Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Israel amenaza con una guerra en Líbano
Moreno y Rueda piden que el Gobierno busque mayorías para los Presupuestos
Los problemas que no preocupan a los españoles. Opina Rosa María Artal

“No hi ha construcció més concreta de l'alteritat, de l'estranger, que el cinema d'ovnis”

Flor Mazzadi, directora del Festival Cine Migrante

Xavier Puig i Sedano

La segona edició de la Mostra de Cinema Migrant comença a Barcelona aquest dimarts. Flor Mazzadi, directora del festival, va néixer a l'Argentina, però de petita va migrar cap a Mèxic, primer, i més tard cap a l'Estat espanyol per després retornar a l'Argentina natal passant abans per Uruguai. Llicenciada en Història a la Universitat de Buenos Aires, és treballadora del Museu del Cinema de la mateixa ciutat i participa com a documentalista en diverses pel·lícules històrics. El seu bagatge vital la porta a reflexionar sobre la construcció de la identitat personal, el moviment, les migracions i la relació de tot això amb la gran pantalla.

Com neix la idea de fer un festival de cinema sobre migracions?

El festival neix el 2010 a Argentina. D'una banda respon a una experiència personal d'haver de marxar del meu país de molt petita. Viure una identitat canviada em va fer tenir la necessitat de recórrer el camí que havien fet els meus pares. D'altra banda té una experiència més col·lectiva i social, com Argentina pertanyo a una generació de fills de detinguts, de desapareguts en què la recerca de la identitat ha estat fonamental. A l'Argentina encara hi ha moltes persones de la meva edat que no tenen possibilitat d'accedir a la seva identitat biològica.

També té alguna cosa a veure el canvi de legislació a l'Argentina?

Argentina des del 2003 ha començat a treballar en el que significa realment que un país tingui una legislació en matèria de drets humans completa. S'aconsegueix un nova llei migratòria que és molt avantguardista perquè per primera vegada apareix el dret a migrar. Qualsevol persona que arriba a l'Argentina pot exercir el seu dret a migrar. Va més enllà de la declaració universal, perquè allà es recull el dret a anar-se'n, però aquí també el de ser rebut, a la residència, l'educació, el treball, al mateix tracte.

Una altra cosa és l'àmbit social i cultural. Aquí clarament, és el repte més gran. Ja no podem parlar dels i les argentines, hem de parlar dels i les que som aquí. Això és una cosa important a redefinir.

Per què un festival de cinema?

Volíem fer un apartat cinematogràfic d'excel·lent qualitat. El qüestionament de la identitat i la conformació identitària, personalment i des de l'estat-nació creua les majors obres del cinema independents. Resumeixen aquesta crisi que té a veure amb una crisi del concepte identitari.

Per què opteu per sortir de l'Argentina?

Perquè és un tema que transcendeix l'espai d'un estat. Estem posant en qüestió la naturalitat amb què acceptem que la nostra identitat és una identitat nacional malgrat que fa només 200 anys que aquesta conformant la humanitat. Un neix en un espai territorial que no ha triat i la divisió no equitativa de les riquesa fa un desequilibri en els drets.

L'estat-nació és una unitat fomentada pel capital. ¿Si el concepte identitari té un origen netament capitalista i relacionat amb la reproducció del guany, per què he de identificar-me com argentina si no reconec una particularitat essencialista en aquest espai?

Com ha mostrat el cinema les migracions?

Per a cada director la seva obra és part de construcció de la seva identitat, el cinema és identitat de per si. Hi ha una pel·lícula que vindrà l'any que ve que es diu “Profecia en Àfrica de Pasolini”. Pasolini té un moment en què diu “jo escrivia i molta gent em pregunta per què vaig passar a ser un cineasta i la meva resposta és: el cinema té la capacitat que el subjecte parli per si mateix”. Mostra per què per Pasolini Àfrica és la seva identitat, la identitat italiana, aquells suburbis que ha mostrat al llarg de les seves pel·lícules. El cinema aborda des del principi, des Chaplin, aquest tema. A vegades de manera estranjeritzant, a vegades no ...

Vols dir al cinema comercial?

I Alien? Quina construcció més concreta de l'alteritat, de l'estranger, que els ovnis? ¿Perquè els Estats Units és el principal productor d'aquest tipus de cinema? En els alienígenes està col·locada tota aquesta estrangerització, l'altre, el bàrbar, el que em ve a envair, el que em ve a matar. L'any que ve tindrem una secció sobre això. La figura migratòria aquesta enganxada a l'estranger, remet a l'estrany i en l'estrany aquesta carregat sempre tot. El que em va envair, a conquerir. El cinema mainstream és perfecte per llegir-lo en aquest sentit.

Feu, també, una xerrada sobre gènere ...

Així com el component migratori és una de les baules fins d'una cadena d'opressió, dins hi ha un encara mes fi que és la pertinença al gènere femení. Viu la seva opressió com a migrant i com a dona. No és el mateix el que succeeix en el trànsit migratori, la manera d'ingressar a la societat. Un dels llocs gairebé naturalitzats d'inserció de les dones en els països d'acollida és la prostitució. Tots els migrants veuen explotada la seva força de treball. Les dones també el seu cos.

Quins criteris seguiu per elaborar el programa?

Entenem que quan parlem de migració estem parlant de moltes coses. Hem rebut una gran quantitat de pel·lícules que ens han obert el concepte migratori. Podíem pensar a incloure pel·lícules que tinguessin a veure simplement amb que significa el que es mou, el que no es mou.

Hi ha també una recerca intensiva d'aquells referents actuals que per a nosaltres són necessaris i ineludibles. En aquest cas en la mostra de Barcelona estarem amb una retrospectiva del director francès Sylvain George. És dels més importants que té el cinema documental, no només política i temàticament, sinó per la seva manera de filmar i concebre el que és el cinema.

A què et refereixes amb ampliar el concepte de migració?

El concepte migratori també ha nascut de mà dels estats-nació. Fins abans d'això, el que es reconeixia com a part d'alguna cosa natural en les persones és moure'ns en la recerca del nostre desdejuni, del treball, d'una necessitat concreta. Abans es deia mobilitat, i la mobilitat pel territori és una característica fonamental de la humanitat.

És una cosa que ens caracteritza com a espècie però que ens uneix amb les ostres espècies. Les aus es mouen, els animals es mouen ... Nosaltres com a éssers de cultura, ens movem per altres necessitats, socials, econòmiques, polítiques, culturals ... Això fa que avui Europa tingui una afluència de persones africanes, que ha tingut sempre , que és part de la participació d'Europa com a unitat colonial al territori africà i d'actual neocolonialisme i l'espoliació. D'això fins a l'essència de la mobilitat com a part de la vida, és tot aquest ventall.

Què pel·lícules de la mostra destacaries?

Hem portat el més exponencial del festival d'Argentina. Les pel·lícules de Sylvain George són meravelloses. La pel·lícula amb la qual obrim el festival, Those who feel the fire burning, és molt interessant per què és una reflexió sobre la possibilitat d'integració de la africania a Europa.

La pel·lícula de la directora marroquina Leila Kilani, Sud la planche, dolorosíssima, tracta sobre com aquesta tan naturalitzat en dues noies marroquines que el desenvolupament està a Europa i com com a dones treballadores de la societat marroquina estan absolutament oprimides. És una pel·lícula molt sensible.

Hi ha una altra pel·licular meravellosa, he deixat de ser de Javier Corcuera “, migrat a Espanya, és la devolució que ell té al seu país, al Perú. Decideix tornar i recuperar tota la identitat musical del Perú i en aquesta aquesta tot el Perú negre, indígena, barrejats i fusionats amb la conquesta espanyola. Aquesta pel·lícula per a mi ha de ser declarada d'interès cultural humanitari.

Etiquetas
stats