El Suprem ordena repetir la sentència del cas de l'hotel del Palau
El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona que al maig de 2014 va absoldre l'excúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de la capital catalana i va imposar un any de presó a l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, per les irregularitats en el projecte d'un hotel de luxe al costat de la institució cultural.
En una resolució feta pública aquest dilluns, l'alt tribunal demana al tribunal que dicti, el més aviat possible, una nova resolució. Estima el recurs presentat per la Fiscalia i conclou que els jutges de l'Audiència catalana no van valorar de manera adequada “la ingent prova documental” de la qual disposava.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Palomo, assegura que el tribunal català va cometre “un error patent” en no tenir en compte la titularitat de les finques que anaven a destinar-se a la construcció de l'hotel.
Així, l'alt tribunal explica que l'Audiència hauria d'haver explicat per què va decidir donar més credibilitat a les declaracions dels testimonis de la vista oral que als documents que obraven en la causa. “Ometre qualsevol valoració dels mateixos, donat el seu abundant contingut de signe contrari a la seva apreciació, comporta desconèixer el dret a la tutela judicial efectiva”, indica.
El Suprem concreta que el tribunal sentenciador va cometre dues omissions greus en no valorar la tramitació del Pla de millora urbana en el qual estava inclòs l'hotel de luxe i en no pronunciar-se sobre l'acusació que va formular el fiscal respecte a l'existència d'un acord previ entre els acusats per a la signatura dels convenis sense publicitat. La sentència de Barcelona va absoldre l'exregidor d'Urbanisme Ramon García-Bragado, l'exgerent d'aquesta àrea Ramón Massaguer, al llavors responsable dels serveis jurídics del consistori Enric Lambies i l'arquitecte del projecte que mai va veure la llum, Carlos Díaz.
Per contra, Millet i Montull van ser condemnats pels delictes de tràfic d'influències comès per particular i d'oferiment de tràfic d'influència: al primer li van imposar una multa de 3,6 milions d'euros i al segon de 900.000 euros, a més de la pena de presó per aquest cas, que és una derivada del cas del saqueig del Palau, que encara no ha arribat a judici.
La decisió va concloure que els dos responsables van voler impulsar l'hotel “moguts per l'ànim d'obtenir un benefici econòmic”, però no va considerar acreditat que l'excúpula d'Urbanisme sabés aquesta intenció lucrativa de Millet i Montull.
Van usar el seu “ascendència moral”
Segons aquesta resolució i aprofitant-se del seu “prestigi i ascendència moral”, Millet i Montull van començar a posar-se en contacte sense parar --amb reunions, trucades, cartes i correus electrònics-- amb les autoritats competents, de manera que van aconseguir convèncer les institucions per dur a terme el projecte.
Així, segons el relat de fets provats de l'Audiència de Barcelona, Montull, amb l'aval de Millet, va augmentar la seva insistència en totes les fases de la tramitació, que no es limitava a meres sol·licituds, i va utilitzar expressions insistents que l'Audiència qualifica de “veritable pressió” sobre les institucions.
Pel que fa a l'excúpula d'Urbanisme, l'Audiència no va veure acreditat que sabessin el propòsit lucratiu “comès exclusivament pels acusats Millet i Montull”.
Sí que va considerar provat, però, que Lambies va elaborar informes en què va fer constar sabent-ne la falsedat que el propietari de les finques era la fundació del Palau, tot i que des del 27 de febrer del 2008 “havia tingut coneixement fefaent” de que havien passat a mans d'Olivia Hotels, promotor de l'obra.
Tot i això, ha considerat que aquesta falsedat va ser “irrellevant” des del punt de vista de la legalitat urbanística perquè la legislació en vigor no exigia especificar la relació de propietaris en els cinc anys immediatament anteriors a l'inici del procediment de modificació del Pla General Metropolità, en no tractar de modificació global d'usos.
