Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

L’IVAM presenta el treball d’una generació d’artistes que va trencar amb el passat i va proposar començar de ‘ZERO’

Presentación de la exposición Lejos del vacío. ZERO y el arte de posguerra en Europa.

elDiariocv

València —

0

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i el comissari, Bartomeu Marí, han presentat l’exposició ‘Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa’ que s’inaugura dijous 29 de setembre a l’IVAM Centre Julio González.

“‘Lluny del buit’ revisa alguns moviments que van tindre lloc a Europa entre 1957 i 1966 prenent com referent el grup ZERO, conformat per Heinz Mack, Otto Piene i Gunter Uecker, les idees del qual van difondre a través de la revista del mateix nom. Com a reacció a la gestualitat de l’art de postguerra al final dels anys 50, aquests artistes plantegen la necessitat de començar ‘des de zero’ després dels horrors materials i morals de la contesa bèl·lica”, ha explicat Nuria Enguita.

Es tracta de la primera exposició en l’Estat espanyol que revisa àmpliament una sèrie de grups i propostes sota l’òrbita del grup ZERO, incloent-hi obres dels seus components Mack, Piene i Uecker, juntament amb peces d’Yves Klein, Lucio Fontana, Jean Tinguely, Piero Manzoni, Dadamaino, Daniel Spoerri o Equipo 57, entre molts altres.

La mostra és una immersió en el context creat per la primera generació d’artistes que se superposen a la crisi humana de la II Guerra Mundial. Reuneix un total de 175 obres, entre pintures, escultures, documents i pel·lícules, procedents de la col·lecció de l’IVAM, de la Fundació Zero i de nombrosos museus i galeries.

“L’exposició permet entendre la posició de frontissa que aquests grups van exercir entre les avantguardes històriques i el posterior art relacional, alhora que ens acosta a la llarga dècada de 1960, amb episodis crítics com la Guerra Freda, el desenvolupisme capitalista i tantes altres utopies i distopies que acaben desplaçant el focus cap a altres formes d’art com el pop o el minimal”, en paraules de Nuria Enguita.

Organitzada entorn de cinc sales, l’exposició mostra les propostes estètiques d’aquesta generació d’artistes, allunyades de l’expressionisme imperant. “En la primera sala d’introducció recordem la veneració que els joves artistes del moment van tindre per Lucio Fontana, a qui van assumir com a pare espiritual”, segons el comissari.

Una segona sala contraposa les escenes de Düsseldorf, on es publica la revista ZERO, i la de Milà, on la Galeria Azimuth i la revista del mateix nom van animar durant un curt any el panorama europeu. La següent galeria contrasta l’escena dels Països Baixos amb influents artistes com Yves Klein i Jean Tinguely.

La mostra continua amb el grup d’artistes italians més joves “que investiguen amb el moviment, els efectes òptics i els primers experiments amb el món cibernètic, la interactivitat entre espectador i obra, abans que s’anomenara digital”, va destacar Marí. L’exposició conclou amb instal·lacions que inclouen llum i moviment.

En l’exposició no falten obres d’artistes espanyols com Equipo 57 (Luis Aguilera, Ángel Duarte, José Duarte, Juan Serrano i Agustín Ibarrola) que van participar en diverses exposicions relacionades amb la nova tendència amb propostes que casaven amb els debats del moment, igual que van fer joves artistes italians que van crear el que hui denominem ‘instal·lacions immersives’.

“Van ser una generació que, havent viscut la guerra sent xiquets, van voler allunyar-se del buit per a proposar un art nou, en l’esperit de la més pura avantguarda, un art que allunyat de la idea de geni plantejava ja un art accessible a tots”, ha conclòs Nuria Enguita.  

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats