La temptació de dibuixar el nou model de país impedeix als partits un acord inicial sobre el dret a decidir
La legislatura que pot canviar radicalment la relació entre Catalunya i Espanya començarà la setmana vinent amb l’aprovació d’una declaració en favor del dret a decidir. El text s’aprovarà segur, perquè CiU i ERC sumen majoria, però l’objectiu és aconseguir un gran pacte que inclogui totes les forces polítiques que estan a favor del dret a decidir. El gran acord sembla cada dia més proper. N’hi ha prou en pactar un document que determini que els catalans tenen tot el dret a votar per decidir quina relació volen tenir amb Espanya. Sembla fàcil preveure que CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP poden tancar aquest document i segons les fonts consultades hi ha molts números que acabi sent així. Però cap dels partits polítics a favor del dret a decidir (només PP i Ciutadans s’hi oposen) no ha pogut evitar anar més enllà i han acabat incloent altres punts en la seva proposta final. La temptació de marcar perfil i recordar quina és la proposta de cadascú sobre les relacions Catalunya-Espanya ha estat massa forta. D’aquesta manera, quan avui dimarts es tanqui el termini per presentar les diferents propostes al Parlament, se n’hauran registrat fins a quatre.
CiU-ERC i el nou Estat
Els primers en disparar van ser CiU i ERC. El seu document incloïa una consideració que va molt més enllà del document de mínims que pot permetre l’acord entre les cinc formacions. El text reclamava “exercir el dret a decidir i fer efectiva la Constitució de Catalunya en un nou Estat dins del marc de la UE”. PSC i ICV, i fins i tot Josep Antoni Duran i Lleida d’UDC, es van posar les mans al cap, denunciant que amb aquesta declaració era impossible arribar al gran acord que sempre s’ha reclamat. Després de reunir-se ahir dilluns, els dos partits es van mostrar disposats a suprimir la referència al nou Estat dins d’Europa per tal de sumar més suports.
El PSC i el federalisme
Els socialistes, després d’una llarga discussió durant la Comissió Executiva que es va celebrar dilluns, han optat per incloure a la seva proposta pel dret a decidir “la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya”. Durant la reunió, hi va haver diferents intervencions que reclamaven separar el dret a decidir de la proposta federalista, segons les fonts consultades, però al final, s’ha optat per barrejar-ho tot i així marcar perfil.
Els ecosocialistes, amb la transparència
En el cas d’ICV-EUiA, el partit que més ha criticat “les formes de CiU i ERC” per haver convertit “el dret a decidir en el plebiscit de la independència”, el desenllaç ha estat similar i també han optat per escombrar cap a casa i incloure en la seva proposta alguns punts bàsics del seu programa, com “garantir la cohesió social del país” o apostar per “una acció decidida de reformes democràtiques des del compromís amb la transparència, la qualitat democràtica i l’honradesa”. La proposta d’ICV també inclou la necessitat de tancar un acord nacional abans de dos mesos entre “el Govern, les forces polítiques, els agents socials i les entitats i organismes més representatius de la societat catalana”.
La CUP defensa els Països Catalans
Finalment, la CUP ha presentat també una altra proposta que també es pot considerar de màxims. La formació independentista reclama “un referèndum com a part d’un procés constituent en el marc dels Països Catalans”. També reclama obrir un procés de diàleg amb els diferents agents socials i demana que el Parlament promogui, si cal, “la desobediència civil davant dels obstacles institucionals que s’oposin a la soberania del poble”. En la seva declaració també parlen de “la necessitat de construcció d’una societat més democràtica, igualitària i justa, fonamentada en l’Estat del Benestar, les llibertats polítiques, els drets socials i ecològics i la solidaritat internacional”.
