Més que un Pla, especialment Benimaclet

L’acord assolit aquest divendres a l’equip de govern de l’Ajuntament de València per a encarregar per fi el Pla Especial de l’Àrea Funcional 18, és a dir, del barri de Benimaclet, és una molt bona notícia. El veïnat i la ciutat reclamava un consens per al PAI, i aquest és el primer pas, tot i les diferències internes sobre l’excés d’edificabilitat i el manteniment de l’horta productiva.

Ara fa quasi un any que l’alcalde de València, amb el rebuig de l’alternativa tècnica presentada per l’Agrupació d’Interés Urbanístic liderada per Metrovacesa, encarregava a la Delegació d’Urbanisme que estudiara la possibilitat d’incloure el sector SUP T-4 de 269.775 m2 (ronda inclosa) en un planejament especial de major àmbit com una solució idònia per a repensar no només la vora urbana, sinó també la resta del barri. I finalment, així ha sigut.

Si recordem més enllà, al 2003 es van actualitzar els paràmetres urbanístics del Pla Parcial, els quals modificaren al seu torn, la fitxa de 1991 del Pla General en quant a edificabilitat, densitat i nombre d’altures en aquest sector d’horta dins de ronda. I de nou es té l’oportunitat d’una revisió del planejament. Malgrat que algunes persones consideren que no és oportú una revisió estructural, tot i no estar clara la seua motivació més enllà d’afavorir uns interessos particulars, amb el Pla Especial de l’Àrea Funcional la ciutadania tindrà l’última paraula perquè el tràmit d’un document urbanístic està reglat per a què siga així des del minut zero. Caminar junts aquest recorregut és fonamental i comporta una maduresa política que s’havia d’emprar.

Ara però, què implica el fet de redactar el pla especial d’aquesta àrea funcional? En primer lloc i com indica la pròpia paraula composta, es tracta de fer una mirada de conjunt major al voltant de la vivenda, la infraestructura verda, les dotacions, el patrimoni, etc. Una mirada des d’allò públic, diferent sens dubte, de la que puguen tindre els propietaris d’uns terrenys encara cultivats parcialment i que són un espai comunitari significatiu d’aquesta ciutat. Tot i que l’interès privat s’ha de tindre en compte, no es pot planificar d’esquenes a la ciutadania, ni d’esquenes a l’horta.

D’altra banda, al pla especial es pot incloure un altre àmbit encara pendent com és l’entorn de l’Alqueria Serra i antiga Lletera el Prado, al costat del cementeri, qüestió que de ben segur eixirà reforçada a la consulta pública prèvia a la qual obliga la LOTUP i que ja venia reflectida a l’Estratègia Integral Participativa de Benimaclet (aprovada al Ple 26 d’abril de 2018). Aquest document valuós, junt amb les conclusions d’altres processos de participació recentment realitzats al barri com ara “Repensem Benimaclet” impulsat per la plataforma veïnal Cuidem Benimaclet són un punt d’inici magnífic per a treballar l’instrument urbanístic. Aprofitem-los al màxim!

L’Ajuntament de València, triat de manera democràtica i representat pel seu Alcalde, en l’exercici legítim del ius variandi que ostenta l’administració local en l’àmbit de la planificació urbanística, en defensa de l’interès general, ofereix desenvolupar un nou instrument urbanístic per al desenvolupament i rehabilitació del barri de Benimaclet. Malauradament, en tenim un fum d’exemples on no ha sigut així, quan les ànsies urbanitzadores derivades d’un pla anterior destrueixen paisatges de gran valor.

Aleshores, benvingut el moment de pensar abans d’executar i de fer una diagnosi objectiva de la situació. És una oportunitat per tindre un estudi de l’oferta i la demanda de vivenda en el barri, atenent a la disminució demogràfica de la ciutat que ha disminuït en 15.000 habitants en el darrer any. I també d’estudiar la regeneració urbana dels blocs dels anys 50 endavant, o el patrimoni agrícola encara existent, a més d’aclarir els drets expropiatoris de la ronda nord als anys 90, però també per a emmarcar els criteris ambientals del pla especial en el Pla Verd i de la Biodiversitat o el Pla d’Agricultures Urbanes. I fins i tot, tindre l’atreviment d’estudiar el soterrament parcial de la Ronda Nord al seu pas per Benimaclet per a mostrar que ens creguem allò de l’emergència climàtica. Per cert, a l’Ajuntament, aquest servei tècnic hauria d’informar qualsevol planejament i urbanització d’aquesta ciutat, com n’és el cas.

En definitiva, més enllà de les diferències inicials, la partida comença de nou. Esperem que l’equip tècnic que redacte aquest document de planejament, així com els propis governants, estiguen a l’alçada d’un urbanisme acurat i que per fi, tinguem la capacitat de fer una vora urbana de transició entre l’horta i la ciutat. Esta és la forma de transformació en el desenvolupament de la ciutat que estem impulsant, capgirant allò que fins ara es feia on primer eren les infraestructures i finalment les persones. Quan està comprovat que la qualitat urbana s’aconsegueix precisament a l’inrevés, les persones primer.

*Signen este article els portaveus de Compromís per València, Papi Robles, Sara Moltó, Pilar Soriano i Natxo Serra, el secretari de Grup Municipal de Compromís per València, Amadeu Mezquida, i el vicealcalde de València, Sergi Campillo