Partits i entitats sobiranistes s'estanquen en la negociació sobre un full de ruta comú
La baixada d'activitat política després del frenesí previ al 9-N ha caigut malament a la unitat d'acció que entitats, sindicats i partits mantenien al voltant del procés sobiranista. Passat el moment de l'èpica i de tornada al full en blanc de la política diària, les negociacions per impulsar un nou pla comú que acontenti a tots els actors, sobretot als partits, es troben en un moment d'estancament, una calma crítica que augmenta el temor dels sectors més independentistes de les formacions que el Procés acabi en res.
Els partits estan tenint serioses dificultats no només per abordar el contingut del nou full de ruta sinó en detallar el calendari. ERC vol tancar un acord abans de les eleccions municipals de maig ja que considera que només així tindran temps de dur a terme una campanya perquè els catalans votin en clau nacional el 27-S. Però CDC s'ha esmunyit durant les últimes setmanes, tot i que el secretari general de Convergència, Josep Rull, ha assenyalat que no serà més tard de març quan tancaran un preacord a dos amb ERC.
Primer va ser Unió qui es va deslligar del termini de les municipals en deixar per al 14 de juny la consulta a la militància per decidir la seva posició sobre el procés. “No ens marcaran els ritmes de fora”, va advertir el secretari general, Ramon Espadaler, en l'últim Consell Nacional d'UDC. Les reticències dels democristians a assumir el nou perfil de CDC com a propi ha creat un cisma important en àmbits compartits, com el grup al Congrés. Per si això fos poc, dissabte passat van ser els convergents els que van moderar el seu impuls independentista en presentar les idees en què basar la seva refundació. Rull va assegurar que el partit no es definirà com a independentista sinó que seguirà fent-ho com a nacionalista, cosa que va generar menyspreu en alguns sectors del partit.
La idea de CDC és moure's com menys millor enmig del perillós clima preelectoral. Amb els pressupostos aprovats i pista buida per a la màquina governamental, lliscar fins el 24 de maig semblaria l'opció més segura tenint en compte que els equilibris, tant interns amb Unió com de cara al seu electorat, pengen d'un fil que podria trencar-se davant qualsevol posicionament brusc o pas en fals. No obstant això, ERC pressiona per arribar a un acord, encara que sigui de mínims, per començar a establir les bases d'un front gran. Aquest dilluns la portaveu republicana, Anna Simó, ha demanat “claredat” a CDC. “El PP, el PSOE i el PSC, i Ciutadans són claríssims i treballen perquè no ens moguem o ens moguem enrere”, ha assegurat la portaveu. “Els sobiranistes també hem de ser clars de paraula i d'acció”.
Fracàs de les negociacions del Pacte Nacional
El refredament de les relacions entre el sobiranisme no és només una qüestió dels partits. Les entitats agrupades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un dels motors del procés sobiranista, no van poder arribar la setmana passada a un acord sobre si les eleccions del 27-S han de ser qualificades de plebiscitàries o no. Un problema semàntic que reflectia les diferents posicions dels agents asseguts a la taula que presideixen Joan Rigol.
Per als representants de CDC, emmarcar la convocatòria electoral en un escenari plebiscitari obtindria el vistiplau d'Europa. Per a Iniciativa, que va bloquejar l'acord juntament amb altres entitats, plantejar un “drecera” és un error estratègic. Finalment el Pacte Nacional només va poder produir un text que es reitera en els acords bàsics, és a dir, sense novetats.
Aquest no acord és tota una advertència per a CDC i ERC a l'hora d'avançar en plantejaments conjunts en les pròximes setmanes. Si finalment l'acord a dos es consuma hi ha un risc clar que la resta d'entitats no els secundin, començant per ICV-EUiA i la CUP, el que encongiria la principal aliança pel procés sobiranista, la dels partits, que fins ara està en recés.
La CUP vol un 27-S constituent i ICV recrimina a CDC el seu “tacticisme”
Per acabar d'atiar el foc, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va insinuar aquest diumenge la possibilitat que Mas no convoqui les eleccions al Parlament pel 27-S. Segons De Gispert, si no hi ha acord entre els partits en què les eleccions siguin plebiscitàries, el president hauria de plantejar-s'ho. Una crida clara a les dues formacions que van recolzar la consulta del 9-N però que en l'últim temps s'han desmarcat de les negociacions, ICV-EUiA i la CUP.
Per la seva banda, la CUP tancarà a finals d'aquest mes el seu debat sobre el full de ruta. Els independentistes accepten que les eleccions del 27-S siguin qualificades com a plebiscitàries, però volen portar-ho a més, per convertir-les en constituents. La CUP ha mostrat la seva intenció de tornar a seure a la taula de negociació amb la resta de partits, una taula de la qual s'havia absentat, però adverteix que no acceptarà “plats precuinats” ni negociacions a dos.
Més reticents són els ecosocialistes, que no desitgen convertir les de setembre en unes eleccions sobre la independència. La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha criticat aquest dilluns a Convergència el seu excés de tacticisme i el va acusar de “embrollar” les eleccions sense explicar les seves propostes. “Fa massa temps que juguen a com es presentaran i no tant a quin és el projecte de país que defensen”, ha assegurat Ortiz. La formació va fixar les seves preferències nacionals en l'última Convenció Nacional, en la qual va apostar per un Estat català lliure dins d'una Espanya plurinacional.
