"El PSOE de Susana Díaz mai acceptarà un govern que doni veu als catalans"

El número u d'ERC al congrés, Gabriel Rufián

El número u d'ERC al Congrés torna a la campanya de les generals amb la moral alta, tot i el moment complicat que passa l'independentisme. El tàndem que Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) va formar al costat del veterà diputat Joan Tardà es va convertir el 20 de desembre passat en el talismà que va fer triplicar a ERC la seva representació al Congrés i quedar com a segon partit català. Rufián redobla l'aposta en aquestes segones eleccions i es veu fort per salvar la distància que el separa d'En Comú Podem, que segons les enquestes s'ha engrandit. "Xavier Domènech és un gran polític", reconeix poc abans de començar l'entrevista, "però nosaltres comptem que el nostre és l'únic canvi possible", assegura confiat, citant el lema de campanya amb què els republicans volen apuntar cap a Podem.

La crisi parlamentària de l'independentisme marca la campanya de les generals a Catalunya

La crisi parlamentària de l'independentisme marca la campanya de les generals a Catalunya

A la campanya passada sostenia que el referèndum a Catalunya ja estava fet i era el 27-S. Ho manté?

Sí. No mantenir-ho seria trair el mandat que tenim darrere, amb la majoria absoluta que hi ha al Parlament. Nosaltres tornem a dir que vam acudir a Madrid a ocupar un espai polític i mediàtic, i intentarem defensar les institucions catalanes i el procés polític català.

Veurem a ERC negociar una investidura a canvi d'un referèndum?

Nosaltres el que diem és que acceptar donar veu a un poble, en aquest cas al poble de Catalunya, és inherent a qui es vulgui qualificar de líder d'un govern progressista de canvi o revolucionari. En la legislatura anterior hem vist que l'únic candidat a la presidència del Govern espanyol, el senyor Sánchez, un suposat líder d'un suposat partit d'esquerres, es va negar a posar les urnes, va negar la democràcia. La governabilitat a Espanya no va ser possible per una cosa tan simple com deixar votar als catalans. Nosaltres mai, mai, donarem suport a qui nega la sobirania de Catalunya.

Posem que Pablo Iglesias el truca el dia després de les eleccions i li diu: "Necessitem els vots d'ERC per sumar una majoria per a la investidura d'un govern que farà un referèndum". ERC hi donaria suport?

Depèn. Nosaltres no investirem ni la dreta reaccionària del PP ni el PSOE. Ara bé, si hi ha la possibilitat d'un govern que planteja fer un referèndum a l'escocesa a Catalunya, podríem donar-li suport. Em sembla de pur sentit comú. Però és ciència ficció política. El PSOE de Susana Díaz mai acceptarà un govern que doni veu al poble de Catalunya. I no ho diem nosaltres, ho diuen ells.

Encara no entenc com encaixa el fet que el referèndum ja fos el 27-S, i alhora demanar un referèndum a l'Estat a canvi d'una investidura.

És que la del referèndum no és una petició ni una reclamació. El Parlament de Catalunya té una majoria total i absoluta i un full de ruta signat per formacions tan diferents com la CUP o Convergència per la conformació de la futura República catalana. I hi haurà un referèndum, que és el referèndum constitucional, que està pactat i signat. Ara bé, si l'Estat espanyol, en un escenari de política ficció, de cop i volta el PSOE torna a ser un partit federalista i d'esquerres, o el PP i Ciutadans es converteixen en un partits demòcrates, i a més el Constitucional deixa de ser la tercera cambra legislativa de l'Estat espanyol, doncs potser és possible fer un referèndum. Però ha de passar tot això, que és ciència ficció de la bona. Per això nosaltres diem que el que farem serà continuar el nostre procés.

Durant la precampanya ha assegurat que ERC sempre ha contribuït a ajudar els partits d'esquerra espanyols. El govern que li convé ara a l'independentisme és el mateix que el que li convé a l'esquerra espanyola?

Nosaltres estem molt molt allunyats d'aquest discurs del com pitjor, millor. Jo mai m'alegraré de que a l'Estat governin partits que van contra la seva gent, com el PP o aquesta nova dreta de Ciutadans. No em puc alegrar d'això. Però davant d'això, que ara de sobte el PSOE torni a ser un partit d'esquerres... em sembla d'una candidesa que ja no tenim. És a tenor dels fets, de les accions del PSOE, que ja no s'hi pot creure. Tant de bo, ho hem dit ja, tant de bo que hi hagi algun dia un govern espanyol que estigui per dignificar la vida de la gent. Per això ens sembla una gran notícia que per fi hi hagi una formació política amb certa força com és Units Podem que entengui que Espanya és un país de països. La pregunta que ens fem és què faran davant el bloqueig del PP, què faran amb la negativa del PSOE, què amb el Tribunal Constitucional...

Retreieu a Podem voler governar amb el PSOE... quan ERC governa amb CDC.

Aquest és el mantra que ens critica, precisament, Podem. "Aneu amb la gent de Convergència". I el següent era dir "el 3%, Pujol!". L'altre dia Xavi [Domènech], en el cara a cara d'El Periódico, hi va haver un moment que em va treure que si les seus embargades, que si el 3%, cosa que em va sorprendre perquè només li va faltar dir-me allò de "què posa al teu DNI?". I jo li vaig proposar un tracte: tu a mi no em demanes explicacions per la família Pujol i jo no te les demano a tu per Griñán i Chaves. Perquè em sembla molt semblant. Tornem a repetir el de sempre. Arribat un moment, gent que estem a les antípodes de Convergència vam entendre que sense Convergència no es feia, i que sense la CUP tampoc es feia. Aquesta transversalitat constituent és imprescindible per guanyar. Podíem seguir intentant guanyar entre nosaltres, o guanyar un país. No sé per què pactar amb Convergència una república sobirana és dolent i pactar amb el PSOE una monarquia federal és bo.

Des d'ERC semblen més centrats en criticar la suposada incoherència de la proposta d'En Comú Podem que la reculada que Convergència està fent sobre el full de ruta independentista, malgrat que el pacte el tenen amb els segons.

Respectant la pregunta, faig una esmena a la totalitat. Jo, des de la més absoluta sinceritat, no puc posar en dubte el paper de Convergència i de les seves bases. Vinc de plataformes civils i he estat compartint paradeta amb molta gent que es deixava la pell i que votava de manera molt diferent a la meva. I què? Mai posaré en dubte la intenció de tirar endavant de ningú que estigui en aquest procés. Dit això, nosaltres el que li estem dient a la bona gent de Podem és que ens hem aplaudit els uns als altres al Congrés, que hem estat al seu costat sempre, però que l'únic canvi possible que veiem és el procés iniciat a Catalunya. No veiem com s'ho faran per superar les majories que es donen al Congrés, el Tribunal Constitucional, ni com s'ho faran per canviar el PSOE. Què poden fer, quan l'alternativa a Pedro Sánchez és Susana Díaz?

A l'anterior campanya la legislatura catalana estava bloquejada perquè els independentistes no es posaven d'acord en la investidura. Ara, aquesta campanya sembla marcada per la incapacitat de la majoria independentista d'aprovar uns pressupostos. Per què el Procés sembla condemnat a no avançar?

Un apunt previ. És sorprenent que la gent que ens deia a nosaltres de tot per no arribar a un acord de governabilitat aquí, ara han estat incapaços d'arribar-hi ells. Entrant en el tema, amb sinceritat, visc amb total naturalitat que hi hagi matisos i discrepàncies entre formacions polítiques que són tan diferents. Aquesta transversalitat, que reflecteix una victòria, suposa alhora moltíssimes dificultats. Però jo estic convençut que el futur és que gent tan diferent estiguin en el mateix i que puguin arribar a pactes. Aquest dimecres a la tarda al Parlament van passar coses que no passen en legislatures senceres al Congrés dels Diputats. I això és una bona notícia per la societat catalana i pel parlamentarisme català.

És una bona notícia pel parlamentarisme que no es puguin aprovar lleis tan importants com la dels pressupostos?

No, és una bona notícia la discrepància, el debat. Fins i tot quan semblen fratricides. A mi m'agrada molt escoltar Junqueras fer un discurs brutal com el de dimecres, m'agrada molt escoltar Puigdemont explicar que se sotmetrà a una qüestió de confiança i també em semblen sanes les discrepàncies que planteja la gent de la CUP. Això no treu que em sembli un greu error el que van fer. Un greu error, i ho dic des de la proximitat als companys de la CUP. Jo crec que igual que van aprovar els pressupostos Colau-Collboni, haurien d'haver aprovat els pressupostos Junqueras-Puigdemont, o almenys haver deixat que es debatissin. I estic segur que ho faran.

Es refereix als pressupostos que es presentaran al setembre, al costat de la qüestió de confiança de Puigdemont. Pensa que aquest retard posa en perill el procés independentista?

Ni he vist mai que un procés d'autodeterminació no es faci per la no aprovació d'uns pressupostos. Em sembla que si hem fet servir tant de temps per arribar on som, dos o tres mesos no són un problema. I repeteixo, el que està passant al Parlament de Catalunya és excepcional i positiu. Entenc que hi hagi a qui no li agradi, gent que tingui pressa, gent que es cansa. Però també crec que molta gent fa dos anys hagués signat la situació actual, i que en dos anys veurem això com una anècdota.

Com a representant d'ERC, per què creu que han fallat els pressupostos? Decisió de la CUP a banda, el seu partit ha fet autocrítica?

Evidentment. De fet quan dic que la CUP ha comès un greu error ho dic perquè l'esmena a la totalitat no dóna l'oportunitat al Parlament, i per tant a la representació del poble de Catalunya, de poder debatre-ho. Perquè el que es va paralitzar dimecres va ser el debat. Entenc perfectament que els votants de la CUP no tinguin la mateixa sensibilitat, opinió o concepte de pressupostos que la gent de CDC, fins i tot que la d'ERC. Però també s'ha de dir que són els pressupostos més socials de la història, amb 874 milions d'euros extra en despesa, o millor dit, en inversió social. I això val igual per a la gent de Catalunya Sí que és Pot, En Comú Podem o en definitiva de Podem. Deia Joan Coscubiela que no li agradaven aquests pressupostos perquè eren els pressupostos d'Artur Mas. I el que implica la seva esmena és que segueixin els pressupostos de Mas, però els de veritat. És que clar, aquestes contradiccions dels companys de CSQEP...

Com explicaria al seu electorat d'esquerres que el seu partit hagi presentat una proposta fiscal que deixa com estava el tram a les rendes altes, és a dir, que els rics catalans segueixin pagant menys que la mitjana a Espanya?

La proposta d'ERC, i de fet és un compromís del propi Junqueras des de l'any 2013, és clara. On està escrit que les classes populars d'aquest país hagin de tenir la pressió fiscal més alta de tot l'Estat espanyol? Em sembla que ser d'esquerres i republicà vol dir que qui més guanya pagui més i qui menys guanya, pagui menys. El debat és aquest, intentar treure pressió fiscal a les classes populars. L'altre debat, el de les rendes altes, comporta discutir i debatre al Parlament.

Però per què no s'ha fet una proposta de llei d'acompanyament així des de la pròpia conselleria?

Crec que ERC té un compromís històric en la lluita contra les desigualtats, i crec que el lloc per debatre-ho és al Parlament. Entenent la transversalitat que hi ha ara mateix en l'independentisme, el que s'ha de buscar és un consens entre tots.

Vostè ve de l'activisme per la independència en llengua castellana. Malgrat això, els resultats d'ERC van ser molt millors fora de l'àrea metropolitana. De fet el suport al independentisme continua correlacionant fortament amb tenir el català com a llengua materna. En què estan fallant els independentistes per no convèncer castellanoparlants?

Primer cal reconèixer que parlem d'un entorn on hi ha una història de vot a partits com el PSOE, i que ara hi ha formacions que estan ocupant aquest espai, com podria ser Ciutadans. Però també és cert que fins fa poc era impensable que en ciutats com Sabadell s'acabés amb la màfia de Bustos, amb aquell PSC hegemònic de Sabadell. I s'ha fet, i s'ha fet amb una coalició d'ERC i la CUP. Ens voten menys del que ens agradaria, però ens voten bastant més que fa dos anys. I també hi ha cert discurs paternalista, entorn de l'àrea metropolitana. Aquesta pregunta de "Què et diuen a l'Hospitalet?". Doncs el mateix que em diuen en un barri popular de Vic. Són les mateixes preocupacions, la gent ho entén igual i té les mateixes preocupacions.

Etiquetas
Publicado el
11 de junio de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats