El procés sobiranista posa distància entre el Govern i el món empresarial
Si alguna cosa ha caracteritzat històricament a CiU són les més que fluïdes relacions que ha mantingut amb el món empresarial, tant el català com l'espanyol. Però el procés sobiranista, que sembla camp abonat per trencar les unions més indestructibles, està empitjorant paulantinament el clima d'entesa entre el Govern i els empresaris fins al punt que, en l'últim mes, el divorci entre el partit de Govern i les grans empreses és cada vegada més difícil de dissimular.
La coalició nacionalista, que va arribar a la Generalitat amb la promesa d'un govern business friendly, treu ferro a l'assumpte, però diverses argupacions empresariarles han trencat el seu silenci i estan disposades a seguir deixant clara la seva posició. El Govern de Mas va mirar de donar un cop de volant, demanant a les organitzacions que s'impliquessin amb el procés, però de moment només ha rebut resposta per part del sector més fidel, el que ja forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
La incomoditat del món empresarial va saltar als mitjans a finals de gener, quan el Cercle de Directius de Parla Alemanya va mostrar la seva preocupació pel moment en què està tenint lloc el procés i va reclamar al conseller Homs una sortida negociada amb el Govern Espanyol. Una setmana més tard, la plataforma 'Catalunya sense Europa? NO' feia pública la Declaració de Barcelona, un document en el qual rebutgen la secessió alertant de les “nefastes” conseqüències econòmiques que aquesta tindria per a l'economia catalana i recordant que Croàcia va trigar 20 anys a ser admesa en el si de la UE.
El perfil alarmista d'aquest document va ser molt criticat des dels partits partidaris del dret a decidir. El fet que la plataforma estigués composta per directius i exdirectius estrangers sense vincular les seves empreses també va ser motiu de crítiques. Però que un grup d'interessos econòmics sortís a criticar la deriva del Govern va ser com una galleda d'aigua freda a la casa convergent, tradicionalment molt vinculada a l'empresariat.
L'Executiu d'Artur Mas havia recomanat fins ara que les organitzacions empresarials es mantinguessin al marge del procés. Aquesta era la postura oficial de CiU des d'abans de les eleccions del 25 de novembre de 2012, quan Mas va explicar als empresaris que “no calia significar-se, només no anar-hi a la contra”. No obstant això, davant les manifestacions públiques, el president va canviar la doctrina i va passar d'intentar que els empresaris no fossin un obstacle a demanar-los que “s'impliquessin” i “prenguessin responsabilitats” en el procés, davant de la plana major de la patronal catalana a l'auditori de Banc Sabadell.
El Govern de Rajoy havia intentat amb anterioritat que el món dels negocis se situés al seu costat. A finals de l'any passat el ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, es va reunir amb els principals integrants de l'anomenat lobby del Pont Aeri per signar un document sobre la situació de Catalunya. Però la declaració no va arribar a comptar amb l'acord dels empresaris, de manera que es va quedar al calaix.
Tampoc l'executiu Català ha aconseguit aquesta vegada el beneplàcit majoritari dels empresaris davant la seva petició d'implicar-se en el procés. Tant el president de la CEOE, Juan Rosell, com el de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, van rebutjar implicar-se més enllà de facilitar el diàleg entre els governs central i català. Foment del Treball ja s'havia negat a integrar-se al Pacte pel Dret a Decidir, punt de trobada de la societat civil partidària de la consulta que compta amb el suport de fins a 1.500 entitats.
Suports al procés a la PIME catalana
Els que sí que han respost afirmativament al President són organitzacions que s'agrupen a la PIME catalana. El dret a decidir compta amb recolzaments importants en el sector econòmic d'àmbit més local.
L'organització Grup Impuls per Girona (CIG), formada pels presidents de les tres cambres de comerç gironines i de les associacions empresarials Pimec Girona, FOEG i Fòrum Carlemany, han volgut sortir al pas dels moviments de la gran empresa per mostrar el seu “suport incondicional” al procés iniciat pel Parlament.
També patronals com Pimec, Cecot o Fepime, adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, van assegurar la setmana passada que el procés no estava afectant negativament l'economia catalana.
