El president del Poder Judicial marca el terreny als jutges catalans en una reunió amb la seva cúpula
El president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va marcar el terreny als jutges catalans en una visita que va fer a Barcelona el passat 28 de febrer. En una reunió amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Lesmes va advertir de la necessitat que els jutges catalans no opinin sobre el procés sobiranista i va recomanar “prudència” als seus representants, han informat fonts jurídiques coneixedores de la trobada. A Lesmes l'escoltaven el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, la resta de membres de la Sala de Govern i les dues vocals catalans que el van acompanyar en la visita, Mercè Pigem i Roser Bach.
Carlos Lesmes havia estat convidat a inaugurar un congrés del Col·legi de Procuradors de Catalunya aquell dia i va aprofitar per citar-los a primera hora del matí a la Sala de Govern del TSJC. Era el seu primer viatge a Catalunya des que està al capdavant del poder judicial. Abans de començar la reunió, tots els presents havien escoltat Lesmes el dia abans llançar el mateix missatge en una roda de premsa. Per si no havia quedat clar, el president del CGPJ va reiterar el missatge en persona a la cúpula judicial catalana.
Havien passat llavors dues setmanes des que el ple del CGPJ complís amb el tràmit de traslladar la denúncia posada pel sindicat ultradretà Mans Netes contra 33 magistrats que treballen a Catalunya i que havien signat un manifest a favor del dret a dir. Entre altres afirmacions, aquests jutges defensaven que la Constitució espanyola empara aquesta consulta. Des de mitjans de febrer la denúncia és sobre la taula d'Antonio Jesús Fonseca-Herrero, magistrat designat pel mateix Lesmes per la delicada instrucció dels casos que afecten la disciplina dels jutges.
Un dels signants del manifest és Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona. Vidal va revelar dilluns passat que treballa, al costat d'una desena de companys, en la redacció d'una futura Constitució catalana. Hores després de les seves declaracions, el Promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ el va citar per al pròxim 19 de maig. En l'interrogatori, Vidal haurà d'aclarir els extrems del seu treball en l'esborrany. La Llei orgànica del poder judicial estableix com a falta molt greu que un jutge realitzi qualsevol tipus d'“assessorament jurídic” sigui retribuït o no. No obstant això, Vidal ja ha declarat que aquesta desena de jutges treballa a iniciativa pròpia, sense que ningú els hagi requerit, encara que han comunicat el que estan fent a les formacions que s'han posicionat a favor del dret a decidir.
Pel que fa als jutges que van signar a favor de la consulta, la Llei orgànica del poder judicial limita la llibertat d'expressió a no proferir “felicitacions o censures” a poders públics o autoritats invocant la condició de jutge. El text signat pels 33 magistrats catalans no sembla encaixar en aquest article de la Llei. Un cop examinats els dos casos, Fonseca-BS pot arxivar el cas o elevar una proposta de sanció.
Un debat que “divideix la societat”
El dia abans de viatjar a Barcelona, Lesmes va oferir una roda de premsa a la seu del poder judicial. Allà es va excusar-se en el caràcter institucional del seu càrrec per no pronunciar-se sobre la reforma de la Justícia universal, a la qual s'oposa un important sector del col·lectiu que representa. No obstant això, l'elegit pel Govern del PP per presidir el CGPJ va expressar clarament la seva opinió sobre el manifest dels jutges catalans quan un periodista li ho va preguntar. “Nosaltres, els jutges que integrem la carrera judicial, tenim un mandat legal, explicitat en moltes normes, que hem de procurar ser imparcials i neutrals (...) Des d'aquesta perspectiva, el millor és no fer pronunciaments en temes que formen part del debat polític que divideix la societat”, va afirmar Lesmes. El president del CGPJ va recordar també que només 33 jutges s'havien posicionat públicament dels més de 750 que integren la carrera judicial.
Mentrestant, un jutge de Barcelona ha començat a investigar la publicació a 'La Razón' de les fotos dels 33 jutges signants del manifest a favor de la consulta, preses de l'arxiu del DNI de la Policia. La setmana passada, dos agents van confessar al jutge que el comissari en cap de la Brigada d'Informació de Barcelona els havia ordenat redactar un informe sobre els jutges. Quatre policies, destinats a Barcelona, Madrid i Alcalá de Henares accedir amb les seves claus al citat arxiu per consultar les fotografies.
