El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va jutjar el cas 'Ciutat Morta'
El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos Pacho, va ser un dels magistrats que va jutjar el cas '4F', també conegut com a 'Ciutat Morta' per ser el títol del documental que va narrar la història dels joves condemnats . Barrientos, com a president de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, va ser l'encarregat de jutjar i condemnar els joves per una agressió a un agent que ells sempre van negar. Dos policies que van ser claus per incriminar-los van ser condemnats posteriorment per tortures i muntatge policial en un altre cas.
El cas 4F es remunta a la matinada del 4 de febrer de 2006 a les portes d'una festa okupa al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Després d'una baralla, un agent de la Guàrdia Urbana va quedar en coma. L'avui nomenat president del TSJC va condemnar al jove Rodrigo Lanza a quatre anys i mig de presó i als seus dos amics a tres anys i tres mesos.
La secció de l'Audiència de Barcelona que presidia Barrientos va donar per vàlid el testimoni dels dos guàrdies urbans posteriorment condemnats per tortures. De fet, al cas no hi havia més proves que el seu relat. La defensa i la família dels condemnats sempre han sostingut que van ser víctimes d'un muntatge policial, una tesi que el documental 'Ciutat Morta' va ajudar a difondre.
Patricia Heras, condemnada per Barrientos a tres anys de presó, es va suïcidar sis mesos després d'ingressar a la presó, un cop el Suprem va confirmar la sentència de l'Audiència. El documental 'Ciutat Morta' explica com Patricia Heras ni tan sols va estar a la festa okupa.
Els testimonis en què es va basar la secció vuitena de l'Audiència per condemnar els joves, els agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang, van ser condemnats per torturar a comissaria al setembre de 2006 al fill d'un diplomàtic amb el qual s'havien barallat a la discoteca 'Bikini' i al que van aixecar un atestat fals per justificar la seva detenció per tràfic de drogues.
La sentència de l'Audiència va destacar que el relat incriminatori de Samyang era “contundent, coincident i sense fissures”, malgrat que els condemnats pel cas del 4 de febrer van denunciar haver estat víctimes de tortures per part dels guàrdies urbans després de la seva detenció. La seva denúncia va ser arxivada.
La comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona va expressar els seus dubtes sobre la imparcialitat del tribunal del qual formava part Barrientos al sospitar que disposava d'una “idea preconcebuda dels fets succeïts”, i perquè va denegar gran part de les proves sol·licitades per les defenses en el judici. Així mateix, la comissió va constatar que des de les primeres actuacions van existir versions contradictòries sobre els fets que van causar les greus lesions a l'agent municipal.
El documental 'Ciutat Morta' va donar a conèixer el suposat muntatge policial en què van quedar immersos els joves del 4F. L'Ajuntament de Barcelona pretenia incriminar a persones que no estaven a l'interior de la festa il·legal, celebrada en un edifici municipal, tot i la constància que des de les finestres del local ocupat es van llançar objectes contra els agents.
El llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, va sostenir en la seva primera declaració pública sobre els fets que l'agent en coma havia rebut l'impacte d'un test llançat des de l'edifici on se celebrava la festa. La defensa dels processats va demanar que Clos testifiqués en la causa per aclarir les seves explicacions inicials, però el jutge va denegar aquesta declaració, d'acord amb la Fiscalia, i finalment el tribunal va donar per bona la versió dels urbans que va ser una pedra llançada per un dels joves la qual va malferir al policia.
“Dificultats” pel procés independentista
Barrientos, que forma part de l'associació de magistrats Francisco de Vitoria, va considerar que el resultat de les eleccions del 27-S portaria “dificultats” en les relacions entre judicatura, Parlament i Generalitat. En el seu informe com a candidat a la presidència del TSJC enviat al Consell General del Poder Judicial, va valorar que l'escenari resultant del 27-S “fa preveure serioses dificultats en el manteniment de les lleres normals de la relació institucional”.
Barrientos serà l'encarregat d'acabar la instrucció del cas que investiga la consulta sobiranista del 9-N, pel qual estan imputats l'expresident Artur Mas, l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau; i l'exvicepresidenta Joana Ortega.
