En una intervenció recent a Brussel·les, el conegut arquitecte Rem Koolhaas va manifestar la seva preocupació per la deriva que anava prenent el debat sobre les “smart cities” (https://ec.europa.eu/commission_2010-2014/kroes/en/content/ my-thoughts-smart-city-rem-Koolhaas). En el to de la seva intervenció semblava exterioritzar la preocupació dels arquitectes per la seva aparent pèrdua de protagonisme en la construcció de la ciutat actual. Però això no li treu raó en algunes de les seves referències crítiques. D'alguna manera acusava als artífexs del plural i bigarrat moviment que s'articula al voltant de la idea de “smart city” de tractar-nos com estúpids. La ciutat que dibuixen, va afirmar, és una ciutat de color de rosa en la qual els ciutadans apareixen infantilitzats. “Per què la” smart city “ens ofereix només progrés?. On queda l'espai per a la transgressió? ”. Hi ha centenars d'anys de pensament, d'experiència d'intel·ligència urbana que semblen avui inútils. La intervenció conclou amb elements que ja han estat posats en relleu per Morozov i, entre nosaltres, Rendueles o Galdón, sobre el costat fosc del progrés digital, l'amenaça de control generalitzat i la probable necessitat de disposar en el futur d'espais no digitalitzats. Adverteix Koolhaas que és curiós que llocs com Silicon Valley, que haurien de ser una mostra dels avantatges d'aquests espais “smart”, tinguin avui problemes de segmentació, d'elitisme, generant problemes amb la pròpia gent del veïnat. “Smart cities i política han tendit a divergir”, conclou.
Entenc que són reflexions significatives. Sense estar forçosament d'acord amb tot el que afirma, Koolhaas posa en relleu alguns aspectes a tenir en compte. Sobretot en ple debat sobre el futur de la ciutat que sens dubte va a produir-se, en major o menor mesura, aprofitant la convocatòria d'eleccions locals del 24 de maig. Avui mateix, 3 de febrer, sentia a la ràdio a Saskia Sassen (que va intervenir el dia abans en els debats del CCCB “Prendre la paraula”, http://www.cccb.org/ca/cursos-debats) manifestant-se crítica sobre el moviment de “smart cities” pel perill que es consideressin “estúpids” als seus habitants. I proposant que s'aprofités molt més el coneixement compartit i distribuït dels seus habitants. Un coneixement basat en l'experiència i en la vivència. Que omple d'implicació ciutadana als canvis, i permet una apropiació social d'alguna cosa que sense això no deixa de ser vist com una modernitat aliena i imposada.
Sabem que una característica clau de la revolució digital és que es democratitza la possibilitat d'innovació. No cal pensar la ciutat per als que hi viuen. Sinó facilitar que els que hi viuen la pensin, i facin servir de manera intel·ligent i pròpia el que els avenços tècnics ofereixen. Sobretot si s'entén que no és un problema de noves eines el que Internet ofereix, sinó una nova configuració social (Vegeu “La riquesa de les xarxes” de Yochai Benkler (Icaria), presentació a Barcelona el 25 febrer,http://www.cccb.org/es/curs_o_conferencia-presentation_of_the_book_the_wealth_of_networks_by_yochai_benkler_published_by_icaria_editorial-195704 ). I que més propici a això que les ciutats. Com més oberta sigui la forma d'operar, més possibilitats hi haurà de millora, de canvi i de perfeccionament. I, al mateix temps, més possibilitats hi haurà de dissentiment, de transgressió, de polititzar (discutir guanyadors i perdedors, avantatges i perjudicis) els avenços tecnològics. Aquesta és la gran potencialitat de la ciutat, de la intel·ligència urbana en totes les seves dimensions.
Pista urbana quiere ser un espacio destinado a recoger debates, propuestas y análisis vinculados a los temas urbanos en un sentido muy amplio, aquí y en todo el mundo. En las ciudades los cambios y las transformaciones se hacen muy evidentes, y por lo tanto son lugares especialmente sensibles para seguir las nuevas dinámicas sociales.
Aunque la coordinación del blog corresponde al IGOP, las opiniones que en él aparecen sólo expresan el punto de vista del autor/a o autores/as que firman cada post.
Llegir Pista Urbana en català aquí.