La tensa relació entre la Guàrdia Urbana i l'equip de Colau, en set claus
L'arribada de Barcelona en Comú (BComú) a l'Ajuntament de Barcelona ha xocat, des del seu inici, amb la Guàrdia Urbana (GUB). Quan encara no s'han complert deu dies de la investidura de l'alcaldessa Ada Colau, el cos policial ja ha protagonitzat alguns moviments opositors que van més enllà de decisions concretes. Una crisi que té la seva arrel en el fons més que en les formes del nou equip municipal, i que cal anar a buscar en els dies en què es va emetre del documental Ciutat Morta o en el conflicte de Can Vies, quan la maquinària de BComú, llavors en construcció, va carregar per mitjà de Colau i l'advocat Jaume Asens contra la cúpula de la Guàrdia Urbana.
Ahir, a la vigília de Sant Joan, el gerent de la GUB nomenat per Colau, Amadeu Recasens, va anunciar actuacions al que fins ara només eren declaracions d'intencions. El nou comissionat de Seguretat de l'Ajuntament va dir que promourà “un canvi de model integral” a l'àrea de Seguretat basat en la proximitat. Recasens va assegurar que aquests retocs afectaran tot el cos policial, inclòs la unitat antiavalots, una de les seccions que BComú pretén dissoldre pel seu passat de males praxis i un dels principals focus de confrontació.
La intervenció de Recasens escenifica un canvi de sensibilitat, però sobretot obre una nova etapa que es proposa demostrar que existeix un model policial respectuós amb les minories i amb els col·lectius alternatius que habiten en qualsevol gran ciutat. O, com ell mateix va explicar, “d'entendre la Seguretat més enllà de la policia”, implicant més a tots els agents socials de la capital catalana. Un objectiu que arriba en plena crisi entre BComú i GUB i que es pot desgranar en diversos capítols.
1. El passat: 4F, Can Vies i el rol de Asens
1. El passat: 4F, Can Vies i el rol de AsensL'equip de BComú i el seu entorn han assenyalat el cas 4-F, desgranat en el documental Ciutat Morta; i el conflicte que va desencadenar el desallotjament de Can Vies, com a principals exemples de com no s'ha de comportar un cos policial. En uns casos pels abusos de poder i en altres per l'ús polític de la policia per estigmatitzar segons que col·lectius.
Jaume Asens, advocat d'un dels empresonats pel cas 4-F proper al col·lectiu de Can Vies, és qui més ha criticat les actuacions de la GUB, que ara veu com el seu principal detractor ocupa un dels quatre llocs més rellevants del nou consistori. La distància ideològica entre BComú i la GUB segueix sent la mateixa que les separava en les manifestacions.
2. Dimissions després dels resultats del 24-M
2. Dimissions després dels resultats del 24-MMinuts després de conèixer-se els resultats de les municipals, el gerent de la GUB, Joan Delort, ja va començar a preparar el seu trasllat. Nomenat com a càrrec de confiança del govern de Xavier Trias, va entendre que aquesta confiança, amb un nou govern liderat per la líder antidesnonaments, ja no tenia valor.
El fins fa poc gerent de Presidència, Governació, Seguretat i Mobilitat del consistori, o el que és el mateix, el cap polític del cos -enllaç entre agents i equip polític-, havia estat fitxat quatre anys abans per Trias, per tal de millorar la coordinació entre la GUB i els Mossos. El dia que va presentar la seva dimissió, davant els mitjans, va ser lacònic: “Organitzo el traspàs i me’n vaig”.
3. Fitxatge de Recasens, un defensor dels drets humans al capdavant de la GUB
3. Fitxatge de Recasens, un defensor dels drets humans al capdavant de la GUBDies després de la dimissió de Delort, Colau va oferir el comandament a Amadeu Recasens, amb un perfil molt més acadèmic i fins i tot proper a postulats antiviolència. En el seu currículum destaca la seva condició de doctor en dret i professor de criminologia a la Universitat de Porto, haver estat director de l'Escola de Policia de Catalunya, a més de ser proper a l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, un grup d'investigació actiu en la denúncia de tortures i vigilància de la tasca dels cossos de seguretat.
En una entrevista recent a Catalunya Ràdio, preguntat sobre la desafecció política, Recasens ha defensat que “quan hi ha intervencions que de vegades són contundents per part de la policia això també genera desafecció”; i que pot ser que aquesta estigui creixent “per causa d'algunes intervencions contundents o violentes que es produeixen perquè la gent surt a queixar-se perquè hi ha una crisi de la qual han de queixar-se”.
4. BComú persegueix la dissolució de les UPAS per “les pomes podrides”
4. BComú persegueix la dissolució de les UPAS per “les pomes podrides”El programa de BComú pretén la “progressiva” supressió de la Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS), o el que és el mateix, els antiavalots. Aquesta secció policial és, segons l'ex comandament de la GUB, José Martínez, la que acumula més “pomes podrides” de tot el cos. Martínez, que avui forma part de l'equip de BComú en la redacció del protocol de Seguretat, va fer aquestes declaracions en una entrevista amb aquest mitjà, el que li va costar una allau de crítiques dels seus excompanys, que el van titllar de polèmic i van menysprear el seu rol en el cos, malgrat que va arribar a ser sergent.
No obstant això, i després de diverses denúncies per abusos de poder, l'equip de Colau es va fixar com a objectiu “dissoldre de forma progressiva les UPAS i integrar els agents d'aquesta unitat a altres funcions policials”. L'actual cap polític del cos, Recasens, insisteix que es complirà el programa de Bcomú: “Estructurarem tot el cos i la UPAS no serà una excepció”.
3. La continuïtat d'Evelio Vázquez, un acostament estèril
3. La continuïtat d'Evelio Vázquez, un acostament estèril
Els acostaments de BComú amb el cos, de moment, no han tingut els seus fruits. I això que, contra tot pronòstic, Colau va decidir mantenir el més alt càrrec uniformat de la GUB, Evelio Vázquez. D'aquesta forma el nou consistori, ja amb Recasens en el càrrec, enviava un missatge de confiança a tots els agents, amb els que compten per seguir desenvolupant la política de Seguretat de la ciutat.
No només això, Asens també va voler matisar algunes de les seves declaracions realitzades abans de ser tinent d'alcalde. En declaracions a Catalunya Ràdio, va explicar que els agents “no han de tenir cap preocupació” i va admetre que “la majoria treballen de forma honesta”. D'aquesta manera, el número 4 de la llista de Colau aclaria les intencions de BComú, que passen per revisar els protocols i evitar en “tot el possible” casos de mala praxi, “com en el passat”.
6. El “odi patològic” de Asens, segons SAPOL
6. El “odi patològic” de Asens, segons SAPOLEl sindicat majoritari de la GUB, SAPOL, és per ara la principal pedra a la sabata en la croada de BComú per suavitzar l'ambient. El seu portaveu, Marc González, va acusar al nou equip municipal de buscar “una venjança” per enfrontaments anteriors de membres de la candidatura amb agents policials.
En una entrevista amb BarcelonaFM va manifestar que a Asens li movia un “odi patològic” cap a la GUB i va posar el crit al cel sobre la voluntat de dissoldre les UPAS: “No té ni idea de com funciona un cos que té més de 173 anys d'antiguitat”, va afirmar abans d'afegir: “Ens han cdit pràcticament torturadors, estem una mica preocupats”.
7. Les hores extres, herència de Trias
7. Les hores extres, herència de TriasL'última crisi que ha saltat a la llum té com a origen la bona sintonia de l'ex alcalde Trias amb la GUB. L'ara cap de l'oposició va tractar de tenir contents als agents del cos, fins al punt de repetir la importància de la seva tasca al llarg de la campanya electoral, acte rere acte. Eren dies de molt soroll polític, i primava la necessitat d'erigir-se com l'alcalde de “l'ordre” en contraposició a la inestabilitat que, segons les files convergents, es desprendria d'un hipotètic govern de Colau.
Aquest mateix dimarts, Recasens ha fet públic que Trias, poc abans de començar la cursa electoral, gairebé va duplicar el preu de l'hora extra als agents, que van passar de cobrar 12 a 22 euros. Un increment salarial que pel recentment nomenat gerent de la GUB provoca ara “un problema de disfunció” que dificulta la distribució dels agents. Una explicació amb la qual justifica que, ara per ara, els agents només estiguin fent serveis ordinaris i cap hora extra.
