Les persones en risc de desnonament no confien en els Serveis Socials

Les persones en risc de patir un desnonament no confien en els Serveis Socials. És una de les conclusions d'un estudi realitzat per la Plataforma d'Afectats la Hipoteca i l'Observatori DESC a través del seguiment durant tres anys de 957 famílies que van acudir a la PAH de Barcelona per no poder fer front a la seva hipoteca. Només un 51,8% d'aquestes han acudit a Serveis Socials, i les que ho han fet valoren malament o molt malament el resultat en un 65,7% dels casos. En el cas de l'Oficina d'Habitatge, el 50% de les persones enquestades consideren la seva experiència dolenta o molt dolenta.

Aquesta és una realitat que miren d'afrontar tant des de la Plataforma com des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. “Quan una persona està a punt de ser expulsada de casa seva, pateix una agressió institucional d'aquestes magnituds, si va a Serveis Socials a buscar una solució però el desnonament segueix avançant és normal que senti rebuig cap aquesta institució on buscava una solució”, assegura Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social. El problema, apunta, és que els hi manquen recursos per donar-hi respostes.

I les respostes necessàries són diverses. Es tracta de famílies que, segons les dades que recull l'enquesta, ingressen de mitjana 939 euros al mes, un 10% de les quals no tenen cap tipus d'ingrés. El 53,9% de les famílies afectades han d'assumir una quota hipotecària superior als seus ingressos mensuals totals. Un altre 22,4% després de pagar la quota hipotecària es quedaria amb menys de 400 euros per a totes les despeses familiars. El 68,1% de les famílies que deixen de pagar ho fan per la pèrdua del treball o trobar-se en situació d'atur. I tot plegat té conseqüències importants en la salut: el 49,5% de persones afectades pateixen ansietat i el 33% depressió.

L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, destaca que han incrementat “substancialment” l'atenció social a les persones que pateixen desnonaments, i Carrera coincideix a valorar positivament algunes mesures, com la creació d'una unitat exclusiva de lluita contra l'exclusió residencial en paral·lel als Serveis Socials.

El consistori remarca la bona valoració de l'atenció social en l'Enquesta de Serveis Municipals que es fa al conjunt de la població (els centres de serveis socials van rebre un 6,9 sobre 10 el 2015). “En tot cas podem entendre que les persones que estan en una situació de desnonament imminent, amb tot el que comporta, quan vinguin als Serveis Socials tinguin sensació de desemparament”, assegura una font de l'Ajuntament.

“Sense una política més important d'habitatge de lloguer públic, els treballadors socials acabem sent els portadors del 'no'”, lamenta Carrera. La degana posa la pilota en la teulada de les administracions i assegura que “la tensió que s'està vivint en món del treball social no l'havia vist mai, els treballadors estan patint una pressió molt important”. També destaca la tasca de la PAH en aquest sentit: “si no fos per ells estaríem davant d’una verdadera catàstrofe. Han fet notar on estava el problema i gràcies a ells podem atendre millor les persones afectades”.

Arran del resultat de l'enquesta, la PAH i el Col·legi han començat a treballar conjuntament i organitzaran trobades per acostar posicions i trobar millors vies de col·laboració. També des de l'Ajuntament asseguren que són aliats d'entitats com la PAH i l'Observatori DESC “en la lluita contra aquesta xacra social, i amb el seu suport, volem generar millors circuits d'atenció i reacció davant d'aquestes situacions”.

Catalunya Caixa, l'entitat amb més afectats a Barcelona

Segons les dades que recull l'estudi entre les persones que acudeixen a la PAH de Barcelona, Catalunya Caixa és amb diferència l'entitat amb més persones afectades per no poder fer front a la hipoteca a Barcelona: un 40% dels casos. La meitat de les hipoteques estudiades es van signar entre el 2005 i el 2006, en l'auge de la bombolla immobiliària. La problemàtica afecta especialment els districtes de Nou Barris, amb un 35,5% dels casos, i Sant Martí, amb un 19,6%.

Pel que fa a la relació amb els bancs, el 36% de persones enquestades asseguren haver patit algun tipus de tracte denigrant, com ara insults o trucades constants a casa. L'estudi destaca que “s'ha constatat pels resultats que la majoria de persones no sabien llegir el seu contracte hipotecari, no coneixien si contenien o no clàusules abusives, essent preceptiva la seva explicació i informació per part de les entitats financeres”.

El lloguer, un nou repte

Més enllà de les dades de l'informe, Núria Carrera assegura que “ara és un moment més complex, perquè les situacions de desnonament no es produeixen tant per hipoteca, quan la confrontació és amb el banc, sinó més per lloguers, que són més complexes de solucionar i posen en qüestió les administracions locals”.

Tot i que l'informe –que es va posar en marxa fa tres anys– se centra en famílies amb problemes per fer front a hipoteques, entre el diagnòstic destaca que un 81% dels desnonaments a Barcelona són per impagament de lloguer i que la mitjana de preus a la ciutat ha pujat un 7,8% entre 2013 i 2015 segons dades de l'Incasòl. Des de la PAH asseguren que tenen clar que és el nou repte a afrontar i que és una realitat que estudien en noves recerques amb l'Observatori DESC.