El dia de la Hispanitat, que arrossega un pesat llast d'anacronismes des que va ser instituït com a festa nacional espanyola, ha acusat visiblement l'impacte del sisme polític de la històrica Diada de l'11-S. Les imatges del Rei, vestit d'uniforme militar, interpel.lant al president del Govern sobre la desgraciada declaració del ministre Wert respecte l'ensenyament a Catalunya, il.lustren l'angoixa que creix a les institucions de l'Estat. La virtual amonestació del monarca al “pobre” ministre augmenta encara més, si és possible, l'estupor davant la delirant seqüència d'ingerència de poders i confusió de papers retransmesa en viu i en directe com epíleg de la parada militar al cor de la Villa y Corte. Viure per veure.
Potser el monarca hagi optat per recórrer a la seva campechanía per traslladar a l'opinió pública, a la seva manera, la seva posició sobre la tan desafortunada intervenció de Wert, però és la segona vegada que el Cap de l'Estat baixa a l'arena de la política per intervenir en el conflicte suscitat des de Catalunya. Aquesta vegada no ha estat a través d'un bloc llançat a l'espai virtual des de Palau, sinó a peu de carrer davant el Govern en ple i amb vestit de capità general dels tres exèrcits. La Zarzuela va desmentir oficialment que el Rei parlés de Wert amb Rajoy, tot i les aparences.
El cas és que fins el mateix príncep Felip ha cregut pertinent pronunciar en data tan assenyalada i afirmar que “Catalunya no és un problema”, aventurant una teoria sobre la “realitat” i la “escuma”. Uf!
Els dirigents independentistes més radicals no oculten la seva satisfacció davant el vertiginós desenvolupament d'un guió que ni ells mateixos haurien imaginat mai. Mentrestant, Artur Mas desgrana a plaer el seu discurs d'home tranquil des de La Vanguardia el mateix dia en què la rèplica a la gegantina marxa de la Diada amb prou feines omplia la plaça de Catalunya de Barcelona. El ridícul ball de xifres va aguditzar l'aire desvalgut de la concentració. Transcorregut només un mes des del gir independentista promogut pel president de la Generalitat, l'actitud dels màxims poders de l'Estat oscil.la entre la paràlisi de pànic, la intimidació, o pura i simplement el despropòsit.
Així estan les coses a data del 12-O, a cavall entre la deriva política i la agònica espera del rescat econòmic. Més enllà d'avortar al Congrés una oportunista iniciativa d'ERC per autoritzar a la Generalitat la convocatòria d'un referèndum, tot fa pensar que res va a millorar i que la travessia fins a la data crucial del 25-N serà crua i aspra. Però no serà res comparat amb el dia després de les eleccions catalanes, quan els ciutadans de Catalunya es pronunciïn en secret sobre el que volen fer en el futur immediat. Rajoy errarà greument si desmereix per segona vegada la demanda i la importància del que està en joc.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
