Catalunya Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
La normalidad pre-COVID volverá como pronto a finales del próximo verano
Sanidad confía en un plan conjunto para Navidad pese a las propuestas autonómicas
OPINIÓN | El virus que agrava una sociedad infantilizada, por Rosa María Artal

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Dignitat, determinació, desobediència

Tard o d'hora, aquest moment havia d'arribar: la pilota és només a la nostra teulada i és ara quan hem de demostrar si ens ho creiem o no. I això vol dir, entre altres coses, fer passes il·legals però legítimes, i assumir-ne les conseqüències. Recordem, però, que seran conseqüències d'una legalitat espanyola que no reconeixem –ni podem reconèixer– o les conseqüències legítimes d'un poble que ha sortit en massa al carrer.

Ja van dos cops que l'alcaldessa de Berga per la CUP, Montse Venturós, ha estat citada a declarar per no haver despenjat l'estelada del balcó de l'ajuntament i sengles vegades n'ha fet cas omís. La desobediència a una legalitat, l'espanyola, que és obedient, però, d'una legitimitat, l'emanada del poble. Dignitat i determinació per fer-ho possible.

Al govern local de Guanyem Badalona l'estan posant en la picota per haver obert el 12 d'octubre i haver-ho fent desobeint els requisits judicials. No fou l'únic ajuntament que va obrir, aquest 12-O del 2016, ni el primer que ho va fer. Però tenir a l'Albiol com a enemic principal atorga aquests 'privilegis'. Les regidores del govern van desobeir i van obrir: la dignitat i la determinació van dur-les a fer cas de la legitimitat popular en lloc de la legalitat imposada.

En una combinació que ho aplega tot –legalitat espanyola i extrema dreta, la grossa se l'enduu el regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura. L'han citat dilluns 24 a declarar l'Audiencia Nacional espanyola, hereva de Tribunal de Orden Público franquista, per un suposat delicte de sedició. La denúncia fou interposada per Josep Anglada, membre del feixisme nostrat. A l'hora que hi havia de comparèixer, Coma ha fet una roda de premsa a Vic i seguirà amb la seva vida diària fins que la policia li ho impedeixi. De nou, han estat la dignitat de qui s'encomana a la determinació d'un poble qui li ha donat la força per desobeir.

Totes tres actituds contrasten amb l'actitud del govern de Junts pel Sí: si bé aquest va signar, empès per la CUP-CC, la declaració del 9N del 2015 en què afirmava no reconèixer el Tribunal Constitucional espanyol, la seva acció ho ha deixat en paper mullat. De forma sistemàtica, el govern català ha recorregut a aquest òrgan espanyol –que diu desconèixer– quan se li han tombat lleis; fins i tot, el cas més esperpèntic ha estat que el Partit Demòcrata, hereu de Convergència, hi hagi recorregut per reclamar grup mixt al congrés espanyol. És més, l'aplicació de les negatives del TC s'ha fet fins i tot en contra dels interessos de la població catalana, com quan en tombar la llei 24/2015, els Mossos han realitzat desallotjaments que amb la llei en vigor no podrien fer.

¿I ara, què? ¿Enviarà el govern els Mossos a segrestar Joan Coma per dur-lo a l'Audiència Nacional espanyola? Sens dubte, seria escandalós, però per desgràcia, no ens hauria pas de sorprendre; davant la dignitat, la determinació i la desobediència clamada i exercida primer pel poble i després per regidores i ajuntaments, l'actitud del govern ha estat la contrària: distracció, dilació i desídia. Fa temps que sabíem que a l'Estat espanyol no hi hauria ningú per negociar i el pacte PPSOE ho ratifica per enèsima vegada. Pidolar un referèndum pactat és ridícul. Per això, som nosaltres, les institucions, organitzacions i població catalana del Principat, les que hem de demostrar que estem a l'alçada, trencar tota legalitat passada i construir en base a la legitimitat popular.

Sabent que no hi ha ningú a l'altra banda, el camí l'hem de fer nosaltres i només tenim la nostra convicció: hem d'anar-hi per traduir-la en acció pràctica real i concreta. La línia divisòria, ara, és 'a casa': es tracta de saber si tothom ho té tant clar o hi ha qui segueix jugant al peix al cove i no vol trencar res per no perdre quotes de poder. N'hi ha que no tenim res a perdre.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
27 de octubre de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats