Compromís supedita el seu suport al finançament català i als pressupostos a més recursos per als valencians

La reforma del sistema de finançament és l’assumpte més encallat de l’agenda política valenciana. Caducat des de fa una dècada, el repartiment insuficient de recursos és responsable entre el 70% i el 80% del deute de la Comunitat Valenciana, la més afectada juntament amb Múrcia. Any rere any llastra els comptes, provoca un increment de l’endeutament i complica la prestació de serveis públics. Només en interessos, la Generalitat Valenciana pagarà 1.200 milions d’euros el 2025, que és més de la meitat del pressupost per a habitatge, igualtat i serveis socials.

La remodelació està damunt la taula un lustre, sense que s’hagen percebut avanços en la creació d’una nova llei orgànica o compensacions per l’acumulació de greuges que reclamen els territoris infrafinançats. Arreglar l’assumpte requereix tants càlculs que a vegades sembla un impossible: determinar una base que definisca el model –la població ajustada–, mecanismes de correcció –els fons de solidaritat i de garantia–, reformes en la gestió dels tributs autonòmics, una compensació pels anys de greuge –la condonació del deute– i una garantia de recursos mentre es tramita la reforma –el fons d’anivellament–. Es necessita, a més, que en aquests càlculs estiguen conformes el Govern central, les comunitats autònomes i, almenys, els grups parlamentaris de PP i PSOE, amb majoria per a aprovar la llei en el Congrés.

Mentre arriben els números, alguns actors comencen a perdre la paciència. La coalició Compromís, que dona suport parlamentari al Govern de Pedro Sánchez en virtut de la seua aliança amb Sumar, es planteja no donar suport als pressupostos si no inclouen una compensació a l’infrafinançament valencià, com també rebutjar l’acord per a la singularitat financera de Catalunya si no s’inicia la reforma del sistema de finançament de manera conjunta. El portaveu dels valencianistes en les Corts, Joan Baldoví, ha advertit dimarts que “cada vot compta” en l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i de la reforma de la llei orgànica, i ha recordat que Compromís va complir la seua part fent president Pedro Sánchez, a qui insta ara a complir els recursos per a la Comunitat Valenciana, com es va firmar en el pacte d’investidura. “Tant va el cànter a la font que al final es trenca”, insistia Baldoví, assidu a les metàfores de regadiu.

La diputada de Compromís en el Congrés, Àgueda Micó, subratllava una idea similar des de Madrid. Sense rebutjar l’acord català, manifestava: “Cal pactar i negociar perquè realment hi haja una descentralització financera, perquè hi haja una transferència de recursos des del Govern central a totes les comunitats autònomes i complir així el que estableix la Constitució mateixa”. Els valencianistes creuen que les negociacions per al nou govern a Catalunya han obert la porta al reconeixement del finançament singular i a la condonació del deute derivat de l’infrafinançament, cosa que veuen com una “oportunitat única”. “S’ha encetat el meló”, comenten els dirigents, que volen aprofitar l’ocasió per a reformular el model de repartiment de recursos i obtindre una compensació per al territori que representen. Immersos en un procés intern, obtindre bons números en aquesta negociació és un suport per a l’actual direcció, amb un envit que en el PSPV-PSOE no sembla que els faça por, acostumats que Compromís acabe cedint.

Els valencianistes també estrenyen el PP amb el finançament, instant el partit del Govern autonòmic que facilite la tramitació d’una nova llei en les Corts, que, si s’aprovara, hauria de debatre’s en el Congrés. Exigeixen al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que pressione el partit per a donar suport a la condonació del deute: “És pervers i ridícul” que el president valencià “no vulga que es condone un deute al seu poble que no ha generat”. “Això no és ser el president dels valencians, sinó un baró del PP”, ha considerat el portaveu dels valencianistes.

Mentrestant, entre els populars no es prenen de debò les propostes del Govern central per a la resta dels territoris i insisteixen que l’executiu de Sánchez se salta a la torera els compromisos. La consellera d’Hisenda i portaveu autonòmica, Ruth Merino, ha qualificat de “globus sonda” la promesa de condonació de part del deute de les comunitats autònomes –prevista en l’acord entre Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC, avalat pel PSOE– i ha acusat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, d’incomplir els terminis. “En cap moment hem rebut cap proposta ni cap oferta de cap mena”, ha retret Merino, que insta el Govern a convocar una conferència de presidents autonòmics per a abordar la reforma del model de finançament. “Han ficat la reforma en un calaix”, ha insistit la portaveu del Consell de Mazón.

Per part seua, en el Govern passen la pilota al PP. La ministra portaveu del Govern, Pilar Alegría, ha demanat dimarts al líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, una proposta única de tots els presidents autonòmics d’aquest partit sobre finançament autonòmic. “Sentim Feijóo que torna de vacances sense proposta, com se’n va anar, i cada líder d’una autonomia demana la seua, Juanma Moreno demana la quitació, Azcón diu als seus companys que no es fien del Govern, i, d’altra banda, el president valencià –en al·lusió a Carlos Mazón– demana més recursos i finançament”, ha subratllat la ministra. Feijóo ha convocat els seus barons divendres a una trobada per a unificar les postures davant el finançament singular a Catalunya.

En el PSOE també hi ha recels i diferències pel que fa al finançament autonòmic, com les que ha manifestat l’expresident aragonés Javier Lambán, la federació del qual s’oposa a la proposta singular, mentre que la federació valenciana fa costat al president del Govern. El portaveu del PSPV, José Muñoz, ha considerat que, “es diga com es diga” la mesura adoptada, “la realitat és la realitat” i és que des que governa Pedro Sánchez “s’han transferit 30.000 milions d’euros més” a la Comunitat Valenciana i altres partides extraordinàries. Davant el renou causat per l’acord, la ministra d’Hisenda compareix dimecres en el Senat per a detallar les mesures sobre la futura reforma.