Els negocis de “Mercadona” i “El País”

“El País” i “Mercadona” passen per ser dos productes exemplars. No en termes absoluts, ja ho sé, però “El País” és el gran diari progressista de l’Estat Espanyol, el suposat millor, i “Mercadona” se’ns ven com a sinònim d’èxit, de rectitud i de modernitat. Doncs, no és veritat, almenys, això cal contextualitzar-ho i dubtar, sempre dubtar.

“El País” ha sigut la riota dels mitjans de comunicació (i ja li està passant massa vegades) després que el seu redactor en cap d’Economia, Miguel Jiménez, firmara despús ahir una notícia (?), destacada fins i tot en la portada de l’edició digital del diari, segons la qual, el president de Mercadona, Juan Roig, va cobrar en 2013 un sou brut de 5 milions d’euros. El titular de la peça era “El presidente de Mercadona, Juan Roig, ganó cinco millones brutos en 2013”. Per què considera “El País” que això és notícia? No ho sé. Es podria pensar que, donada la gran crisi que travessa Espanya, un sou milionari així és tan escandalós que mereix ser destacat. Doncs no. És just al revés. L’esperit de la informació és destacar la modèstia del sou de Juan Roig. Per això una de les primeres coses que diu la informació és que el sou en qüestió és el mateix que l’any passat.

Immediatament, a més a més, afegeix una nova dada. La notícia explicita que es tracta d’una quantitat salarial en brut i que Roig paga un 53% en impostos (IRPF), la qual cosa deixaria els cinc milions en encara no 2’5. Aquesta explicació està basada en dades oferides per “fonts pròximes a l’empresari”. De fet en tot el text no hi ha altres fonts que aquestes “fonts pròximes a l’empresari”, cosa que va absolutament en contra del llibre d’estil de “El País” que reclama la utilització obligatòria de fonts diferents per poder oferir una notícia el més completa possible.

A aquestes alçades de l’article, vaig a dir ja el que em sembla la informació de “El País”: una vergonya, publicitat disfressada d’informació, una burla al prestigi del diari i, tot plegat, fet d’una manera pobre, descarada i evident.

Continue ja que, tot i que la peça de “El País” amb prou feines són sis paràgrafs dona per a molt. El redactor en cap Jiménez afegeix, com a informació complementaria, que Juan Roig, igual que el multimilionari americà, Warren Buffet, ha demanat en repetides ocasions que cal apujar els impostos als rics. No dic jo que alguna vegada, l’amo de Mercadona no haja fet una petició d’aquestes característiques, tot és possible, però dubte que una cosa així ajude a definir el personatge. Només cal posar en qualsevol buscador d’internet Juan Roig i la paraula impostos per veure que és just al contrari, que Roig defensa sempre que cal pagar menys impostos i ser més productius. El seu mantra és que primer toca retallar la despesa pública i després abaixar els impostos.

L’article de “El País”, esmentant de nou “fonts pròximes a l’empresari”, explica tot el que Roig té compromés en ajudes de mecenatge i aporta la xifra de 21 milions d’euros. El que no diu és que, segons la revista Forbes, el patrimoni del propietari de Mercadona és de 5.800 milions d’euros. I en aquest punt em sembla que cal fer una senzilla operació que tira per terra qualsevol valor que poguera quedar a la notícia: si Roig guanya cada any encara no 2’5 milions d’euros nets i té un patrimoni de quasi 6.000 milions... o porta viscuts més de 2.000 anys, cosa poc probable, o el sou que tinga o deixe de tindre no té el més mínim valor, ja que els seus ingressos reals venen per un altre costat. Evidentment, la resposta encertada és la segona, per tant, la notícia és del tot supèrflua.

I precisament per ser supèrflua i per estar protagonitzada per qui ho està, tant el mitjà com l’empresa esmentada, es pot arribar a una altra pregunta inquietant. Si resulta que “El País” és un mitjà de qualitat, de referència i amb un llibre d’estil rigorós que marca el bon treball dels seus professionals i “Mercadona” és una empresa que no posa publicitat enlloc, com s’explica una propaganda tan descarada, firmada fins i tot per un directiu del diari? No és una cosa pagada, “El País” mai ho acceptaria. Doncs? És un error de Miguel Jiménez pel seu compte? Ho dubte molt. La veritable resposta cal buscar-la en els fils que lliguen els diferents estaments de poder a l’estat espanyol, a les fosques connexions entre el poder econòmic i el poder mediàtic.

En aquest sentit, i per acabar amb les connexions econòmiques i mediàtiques, tot s’entén un poquet més si afegim la connexió política. Fa poques setmanes, Juan Roig va haver de declarar pel cas “Gürtel”, ja que l’extresorer del PP, Luis Barcenas, el citava com un dels finançadors en negre del Partit Popular. Roig va negar haver-hi contribuït amb pagaments en “B” encara que, això sí, va reconéixer donacions a la fundació FAES, del PP, per afegir tot seguit que també havia donat diners a la fundació “Mujeres por África”, de l'exvicepresidenta socialista María Teresa Fernández de la Vega... En aquesta vida, res és de franc, ni passa per casualitat. “El País”, Mercadona, el PP i el PSOE estan en el mateix cercle de poder per això s'ajuden entre ells. Aquesta és l'explicació de la notícia.