Calatrava oblida la Ciutat de les Ciències entre els seus projectes de referència
El Museu del Demà de Rio de Janeiro (Brasil), l’Estació Reggio Emilia, a la ciutat del mateix nom (Itàlia), el Pont de la Pau, a Calgary (Canadà) o el Pont de Margaret Hunt Hill, a Dallas (EUA).
Aquestes són algunes de les obres ja acabades de Santiago Calatrava que figuren en l’apartat “projectes de referència” inclosos en un dossier que s’ha difós aquest divendres amb motiu de l’obertura d’una nova fase de l’intercanviador de transports del World Trade Center de Nova York dissenyada per l’arquitecte valencià.
No obstant això, no hi figura la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que ha suposat per a les arques públiques de la seua terra natal una inversió de 1.282 milions d’euros, segons la Sindicatura de Comptes, 974 més del que s’havia previst, dels quals, 600 milions són sobrecostos.
A pesar de la despesa tan brutal, el complex no ha deixat de tenir problemes. L’últim i més sonat va ser el despreniment del trencadís del Palau de les Arts el 2013, de la reparació del qual es van fer càrrec les empreses constructores sota la supervisió del despatx de l’arquitecte valencià.
A aquest problema es van afegir els problemes de filtracions d’aigua a l’Àgora, edifici que ha costat 80 milions d’euros, en què la coberta no es va acabar per falta de fons, motiu pel qual l’aigua entrava a l’edifici cada vegada que plovia. El despatx de Calatrava ultima en aquests moments un projecte per a acabar l’obra, tal com va explicar el director del complex, Enrique Vidal.
Per un altre projecte com les torres del Grau, l’arquitecte natural de Benimàmet també es va embutxacar 15 milions d’euros, encara que no van arribar a executar-se mai.
Precisament, algunes d’aquestes incidències, juntament amb la torre de comunicacions que Calatrava va dissenyar inicialment a la Ciutat de les Ciències, però que finalment va ser descartada, ha servit d’inspiració a l’artista faller Manolo García per a dissenyar la que s’ha escollit com a falla municipal per a l’any que ve, sota el lema ‘València, Ca la Trava’.
Tanmateix, el dossier esmentat no obvia per complet el complex, que sí que es menciona en l’apartat de la seua biografia: “El 1991, es va adjudicar en concurs públic el disseny de l’important complex cultural i urbà de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València que, actualment, és un dels complexos culturals amb més atracció turística d’Espanya”, diu en el segon paràgraf.
L’intercanviador, un símbol a Nova York
Sobre la nova fase de l’intercanviador de transports que s’ha obert, el president de l’Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey, John Degnan, ha agraït a Santiago Calatrava el seu treball i ha afirmat que “on es va produir un acte terrorista horrorós ha sorgit una cosa bella”. A més, ha qualificat el projecte com una obra d’art amb una finalitat pràctica per als ciutadans.
De la seua banda, Calatrava ha comentat que “l’estació en si mateixa, en la seua bellesa i la seua grandiositat, així com en la seua concepció moderna i abocada al futur, representa un testimoni de fe i d’esperança en el futur de Nova York”.
