“El Banc Mundial i l'FMI van perjudicar la vida dels pobles”

Ricardo Patiño (Guayaquil, 1954) és ministre d'Exteriors i Mobilitat Humana de l'Equador. En les seves funcions ha hagut de tractar, entre d'altres coses, el delicat cas de Julian Assange, que es troba des de fa més d'un any a l'ambaixada equatoriana a Londres. Prèviament va ser ministre d'Economia i va dirigir l'auditoria del deute que va permetre a Equador estalviar 4.000 milions de dòlars.

Diversos moviments socials demanen aquí una auditoria del deute. Vostè que va dirigir aquest procés a Equador, en què va consistir?

Nosaltres vam tenir un procés d'endeutament i renegociació del deute durant molt temps. Es tractava sobretot del deute nou dels anys 70, una conseqüència de l'excés de liquiditat que hi va haver al món. En aquella època, molts països del sud vam assumir un deute i vam mantenir més temps l'auge econòmic quan el nord estava en plena crisi, però el vam finançar amb deute. El 1982, Mèxic declara que no pot pagar, llavors es genera un problema global, i es produeixen renegociacions de deute que donen lloc al fet que, finalment, els països paguéssim tres o quatre vegades el deute per acumulació d'interessos. Era una usura generalitzada. També es violaven les lleis dels nostres països.

Com es fa concretament una auditoria del deute?

Com a conseqüència de tot això, el govern d'Equador va ser el primer a decidir fer una auditoria oficial del deute. Alguns grups socials ho van fer en altres països però en cap país del món s'ha produït una auditoria integral per por, perquè el resultat pot ser que no paguis, perquè es té temor al sacrosant sistema financer internacional. Però nosaltres la vam fer, vam decidir afrontar el tema. I vam fer una sistematització de la metodologia que vam utilitzar perquè pugui servir a qui vulgui.

Podria servir per Espanya o altres països europeus?

No puc pronunciar-m'hi, en aquest sentit. Dependrà del que vulguin fer els governs i la societat civil. Però nosaltres indiquem els problemes que vam tenir i els passos que vam donar, així com el resultat: vam fer la demostració que hi va haver il·legalitat i il·legitimitat en els processos d'endeutament, renegociació i pagament. Va haver-hi coses tan greus com que el Banc Mundial, que apareix com un santet de l'Església, va violar les seves normes internes per concedir alguns crèdits que sabia que no estava facultat per concedir, perquè els països complissin amb la banca privada. En alguns casos els crèdits que estaven per prescriure i es feien figures de tota mena perquè no prescriguessin els deutes. Sempre defensava el sistema financer internacional i perjudicava de manera escandalosa la vida dels pobles. Per això, el Banc Mundial i l'FMI estan vetats al nostre país, perquè van perjudicar la vida dels equatorians a través d'enormes pressions sobre els governs, que al seu torn van ser entreguistes.

Amb la crisi europea que es prolonga i el creixement d'altres regions , com creu que es redibuixarà el mapa geopolític mundial?

No solament l'Amèrica Llatina sinó la regió asiàtica creix de manera molt important. S'està reconfigurant el sistema de comerç mundial. Fa 10 o 15 anys el comerç nord-nord cobria el 70% del comerç mundial i el sud-sud el 15%. Tendim cap a l'empat en uns 20 anys, i el comerç sud-sud pot fins i tot superar al nord-nord. Hi ha altres indicadors importants com el creixement de la classe mitjana a la regió asiàtica, a Amèrica Llatina i també a Àfrica. Per això, nosaltres hem pres la decisió de diversificar les relacions diplomàtiques i comercials perquè cal reconèixer cap a on va el món.

Entre Mercosur, Alba, Unasur... Cap a on va la integració llatinoamericana?

Tot i la dificultat en el seu naixement, crec que va configurant-se adequadament. No només es tracta d'integració comercial com en el cas del Mercosur: allò fonamental és la integració política, que es dóna a Unasur. És un somni dels sud-americans, una cosa que sempre vam voler però que mai no es va fer per les diferències en els interessos de les elits que governaven, però cada vegada són menys i hem aconseguit crear Unasur. També hem creat el que serà, segons el nostre parer, el substitut de l'OEA, la CELAC, la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys. Són processos d'integració molt vius. A més, en el cas de la CELAC, la presidència temporal assumida per Cuba és una important reparació històrica després del que l'OEA va fer amb aquest país.

Tot i la crisi que està vivint, la integració europea pot ser una inspiració?

No sé si es pot dir això. El que sí que queda clar és que, en un món globalitzat constituït per regions, és indispensable conformar una regió unida, com ho està Europa o països africans i asiàtics. El món globalitzat està constituït regionalment i Amèrica Llatina estava en petits trossets: per aquí el Mercosur, per aquí la Comunitat Andina... Hem aconseguit finalment una integració que mereixem per relacionar-nos amb el món.

En quin punt es troben les negociacions amb el Regne Unit en el cas Julian Assange?

Es va decidir constituir una comissió per analitzar jurídicament el cas. Va haver-hi un petit desacord sobre si anomenar-lo grup de treball o comissió, l'important és que hi hagi una reunió entre funcionaris dels dos països per estudiar el conflicte jurídic.

Hi veu una sortida propera?

Que hi hagi una sortida propera és una altra cosa, però almenys hi ha un grup de treball que ens permeti trobar una situació que considerem absolutament injusta.

Canviant de tema, per què el seu Govern s'oposa al dret a l'avortament?

És un tema que té a veure amb les conviccions ètiques i religioses de cadascú. Hi ha criteris discrepants fins i tot dins del nostre propi moviment. Ha estat una discussió forta a Equador i finalment es va arribar a un acord i es va deixar la legislació com estava. Però crec que això haurà d'anar canviant en algun moment.

El seu govern va prendre la polèmica decisió de començar l'explotació petroliera al parc Yasuni . És impossible un desenvolupament econòmic que respecti el medi ambient?

Nosaltres respectem el medi ambient, tots els països del món exploten els seus recursos naturals. Vam fer un plantejament al món per tractar de no tocar res d'això però el món va decidir no comprometre's. Nosaltres hem pres la decisió de seguir protegint aquesta reserva. Afectarem l'u per mil del territori, no més, perquè hi ha una reserva petroliera que necessitem per treure el nostre país endavant, per acabar de combatre la pobresa i per desenvolupar el nostre país. Però necessitem finançar-lo i altres països han finançat el seu desenvolupament d'altres maneres, prenent-se els recursos d'altres, o destruint la seva força laboral. Nosaltres creiem que el millor és explotar els nostres recursos. Però ho farem responsablement : no farem un concurs internacional perquè no hi hagi cap risc que una empresa transnacional amb l'ànim de fer fortuna descuidi la protecció de l'ambient. El farem amb una empresa equatoriana, Petroamazonas, que té els millors estàndards internacionals .