Diu Jaume Sobrequés que els tres-cents anys de repressió contra Catalunya són indiscutibles. I té tota la raó. El problema és que plantejar un simposi amb el títol Espanya contra Catalunya si bé és provocatiu, impossibilita donar-li prou credibilitat a nivell científic i divulgatiu, que és el que interessa. Perquè, senzillament, s’interpreta com un gest polític. Surt a compte, doncs? Penso que no.
El problema d’aquest simposi, que en qualsevol cas no s’hauria d’anul·lar, és el títol. Simplement no calia. I no calia, entre d’altres raons, perquè és erroni ja que Espanya com a tal no ha existit fins al segle XIX. Cal recordar que Isabel II és el primer monarca que jura o promet com a reina d’Espanya? Fins aleshores, Àustries i Borbons eren reis de Castella. Vull dir que, fins i tot des d’un punt de vista emocional nacionalista, atorgar-li tres-cents anys a Espanya ja és donar-li carta d’existència des de molt abans.
L’altre problema del títol del simposi és que, confrontant dues realitats de la manera que ho fa, indirectament ofereix una simplificació, espanyols contra catalans, almenys parcialment incerta: sempre hi ha hagut catalans a l’altra banda, fins i tot en tasques de repressió. Sempre hi ha hagut catalans implicats amb Espanya. I si no n’hi ha hagut més és perquè la mateixa corona de Castella -i després Espanya- se n’ha malfiat. Molts catalans, durant aquests tres-cents anys, han abraçat la causa espanyola en tots els àmbits. Per tant parlar d’Espanya contra Catalunya és forçar la interpretació de la història perquè el 1714 el que hi ha és un llinatge, borbons, i una corona, la de Castella.
Per una altra banda, un cop més, deixem de banda els catalans de l’altra banda dels Pirineus, malvenuts a França el 1659 per un rei espanyol que, sense problema, va atrevir-se a retallar Catalunya en una quarta part (una part, a més, sensible, bressol de la nació). Quan el rei francès veient el poc interès de les noves terres (i els problemes de revoltes amb els indígenes) va intentar retornar-lo, el monarca espanyol no va voler-ho mai. La integritat de Catalunya no valia prou la pena com per oferir al francès un tros de Flandes o del Franc Comtat. El rei castellà mai hauria consentit a oferir a França un tros de Castella (que inclou el País Basc). Sí que ho va fer amb Catalunya, sense problema. I després, els tres-cents cinquanta anys de domini francès han pràcticament acabat amb la cultura i la llengua catalanes a la Catalunya que va quedar sota el seu domini.
En resum, que si tantes ganes es tenia de fer soroll amb un títol provocatiu, què costava titular-lo simplement (i no pas menys punyentment) Tres-cents anys de repressió contra Catalunya. Els testimonis administratius i oficials de tota mena de la voluntat d’anihilar la diferència -per què molesta tant la diferència, encara avui en dia?- per part de les autoritats castellanes a partir del 1714 estan àmpliament documentats i estudiats. Per què no parlar-ne? O si no, Castella i França contra Catalunya, no pas Espanya. Però és clar, aquí ja aniríem a aixafar l’ull de poll de l’altre veí. I no interessa gaire (ni ens hi veiem amb cor) suposo.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
