

D'una banda, és preocupant com el procés descrit anteriorment està movent els posicionaments del consistori en la matèria. Comunicativament es parla d'un abordatge social, quan portem mesos comprovant que en la quotidianitat s'està produint un abordatge punitiu en augment. I tot això, sense que hi hagi hagut des del consistori un posicionament clar per la despenalització del Top Manta que pugui influir al legislatiu estatal a recuperar la situació del 2010. De fet, en una roda de premsa duta a terme aquest dimecres, la tinent d'alcaldessa Laia Ortiz, s'ha aferrat al fet que és un delicte (sense qüestionar-ho) per apel·lar al fet que els que defensem els drets d'aquesta població els animem a deixar l'activitat del Top Manta en un exercici de “responsabilitat” per la nostra part.

De l'altra, sembla que preocupa en excés la celebració del mercat ambulant rebel setmanal en el qual el sindicat de manters, conjuntament amb entitats, duen a terme una acció majoritàriament simbòlica en la qual posen les mantes a la zona de Canaletes amb el principal objectiu de reivindicar un canvi en les polítiques públiques. Fa diverses setmanes diverses dotacions d'antiavalots de la Guàrdia Urbana estaven disposades a actuar en el moment que es posés una manta a terra (així m'ho van comunicar). Finalment l'ampli suport de més de 200 persones i la decisió de no carregar van evitar mals majors.

Així mateix, la proposta del PSC, acollida, sembla, per ERC i Barcelona en Comú, de multar els compradors del Top Manta sembla un intent desesperat i pèssim d'aïllar al col·lectiu de manters i de criminalitzar a les persones que se'ls acostin. No és nou, ja que s'ha estat defensat per determinats sectors en la gestió del treball sexual. Multar els clients. Des del meu parer, una concessió improvisada i errònia conseqüència de la pressió construïda sobre la situació.

Estem davant un moment especialment delicat. Dissabte que ve es durà a terme un nou mercat ambulant rebel a partir de les 17 hores. És imprevisible saber en aquest moment quina serà la reacció policial, provingui del cos de Guàrdia Urbana o provingui de Mossos. Es percep que s'ha pres la decisió d'impedir aquesta expressió de protesta, però alhora cada vegada suma més suports. Moltes estarem allà. Una expressió de protesta, per cert, molt similar a aquelles que van portar a la despenalització el 2010. L'abordatge passa per tornar a aconseguir la despenalització del top manta, per un abordatge social que permeti la conquesta de drets d'un sector exclòs durant anys, i pel desplegament d'un gran esforç en mediació i diàleg que en moltes ocasions gestiona millor les situacions que l'abordatge punitiu i policial.