Patologia social

La violència és una malaltia social que adopta múltiples versions. Com qualsevol altra malaltia es caracteritza per les seues manifestacions, les lesions que provoca, les disfuncions en les relacions socials, les causes, i també la seua evolució i mecanismes de transmissió. Malaltia crònica, de vegades latent, que afecta tots els grups socials, que s'aguditza en certs moments, i que té el fonament en la societat patriarcal i en les formes religioses i culturals que la inspiren. Es tradueix en infinites formes de dominació, que deriven en masclisme i agressivitat, intolerància i abús, en menyspreu i humiliació sempre al feble, que és la víctima.

Emprar la plaça pública no per a l'àgora de la tertúlia, per al gaudi lúdic i amigable del joc, sinó per torturar animals amb pals, broquetes, matxets i altres objectes causant-los ferides o fins i tot la mort és violència perversa, un signe de la degradació de la condició humana que transforma la violència en espectacle de sang i foc. No és admissible l'ús de la intel·ligència o l'enginy per al maltractament animal. Ni la tortura o el maltractament físic o psicològic a altres humans, dones, nens, rodamóns, ancians, abans convertits en objectes, cosificats i victimitzats per l'exclusió. Ni el trànsit de persones ni l'esclavatge dissimulat. És pura perversió perquè la violència és l'instrument bàrbar de la dominació. Abusar del cos aliè a l'àmbit domèstic o a l'espai públic, amb la violència del mascle o l'enrenou del grup, denigra no només la víctima, també el botxí. També els càntics col·legials a universitats grotesques que han perdut el nord del saber i la intel·ligència, habitades per adolescents immadurs que donarien la vida per la fama i l'èxit. Voler-ho passar per art i tradició és un sarcasme ridícul. Les xarxes socials contribueixen impunement al contagi i n'és una prova l'assetjament escolar i tot el malestar psíquic que la violència genera.

Gairebé un terç de la població espanyola està en risc de pobresa extrema. L'exclusió és una forma extrema de violència a una societat on molts veuen en risc la simple supervivència. Hi ha una àmplia tipologia de les violències. Violència sicària, violència masclista, violència bèl·lica, sexual… però totes aquestes formes sempre comporten trets de degradació moral en el botxí i de cosificació de les víctimes.

La naturalització de la violència en nom de la tradició, la biologia o la cultura és la hipocresia més gran d'una societat malalta que no pot mirar cap a una altra banda sense ser conscient de les conseqüències degradants que la violència provoca a l'organisme social. No hi ha cap altra vacuna que el respecte i la solidaritat, una teràpia preventiva molt poc practicada al nostre entorn i que malhauradament no és prou per curar un càncer del qual es beneficien i en gaudeixen els violents dominadors.