Les altres ciutats

Parlem de les “altres ciutats” per referir-nos a aquelles que, relegades a les pàgines comarcals dels periòdics, construeixen la seua identitat, en molts casos, paral·lelament als grans moviments de pensament. En aquestes ciutats, és possible que la població no estiga tan familiaritzada amb els llenguatges de les tendències urbanístiques i sociològiques per “generar ciutat” però, compten amb una implicació natural i intersectorial que genera teixits idonis per al qüestionament i treball d'aquestes disciplines.

Al País Valencià, trobem dos grans bots de població entre municipis. La diferència entre València, i la resta de capitals de província és notable però, a més, hi ha un altre bot significatiu entre la quarta ciutat (Castelló de la Plana) i la cinquena (Torrevella) de quasi 100.000 habitants de diferència. A partir d'aquest punt se situen aquelles “altres ciutats” que també es consideren grans, almenys entre les converses veïnals, amb una grandària similar i que acaben de configurar el territori. Estem parlant, al cap i a la fi, d'una població major a la suma de les quatre grans ciutats i per això entenem que no s'haurien de deixar enrere, i introduir en elles conceptes i metodologies que estan desenvolupant-se en altres àmbits.

Hem viscut sempre amb la majoria de mirades cap a la ciutat de València i, encara que l'auge dels “municipalismes” ha ajudat al fet que les mirades es redirigisquen també a aquests nuclis poblacionals, considerem que encara hi ha moltes preguntes i feina per fer a les “altres ciutats”.

Amb el canvi d'escala que impliquen, apareixen una sèrie d'avantatges que faciliten el treball com l'augment de la incidència de qualsevol projecte, així com, la més ràpida identificació d'agents i elements vinculats en cada projecte. A més, la identificació de diferents comunitats a través del sentiment d’identitat i pertinença també es pot fer d'una forma més directa que, potser, a les ciutats més grans.

És cert que, la desvinculació dels seus habitants de les tendències d'implicació ciutadana per al desenvolupament de les ciutats, pot fer pensar que no es generen els escenaris propicis per a una “participació model”. És a dir, espais amb una ciutadania conscient, participativa, implicada i proactiva conforme les directrius que en les grans ciutats se segueixen en un percentatge de la població (la que ocupa aquests espais, de representativitat dubtosa, sobre els quals reflexiona Josep Sorribes en aquest article).

Considerem que, el treball col·laborat junt amb la població d'aquestes “altres ciutats”, més enllà de la consulta, pot ser fortament nutritiu, interessant i productiu per diversos motius. Per una banda, la implicació del mateix nombre de persones en una ciutat d'aquesta escala té més grau de representativitat per una qüestió numèrica, ja que 300 habitants d'una ciutat de 30.000 representen un 1% de la població, enfront del 0,1% que representarien en una de 300.000. A més, se solen reunir perfils de més diversos sectors poblacionals amb qui es treballa, per tant, s'aconsegueix arribar també a unes necessitats i interessos més plurals. Aquesta situació, que de vegades genera marcs complexos i que ixen dels paràmetres de la disciplina, poden arribar a produir situacions incòmodes i paradoxals que ens semblen reptes realment interessants per a assumir.

En les nostres experiències no hem partit d'un escenari on hi havia un conflicte a resoldre i es treballa amb les parts implicades sinó que, s'ix d'una situació de comoditat  general entre la població i, sobre aquesta comoditat, es treballa per evolucionar, decidir el present i dibuixar els camins de futur de forma col·laborada i compartida entre les parts. Treballar per materialitzar i traduir els interessos de forma conjunta entre ciutadans, polítics i tècnics i, definir així els camins de futur, pot ser una de les garanties de la dignitat i emancipació d'aquestes ciutats més enllà de la duració de les legislatures i dels partits.

Mirar cap a aquestes “altres ciutats” és també mirar cap al territori i els paisatges, als quals la seua realitat i quotidianitat es troba estretament lligada amb una vinculació més directa. Però, aquesta component del paisatge, és un tema extens, per tractar i estimar amb més profunditat en un altre moment.

Reivindiquem doncs, la possibilitat d'aquestes altres ciutats de ser també objecte de mirades, reflexions, estima i feina per deixar d'invisibilitzar-les tant als nostres imaginaris (tan influenciats pels mitjans de comunicació, ara inexistents per donar veu a les nostres realitats municipals) com a les nostres rutines de treball. Perquè si amb elles agafem consciència de la pluralitat del territori, de les seues situacions, interessos i poblacions diferents, eixirem de la comoditat per enfrontar-nos cara a cara, amb les ferramentes i camins de futur que volem escollir.

*CREARQCIÓ som un col·lectiu d’arquitectes que ens conformarem com a cooperativa de treball a maig de 2016. Som un grup heterogeni de persones que creiem en un aprenentatge i una arquitectura basats en l’actuació i la sensibilitat cap a la societat actual i el nostre entorn immediat.

Creiem en la gent, la ciutat i l’espai públic com a lloc de trobada, de canvi i revel·lia. Procedim de diferents municipis del territori valencià, el que ens fa tindre una consciència, sensibilitat i estima de la pluralitat de realitats i oportunitats de l’entorn. Treballem al nostre territori, als nostres municipis i paisatges, on vivim, compartim i projectem.