En Boi Ruiz ens té acostumades a tota mena de declaracions, incloses bastantes de dretanes per justificar les retallades i privatitzacions de CiU, fins fa poc encobertes. Per exemple, en contra de l'Estatut vigent i fins i tot de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, va confessar que l’Estat no te cap responsabilitat en la salut de les persones, i que la responsabilitat és individual. No fa tant va dir que els pobres exageren la seva mala salut. Tot seguit ens volia vendre que la privatització dels serveis sanitaris pot ser equitativa, i aquest 5 de gener va dir que no era “un pijo de la patronal”.
Fa poc ha fet una lectura triomfalista dels resultats de les dades de l'Informe de Salut 2014, amb l'atribució dels resultats positius de l'Informe a la seva gestió com a Conseller de Sanitat. És fàcil pensar, com el Conseller va dir al plenari del Parlament, que l'atur ha tingut un efecte negatiu sobre l'expectativa de vida de la població catalana durant la recessió econòmica. El director de Recerca i Planificació del govern de CiU, el Dr. Carles Constante, metge del Clínic, també ho creu: va fer comentaris sarcàstics quan li van suggerir que la millora d'alguns indicadors de salut de l'Informe podien ser la conseqüència de la Gran Recessió, i no del seu Pla de Salut. L'explicació del Conseller i el Director General és però poc informada, ja que permet atribuir una millora d'indicadors, com són l'Esperança de Vida (EV) o la mortalitat cardiovascular (CV), al govern de CiU quan possiblement aquestes millores no tinguin res a veure amb el seu Pla de CiU.
Cal començar dient que la gran recessió tindrà possiblement efectes greus sobre la salut dels aturats, i que molts d ells es manifestaran anys després de l'inici de la recessió, a través de malalties del sistema cardiovascular, infeccioses, o psiquiàtriques, entre d'altres. Encara que no tinguem estadístiques al respecte, tots coneixem casos llampants. Tot just el dia aquest 5 de Gener* l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, va morir l’ Enrique Gheron durant el seu trasllat a Barcelona en una ambulància perquè l ‘Unitat d’Hemodinàmica cardíaca no està oberta les 24 h. Si mes no tots coneixem casos semblant que s hi han produït durant el període de retallades i privatitzacions. A mes a més, hi han altres mecanismes enllà dels serveis sanitaris, com són els efectes de la gran recessió sobre el mercat laboral, afegit a la resposta dels governs amb polítiques socials i sanitàries que inclouen retallades i privatitzacions. De fet ja es pot observar un augment dels factors de risc per moltes malalties com són la pobresa, l'exclusió social, la inseguretat alimentaria, o la pèrdua d'habitatge. La depressió i el suïcidi s han mostrat tradicionalment sensibles de forma rapida a les conseqüències de l'atur per les persones (gràcies a factors “materials” com la pobresa, o “psicosocials” com la inseguretat econòmica i laboral). Per tant la relació entra la depressió i el suïcidi amb les crisis econòmiques es pot manifestar a les estadístiques de forma més immediata.
Aquests efectes nocius per la salut mental de les grans davallades d'activitat econòmica, van ser palesos amb l'increment de l'alcoholisme durant el canvi a la Unió Soviètica d'una economia “comunista” a una capitalista, encara que això fos un fenomen no lligat al “cicle econòmic”, com són les recessions. Més recentment, el grup de recerca d ‘en David Struckler i en Sanjay Basu ha mostrat alguns d’aquests efectes (per exemple, un lleuger increment de suïcidis a Grècia durant els primers anys de la recessió). A casa nostra encara no hi ha hagut prou estudis sobre els efectes de la recessió sobre la salut. Crec però que aquesta recerca hauria de ser una prioritat dels nostres polítics i funcionaris al Departament de Salut de la Generalitat o a les Universitats amb més recerca. Potser la manca aparent d'interès en aquest tema, a més de reflectir una ideologia insensible amb el patiment de les classes treballadores i mitjanes, té a veure amb el fet que els nostres líders polítics del sector sanitari són sovint clínics, i no especialistes en salut publica. Tindríem doncs una “tempesta perfecta” a CiU (i abans al PSC) on una ideologia privatitzadora va de la mà d'una visió medica (és a dir, sobretot clínica, hospitalària i biologista) de la salut de les poblacions Catalanes.
Però cal considerar que, en contra de les afirmacions del Drs Ruiz i Constante, que a mesura que puja la taxa d'atur trobem tot sovint que les recessions estan associades a un augment de l'esperança de vida i davallades de la mortalitat cardiovascular, d'accidents de tràfic i laborals. Això seria possible pel fet que la baixada de l'activitat econòmica redueix els riscos laborals i els associats a l'activitat econòmica com el transport, que afecten no solament als aturats però a tota la forca de treball. Encara que aquesta relació ja fa quasi 100 anys que es va descobrir i la tradició Marxiana l'ha defensat tot sovint, economistes de la salut contemporanis com en Cristopher Ruhm han mostrat nova evidencia durant la darrera dècada que la confirma a diferents períodes i països, per exemple durant la Gran Depressió dels anys 30. Evidentment no cal ser deterministes econòmics. Per exemple, la relació entre recessions i millora de la salut sembla minvar quan la manufactura com a proporció de la producció disminueix, com ha passat en els països rics durant les darreres dècades.
Així doncs, a Espanya ha continuat pujant la EV en néixer durant els 3 primers anys de la recessió (2007-2010), com a també ha passat països com Grècia i Estònia, països que han patit la recessió i polítiques de “austeritat”. Pel que respecta a les dades de la Generalitat, entre 2011 i 2013 es troba un augment de la proporció de EV viscuda en bona salut, una reducció de la tassa de mortalitat per malalties circulatòries, isquèmiques del cor, mentre que la tassa de mortalitat deguda al suïcidi ha augmentat durant el mateix període. Cal considerar doncs que aquestes dades són més consistents amb l'explicació donada sobre els efectes “positius” de les recessions, que no pas amb els efectes del Pla de Salut de CiU, concentrat en intervencions hospitalàries, i sense avaluacions en els seus efectes comunitaris.
En resum, és un error greu posar metges clínics amb interessos lligats directament o indirectament al sector privat, al càrrec de la salut publica Catalana. Molts països arreu del món no ho farien. La ironia del Dr. Constante i l'exagerada seguretat en si mateix del Dr. Ruiz, suggereixen una manca de coneixement o assessoria en salut poblacional. Sigui com sigui, cap triomfalisme en matèria del Pla de Salut de CiU no és justificat
*notin la malaurada coincidència amb les declaracions del conseller
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
