L’historiador Juan Luis Porcar, tècnic documentalista de l’UJI i membre actiu del Grup per la revolta de la Memòria Històrica de Castelló, és un dels grans especialistes en la repressió franquista al nord del País Valencià. La seua última investigació s’ha centrat en la repressió i en la memòria en la comarca muntanyenca dels Ports, la primera ocupada per l’exèrcit revoltat a l’abril del 1938. Les tropes del general Antonio Aranda van entrar a Morella, capital de la comarca, el 4 d’abril de 1938 i, pocs dies després, van arribar a la mar per Vinaròs, partint així en dos el territori republicà. “Ràpidament comencen a instal·lar tots els mecanismes de repressió, a l’abril ja hi ha judicis sumaríssims oberts en diferents localitats ocupades per les tropes”, explica a eldiario.es l’historiador, autor d’Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria (Onada Edicions, 2022).
Davant 12 divisions republicanes, els militars revoltats comptaven en la seua ofensiva amb un total de 150.000 efectius, 150 peces d’artilleria, uns 200 carros de combat i l’“ajuda inestimable i decisiva” de l’aviació alemanya i italiana. L’entrada del bàndol franquista a la comarca, una de les més despoblades del territori valencià amb una doble frontera amb Catalunya i Aragó, va suposar la militarització immediata de les poblacions ocupades i la declaració de la llei marcial.
En el seu avanç cap a la Mediterrània, els revoltats van ocupar sense cap resistència Castell de Cabres, Coratxà, la Pobla de Benifassà, el Boixar, Fredes i el Bellestar, localitats convertides hui dia en tranquil·les destinacions de turisme rural de l’interior. La repressió immediata –“fruit d’una planificació freda i sistemàtica que pretenia impedir la reorganització futura de l’oponent polític”, sosté Porcar– es va aplicar “de manera més extrema sobre les classes socials populars i més desfavorides”.
A requeriment de la Comandància Militar de Morella, les noves autoritats municipals de la comarca i els caps locals de Falange van elaborar informes destinats als responsables de la justícia militar sobre els veïns republicans. L’investigador al·ludeix a un document de l’alcalde accidental de Morella, Francisco Querol, que ressenya l’èxode de 108 famílies.
L’historiador ha aconseguit, després d’un treball ingent en arxius i amb fonts orals, documentar les 87 víctimes mortals de la repressió franquista als Ports, siga en assassinats en calent (fins i tot en presons) o afusellaments. A més de desenes de famílies espoliades en aplicació de la Llei de responsabilitats polítiques, gairebé 800 veïns de la comarca van ser detinguts, sotmesos a consells de guerra sumaríssims i empresonats. Un “nombre elevat de famílies”, escriu Porcar en la seua investigació, van fugir després de l’entrada de les tropes franquistes per no tornar mai més als seus llocs d’origen o partir a l’exili.
“En un primer moment, Morella és la localitat que inicia els primers sumaríssims i a partir de maig traslladen l’auditoria a Benicarló”, declara Porcar, que destaca el paper en l’assessorament i el control territorial de José Gilbert Ferreres, diputat provincial, delegat governatiu a la comarca i cap local de Falange. En una primera fase, membres de la cinquena columna i falangistes coneixedors de les localitats s’encarregaven de la localització i la detenció dels rojos que no havien fugit.
L’obra rescata documentació sobre la vigilància i el control de la població que assisteix al Sexenni de Morella el 1940 o les subhastes del bestiar propietat de famílies que van fugir de la repressió en sessions plenàries d’ajuntaments com el de Forcall. “El resultat va ser un sistema polític basat en la repressió, l’autoritarisme i un sistema complicat de relacions que ens recorda el caciquisme de règims antics”, escriu Porcar.
L’índex repressiu a la comarca (un 3,96% de la població) és lleugerament inferior al de la província de Castelló (un 4,34%) però “substancialment superior a la mitjana repressiva del País Valencià”. “Tipològicament”, assenyala Juan Luis Porcar, “és molt diferent, perquè les morts per afusellaments representen molt menys que en el conjunt del País Valencià i hi ha casuístiques com la mort en les presons i la repressió de la guerrilla i dels seus col·laboradors, superior”.
L’historiador destaca els assassinats sense judici previ “típics del 1938”, que descendeixen a partir de l’any següent “en què s’instaura tota la maquinària judicial repressiva”. A més, en les localitats amb un alt índex de repressió física, com ara Forcall, l’investigador ha detectat un nombre superior d’expedients de responsabilitats polítiques incoats. Porcar també destaca la dura política penitenciària com a “eina d’extermini físic del nou règim”.
La repressió de la immediata postguerra es va prolongar, especialment a partir del 1946, amb la persecució del maqui, també en altres comarques amb presència guerrillera com l’Alt Palància o l’Alt Maestrat. Entre la col·laboració directa i la passivitat amistosa, les partides guerrilleres van comptar amb l’ajuda de veïns, especialment dels masos aïllats.
“Geogràficament”, apunta Porcar, “és una zona molt procliu pel tipus de muntanya abrupta, és bona per a amagatalls i les partides guerrilleres poden camuflar-se en el terreny en coves”. “És ideal per a la lluita de guerrilles”, afig. A partir del 1948, amb la política de terra cremada i l’aplicació de la llei de fugues per part de la Guàrdia Civil sobre el maqui a Terol, els guerrillers es repleguen cap als Ports.
“Hi ha quasi més víctimes de la repressió que no eren guerrillers, sinó població civil que ajudava el maqui”, abunda l’historiador en referència a habitants dels masos o republicans que havien eixit de les presons. “Sobre aquesta gent cau tota la pressió de la Guàrdia Civil com a manera de tallar l’ajuda i el subministrament a les partides guerrilleres”, postil·la.
El llibre de Porcar també recull un estudi sobre els espais de memòria, la simbologia i la nomenclatura i les fosses comunes que queden a la comarca: “Compare la simbologia franquista que queda en el territori davant la que reivindica la memòria democràtica”. “La conclusió és que la franquista quasi duplica fins i tot hui dia la republicana”, assegura Porcar.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0