A la redor del Mercat Central, en obres

No descobrim res de nou si diem que l’entorn del Mercat Central és un espai públic i ciutadà de màxim interés patrimonial. No hi ha cap altre espai de la ciutat que, a més, concentre tal nivell d’història i vida urbana des de fa tants segles.

En conjunt, un àmbit monumental, trama urbana i vivendes típiques de la zona comercial, amb la destacada presència de tres edificis de singular importància: la Llonja, l’església de Sant Joan del Mercat i el mateix edifici del Mercat.

Potser el gran públic reconeix millor altres indrets, com ara l’itinerari marcat per les places de la Mare de Déu, Reina i Ajuntament, un tram de l’eix històric que forma el Carrer Major de la ciutat, en el qual la de Mercat quedava un tant al marge. Tampoc ha ajudat a estimar aquest espai el munt de tràfec de tota mena que al llarg dels anys ha transformat la plaça en un carrer atapeït, on caminar s’havia convertit en una activitat plena d’obstacles.

En 2012, en un treball anomenat A la redor del Mercat Central, un grup de professionals vam defensar un àmbit, per a la seua rehabilitació, que anava més enllà de la mateixa plaça del Mercat, abastant la de Bruges i, com a mínim, també, l’avinguda de Maria Cristina i carrers adjacents.

Per fi, i a partir del resultat del concurs internacional de 2016, ara les obres avancen a bon ritme encara que la plaça de Bruges pren la iniciativa en les inauguracions. Crec que s'haurà d'esperar a l’acabament de tot el projecte, perquè aquesta peça, la més modificada, no és la més important del conjunt.

El projecte guanyador, les obres derivades del qual estan ara en construcció, ja tenia en bona part el treball fet. Em referisc a la plaça del Mercat, des del carrer de Maria Cristina fins al de la Bosseria, on la potència de l’escenari monumental només demanava a crits fer fora tota mena de trastos que de manera incomprensible han anat devaluant l’espai més emblemàtic de la ciutat de les últimes centúries.

¿Plaça? de Bruges en rehabilitació.

Tornem a la plaça de Bruges. Anomenar com a plaça aquesta singularitat del carrer, fa poc retolat oficialment com avinguda de l’Oest, resulta una mica agosarat. Recordem que l’obertura de la fracassada Gran Via valenciana (inici de les obres en 1940) tenia la intenció d’arribar al riu, una operació de reforma interior que, de la mà del poderós arquitecte Javier Goerlich anava més enllà de la dita obertura, com es pot vore en el magnífic dibuix de l’autor que he ampliat per facilitar la vista de l’entorn del Mercat.

L’operació va quedar interrompuda precisament en l’actual punt conegut com a plaça de la ciutat de Bruges, ciutat on va morir i està soterrat el nostre Lluís Vives. Lamentablement, un espai maltractat, desllavassat, on ara s’acaben les obres i caldrà vore, insistisc, en tot el conjunt, el valor de la intervenció global. Les indecisions i el llarg període de la construcció de l’aparcament subterrani van generar bona part del malestar entre el veïnat i els venedors del Mercat. Cal dir, també, que aquesta costosíssima obra –de dubtosa oportunitat- ha condicionat el projecte de la superfície (com també ha ocorregut en el projecte de la plaça de la Reina per motiu anàleg) .

Mirem, però, cap al futur immediat. Serà el moment d’avaluar el resultat, escoltar les crítiques i procurar que tot plegat contribuïsca a recuperar l’esplendor de vida urbana que la ciutat mereix. Una nova dinàmica que no només ha de dependre de l’activitat del poderós Mercat, limitada als matins de dilluns a dissabtes. Una oportunitat, també, per a comprovar si la tesi mantinguda de manera persistent pels venedors del Mercat al llarg dels anys, tenia sentit. Em referisc a si les limitacions a la mobilitat motoritzada minvarien l’activitat comercial del Mercat i de l’entorn.

El treball professional de 2012 abans citat (A la redor del Mercat Central) va proposar, entre les conclusions, la realització d’una enquesta a peu de carrer per a conéixer com es desplaçava la gent a comprar, d’on venien, amb quina freqüència ho feien... tot i que no resultava molt complicat intuir el patró de la mobilitat.

Una enquesta que mai es va dur a terme, una llàstima, ara tindríem un punt de referència. Tot el treball anava en la direcció de posar la nostra ciutat a l’hora de les millors ciutats europees. Un temps, cal recordar-ho, perdut en debats absurds, quan l’experiència d’altres urbs mostrava un camí inequívoc que beneficia l’activitat comercial i la sociabilitat.

No és el moment de fer retrets, diran alguns, però cal no oblidar la història recent i valorar els esforços que venen fent uns pocs grups socials per a millorar la qualitat ambiental i urbana dels nostres barris de Ciutat Vella, un àrea molt fràgil de la ciutat on concorren tota mena de funcions urbanes.

Una lluita que encara hui manté actiu un conflicte just al costat de l’espai que estem tractant: la macroïlla coneguda com la Boatella, una trama medieval amenaçada per la construcció d’un hotel i apartaments turístics, i que atempta contra principis bàsics de la renovada cultura de protecció del patrimoni.

La pròxima inauguració del conjunt de les obres programades a la redor del Mercat, caldrà celebrar-la com cal, i ben segur serà una bona ocasió per a reconsiderar alguns dels projectes enquistats als darrers anys, com el que acabe de citar de manera molt resumida.

Vindrà després el final de les obres de la plaça de la Reina (comentat àmpliament en aquest espai crític), i més tard, el concurs per a la de l’Ajuntament. Tota una revolució urbanística en el cor de la ciutat.

És ben conegut que iniciatives de millora de l'espai públic produeixen una revaloració immediata dels actius immobiliaris, i això sol dur a processos indesitjables de gentrificació i turistificació de difícil control, com estem veient en bona part de Ciutat Vella i en altres barris de València; processos que acaben expulsant els veïns perquè apugen els preus del lloguer de les cases i els locals. Un procés preocupant, ja ara mateix, de pèrdua d'habitants i de substitució del comerç tradicional en aquest cor de la ciutat.

En definitiva, haurem d'estar alerta per a imaginar i posar en pràctica les mesures que calguen per a preservar el patrimoni més important que té qualsevol ciutat: la seua gent, el seu veïnat.

A Carme Miquel, in memoriam

P.S.  Caldrà recordar, amb una fita en la plaça del Mercat,  que ací va morir en 1826,  per heretge i penjat en la forca, el mestre Gaietà Ripoll, última víctima de la Inquisició en Espanya.