Mentre el president Artur Mas pregona la necessitat de crear estructures d’estat i fer un pas endavant en la internacionalització de la “causa” catalana, el Centre Unesco de Catalunya (Unescocat) està fent figa i pot arribar a desaparèixer. En aquest sentit, Catalunya perdria no tan sols una entitat cultural emblemàtica sinó la presència més rellevant en un organisme internacional i de prestigi com és l’Unesco, a l’aixopluc de l’ONU i amb seu a París.
El Centre Unesco de Catalunya es va fundar l’any 1984 sota l’impuls d’una dotzena llarga de les principals entitats culturals del país com ara la Fundació Enciclopèdia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans o bé Òmnium Cultural. La seva activitat ha reeixit en el desenvolupament de projectes en matèria de diversitat lingüística i cultural, diàleg interreligiós, protecció del patrimoni cultural, foment de la sostenibilitat i defensa dels drets humans.
La sortida del director Miquel Àngel Essomba, a meitats de juliol, ha estat insuficient per aturar les retallades dràstiques de les subvencions de la Generalitat i la implicació més activa de les entitats fundadores. Hores d’ara UnescoCat ha entrat en un concurs de creditors i ha iniciat els tràmits d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO), a més a més, d’aturar la incorporació del nou director Carles Torner. La Junta actual, esperonada pel vicepresident Enric Masllorens, fa mans i mànigues per assegurar la continuïtat de l’entitat redimensionant l’espai i la plantilla. Malgrat tot, persones claus de l’entitat ja han decidit abandonar un vaixell a la deriva.
Costa d’entendre que la transició nacional cap a la creació d’un estat propi pugui deixar amb respiració assistida instruments potents i de prestigi com el centre UnescoCat. Res de nou, tanmateix. Només cal donar un cop d’ull als pressupostos de la Generalitat per a constatar la reducció de les oficines exteriors de la Generalitat (les anomenades ambaixades) i les polítiques de cooperació internacional.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
