El preu de les carreres: un mur per accedir a la universitat?

El deute dels estudiants universitaris dels Estats Units va superar, el passat mes de maig, el trilió de dòlars. En els darrers anys, no només s’ha incrementat el volum del deute estudiantil, sinó que també ha crescut el nombre de persones que sol·liciten crèdits per estudiar a les universitats. Actualment, dos terços dels estudiants que es graduen tenen algun deute vinculat als seus estudis. És una de les preocupacions nacionals i ha portat a peticions expresses del president Obama per arribar a acords entre el partit demòcrata i el republicà per evitar que aquest deute vagi en augment.

Tal com descriu l’informe del Joint Economic Committee del Congrés dels Estats Units, la situació s’ha anat complicant els darrers anys. El preu net de les matrícules (excloent beques i ajuts) dels graus de les universitats públiques ha crescut un 114% entre els anys 2000 i 2012. A les universitats privades, ho ha fet en un 14%. Mentrestant, el nivell d’endeutament dels estudiants en el moment de graduar-se ha augmentat en un 200% des de 1993. L’endeutament ha crescut, mentre que la mitjana d’ingressos dels graduats no ho ha fet, s’ha reduït en un 1%. L’any 2012 el deute anual mitjà d’una persona graduada era de 27.200$, això significava un 60% dels seus ingressos. A dia d'avui, el deute d'estudiants representa la segona càrrega més gran de deute de les persones joves, només per sota dels crèdits hipotecaris.

Aquesta situació d’endeutament de la població no només té efectes individuals, pot tenir un gran impacte en la societat: pot afectar el consum, el procés d’independència de les persones, la cerca d’un habitatge, la decisió sobre tenir fills o la mateixa selecció dels estudis, tot orientant-la per un criteri d’obtenció hipotètica de majors ingressos. Aquests riscos individuals i col·lectius han impulsat la recerca de polítiques que hi puguin posar remei.

Es va pensar en acompanyar l’augment de les matrícules universitàries amb una dotació àmplia de beques. Aquest model, anomenat high-tuition, high-aid model (matrícules altes, model d’ajuts alts), s’ha aplicat a algunes universitats dels Estats Units. Ja disposem d’algunes recerques sobre l’impacte d’aquestes polítiques i les evidències apunten que generalment les ajudes no s’incrementen al mateix ritme que el cost de la matrícula. Al cap d’un temps d’aplicar el model, les famílies amb menys recursos acaben destinant un percentatge molt elevat de la seva renda a pagar l’accés a la universitat. Segons Josh Freedman, analista a la New America Foundation, un institut de política pública no partidista preocupat pels sistemes d’educació i sanitat públics, en contrastar les dades de les 150 principals universitats d’Estats Units es percep que com més alt és el preu de la matrícula, major és el cost net per a les famílies. El problema és que l’augment d’ingressos per matrícules no queda compensat per les ajudes. Segons Andrew Gillen, director de recerca a Education Sector, un think tank no partidista preocupat per l’accés a una educació pública de qualitat, de cada dòlar addicional obtingut per l’augment del preu de la matrícula, només 60 cèntims s’han destinat a incrementar les subvencions. Només 29 universitats van augmentar els recursos per a les ajudes més que el preu de la matrícula. Gillen observa, a més, que les universitats no han vist créixer el seu percentatge d’estudiants de baix nivell econòmic, ni tant sols aquelles que més recursos han destinat a les ajudes. Això significa que els mecanismes de suport no s’acaben assignant a les persones que més els necessiten.

Una altra alternativa que s’ha proposat per assegurar l’accés a la universitat entra en funcionament aquest mes de juliol com a prova pilot i s’anomena Pay Forward, Pay back. Aquest nou model de finançament dels estudis universitaris s’instaura a l’estat d’Oregon. El pagament es produirà després de graduar-se i com a proporció dels ingressos que obtingui la persona. Així, un estudiant que ha cursat un grau de 4 anys pagaria un 3% dels seus ingressos durant els 24 anys posteriors als seus estudis. És cert que aplicar aquest programa implica una inversió inicial per part de l’administració pública, però pot ser recuperada. El govern de l’Estat d’Oregon expressa obertament els motius que impulsen aquesta política. Es destaca la disminució del suport públic existent, l’augment del cost dels estudis per sobre del ingressos, l'endeutament excessiu o que els mecanismes d'ajuda financera no arriben a totes les persones que ho necessiten. Tot això, juntament amb la consideració de l'educació com un bé fonamental per a la societat, fa decidir al govern estatal d’Oregon a aportar el finançament per als primers 15 a 20 anys de la prova pilot. Caldrà seguir l’evolució d’aquesta prova pilot i avaluar-ne els resultats.

I com estem a Catalunya? Aquesta setmana s’ha publicat un informe de l’Observatori del Sistema Universitari en el que s’estudia l’evolució dels preus de la matrícula universitària. De la mateixa manera que als Estats Units, els preus per accedir a la universitat van creixent. Les matrícules universitàries s’han incrementat entre un 69% i un 291% entre el 2007 i el 2013 en termes reals (descomptada la inflació) segons l’informe El preu de la carrera. Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis. El preu de les matrícules universitàries és un dels condicionants en l’accés. Tot i les diferències que hi pot haver entre els dos sistemes universitaris, veiem que als Estats Units la trajectòria d’augment del cost i de l’endeutament ha portat a posar en qüestió el model i a fer propostes per canviar-lo. Haurem de preguntar-nos, també a Catalunya, com volem que sigui l’accés a la universitat. I ho haurem de fer a partir d’anàlisis rigoroses de la nostra realitat.

En la sessió del ple monogràfic sobre joventut al Parlament de Catalunya de dimecres 24 de juliol vam poder assistir a un creuament d’afirmacions sobre aquestes qüestions. El president del govern afirmava que l’augment del preu de les matrícules no havia suposat una pèrdua d’estudiants gràcies a l’acompanyament d’unes beques que també haurien crescut; i des de l’oposició es veia en aquest augment del preu de les matrícules una barrera per a l’accés i es parlava de les dificultats que estaven vivint les persones que ja són a la universitat o que hi voldrien ser i no poden.

No tenim dades que ens permetin parlar amb prou coneixement de causa de quina és la situació avui. De si estan quedant estudiants fora, de les dificultats per poder continuar els estudis... Sí que en tenim alguns indicis. Han aparegut dades mostrant que a finals de febrer d’aquest curs hi havia 3.000 estudiants que tenien deutes amb alguna de les set universitats públiques catalanes i que el volum total arribaria als tres milions d’euros. Coneixem experiències de persones que avisen que no podran continuar, que han de reduir els crèdits matriculats, que no faran una segona carrera, que no podran fer el màster que volien... Hem pogut veure com des del moviment estudiantil ha sorgit la Plataforma d’Afectats per les Taxes i les seves primeres actuacions denuncien aquestes realitats i demanen un fraccionament més ampli per poder pagar i un fons especial per a beques. Pensem que són indicis suficients per fer una anàlisi profunda, conèixer quina és la situació a casa nostra i poder dissenyar les polítiques públiques per una societat que es vol garant de la igualtat d’oportunitats i aposta per la formació de la seva ciutadania.

Jordi Mir Garcia és professor del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Paula Veciana Botet és professora del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Tots dos són membres de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU).