Centenars de persones malviuen abandonades davant la calor extrema a l'assentament del circuit urbà de Fórmula 1 de València
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Una tenda de campanya tipus iglú es converteix en una xabola en dues setmanes”. Així de contundent es mostra Ana, una voluntària de l'ONG València És Refugi, una de les poques entitats socials que s'acosten al circuit urbà de Fórmula 1 de València. L'entitat fa mesos que treballa amb les persones sense llar que s'han assentat sobre el traçat urbà, que no deixa de créixer des de fa mesos. Cada setmana hi ha una nova construcció precària, assenyalen.
El Síndic de Greuges ha obert una investigació a l'Ajuntament de València per aquest assentament. La institució vol saber si el consistori té algun pla per als centenars de persones que s'han instal·lat en el traçat, on es preveu la construcció de diversos milers d'habitatges en l'anomenat PAI del Grau. La figura equivalent al defensor del poble valencià pregunta al consistori si té un cens, i s'interessa especialment per les actuacions dutes a terme les últimes setmanes, en què s'han succeït episodis de calor extrema. En concret, ha demanat un informe que detalle les actuacions i intervencions municipals desplegades per a pal·liar les incidències de les altes temperatures, les alternatives per a “garantir uns mínims de subsistència digna” i que informe “sobre l'existència o no d'un pla d'actuació o de xoc/emergència davant situacions d'adversitat climàtica”.
La pressió de les altes temperatures preocupa les entitats socials. La capital té unes condicions d'humitat que fan que la sensació tèrmica siga més elevada, i aquesta setmana ha estat en avís roig per altes temperatures. En aquest tipus d'alerta no es recomanen ni l'exposició al sol ni les activitats a l'aire lliure, una recomanació inassumible per a les persones sense llar. Els meteoròlegs apunten que el canvi climàtic també ha reduït l'efecte de les brises marines: és pràcticament impossible fugir de la calor. I les xaboles, construïdes amb lones, plàstic, palets o metall sobre l'asfalt, no s'assemblen gens a un refugi climàtic.
“La sensació és que hi ha una política de desgast per a veure si així se'n van a soles”, expliquen des de l'ONG, on incideixen en la preocupació davant un previsible desallotjament. Si ha d'entrar maquinària per a edificar, hauran de desallotjar els centenars de persones que ocupen aquest espai. L'associació denuncia l'abandó institucional i l'escassa intervenció sobre el terreny; a penes hi acudeixen ells, Mensajeros de la Paz i Amigos de la Calle. L'associació Alanna, centrada en la lluita contra la violència de gènere, és l'encarregada d'elaborar el cens per a l'Ajuntament de València.
Qui viu en el circuit urbà
Una ullada a les dades disponibles dona compte de la bretxa entre la informació oficial i el que relaten les associacions. Les persones que malviuen al circuit urbà apunten que en són prop de 1.300. L'ONG València És Refugi està elaborant el seu propi cens, en què ha documentat, de moment, 165 persones. El seu mapa cartogràfic ha detectat 250 xaboles, de manera que l'estimació s'eleva a unes 600 persones. En algunes construccions hi viuen fins a sis persones, assenyalen en una conversa amb elDiario.es, en què expliquen que a l'estiu és complicat elaborar el cens perquè moltes es desplacen cap a la platja. Ana destaca que també han trobat moltes persones espanyoles que viuen en caravanes per la zona.
Les dades de l'Ajuntament de València divergeixen d'aquest recompte. El cens d'habitatge precari d'Alanna, que arreplega les dades de l'any 2025, apunta que hi ha 82 persones al barri de Natzaret i 363 al Cabanyal, de les quals més de la meitat són de nacionalitat espanyola. L'entitat seguix la divisió territorial assignada als Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS) i assenyala que a tota la ciutat hi ha 1.342 persones que viuen en xaboles. El circuit va passar a l'àmbit de competència del Cabanyal l'any 2023, segons una resposta municipal.
L'any 2024, segons l'informe d'Alanna, en el cens hi havia 26 xaboles i 85 persones. Hi convivien diverses nacionalitats, amb un predomini de persones procedents del Sàhara Occidental i Algèria. Aleshores es reflectia que es tractava d'unitats unipersonals formades per hòmens, encara que ara ja hi ha diverses famílies. Hi ha almenys deu persones que perceben la renda valenciana d'inclusió, segons un document municipal al qual ha tingut accés elDiario.es, que recalca que algunes abandonen l'assentament per a treballar uns mesos i hi tornen quan finalitza el contracte. L'any 2025 es va detectar un grup de persones que ocupen espais a la perifèria de l'assentament i viuen en tendes de campanya.
L'assentament es va incloure en el cens d'habitatge precari l'any 2010, amb a penes cinc persones. L'increment de població es va produir a partir del 2021, segons indica l'informe del consistori. Va ser arran de la crisi sanitària de la COVID-19 quan augmentaren els habitatges precaris i “es va evidenciar la necessitat d'una intervenció comunitària en l'assentament”. Encara que l'informe no hi fa al·lusió, també va ser a partir de la crisi sanitària quan es dispararen els preus de l'habitatge a València. Ja l'any 2021 era complicat trobar un pis per menys de 700 euros a la ciutat.
L'informe apunta que hi ha col·laboració amb els serveis socials. “Actualment, les persones que resideixen a l'assentament del circuit coneixen els recursos existents. No totes tenen voluntat de canviar la seua situació ni d'assentar-s'hi definitivament”, assenyala l'informe del consistori del 2024, en què s'afirma que l'any 2021 “es va prendre la decisió de deixar de fer intervenció comunitària, ja que l'equip d'intervenció va comprovar que el vincle amb els serveis socials era estret i que les persones coneixien els recursos disponibles”. A priori, segons detalla aquest informe tècnic, el personal dels Serveis Socials del Cabanyal hi acudeix cada tres mesos.
Compromís exigeix actualitzar les dades
La regidora de Compromís Lucía Beamud va acudir a l'assentament la setmana passada, acompanyada per l'associació. “Allí hi ha persones que han arribat fugint de l'assetjament que patien al llit del Túria; altres treballen i tenen nòmina, però han acabat vivint en un assentament perquè no poden assumir l'increment desorbitat del preu de l'habitatge. Això evidencia que ens trobem davant d'una emergència social i residencial que el govern de María José Catalá està ignorant.”
“Davant de la diferència entre les dades municipals i les que aporten les entitats, vam sol·licitar els últims informes de seguiment de l'assentament. La nostra sorpresa va ser descobrir que els informes més recents són de març de 2025. És a dir, fa un any i quatre mesos que l'Ajuntament no elabora cap informe de seguiment d'un dels assentaments més vulnerables de la ciutat.”
“Això és enormement preocupant perquè confirma el que les entitats han denunciat: hi ha un augment constant de persones que viuen a l'assentament, no existeix un seguiment adequat dels casos de salut i tampoc s'estan desplegant prou actuacions per a protegir la població davant les altes temperatures.”
“Les dades del mateix Servei d'Atenció a Urgències Socials (SAUS) són molt reveladores. Durant 2024 només es van dur a terme cinc actuacions davant les disset alertes per calor extrema decretades per l'AEMET. I el 2025, fins ara, només consta una actuació davant dotze alertes. És evident que la resposta municipal és clarament insuficient.”