Hi havia una vegada un dirigent polític que va encarregar una investigació a una agencia de detectius sobre el president del seu país. Volia saber detalls de la seva vida privada i dels seus béns i propietats. Algunes de les informacions que va obtenir es van filtrar als mitjans de comunicació per desprestigiar el màxim responsable d’aquella nació.
Els detalls que van descobrir els detectius, però, no van ser suficientment escandalosos com per acabar amb la carrera política d’aquell president. Uns mesos més tard, però, els electors van descavalcar del càrrec el president investigat. Va ser substituït per un president del partit al qual pertany el dirigent polític que havia encarregat la investigació.
Més encara, aquest dirigent va ser promocionat a un alt càrrec del govern del nou president.
Més aviat o més tard, la potineria s’acabaria descobrint. Com passa sempre. I així va ser.
Quan això va passar, el nou president es va fer el desentès. “Que actuï la justícia”, va venir a dir, coneixedor de la lentitud amb què aquesta funciona. El dirigent descobert va dir que tot era un invent i va continuar al càrrec.
I el president investigat es va quedar amb un pam de nas. No només ell. Tota la societat es va quedar sorpresa que aquestes coses poguessin passar impunement. Fins i tot, una biògrafa-hagiògrafa del nou president va considerar que potser n’havien fet un gra massa.
Però la vida i la política van continuar, fent bona la cita catalana aquella de “qui dia passa, any empeny”. O la castellana que resa “A vivir que son dos días”. O la internacional de “Quin morru!!!”.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
