El control de la política europea en matèria de pesca, en mans d’uns funcionaris descontents amb les seues condicions laborals

Espanya compta amb 161 inspectors de pesca repartits per tot el territori espanyol, 14 dels quals en territori valencià (quatre a la província de Castelló, quatre a València i sis a Alacant, on s’agrupa el percentatge més gran de flota valenciana). Són l’autoritat principal en el control pesquer i també poden treballar fora de la península, on hi haja un vaixell espanyol –actualment, hi ha inspectors a les Seychelles, a Terranova (el Canadà) o Islàndia–. Col·laboren amb altres cossos, com ara la Guàrdia Civil, Duanes o l’Armada, i desenvolupen la seua faena tant en el port com en la mar, així com també poden fer controls des de l’aire, inspeccionant embarcacions, controlant les grandàries de les captures, mesurant xarxes, la pesca en zones prohibides...

Es tracta de funcionaris, dependents del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació –encara que en algunes comunitats autònomes també estan sota l’empara del Ministeri de Política Territorial– i amb rang d’inspectors de la Unió Europea, que vetlen pel compliment de les normatives nacionals, comunitàries i internacionals en matèria de pesca marítima. Des de fa anys arrosseguen un descontentament important pel que fa a les seues condicions de treball i organitzatives. La seua formació –no en cal una d’específica prèvia, ja que s’adquireix posteriorment– és la d’un grau universitari i es tracta, principalment, de marins mercants, biòlegs o llicenciats en ciències de la mar.

El 2017 es constitueix Apipes (Associació Professional d’Inspectors de Pesca), una organització que agrupa el 70% dels membres del cos d’inspectors (110) i que té entre les seues reivindicacions principals l’adequació del complement específic a la penúria de la seua faena: “En l’actualitat, la major part dels inspectors –entren en el cos amb un nivell 22 dins del grup A2– perceben una retribució neta entre 1.600 i 1.700 euros al mes, mentre que la part corresponent al complement específic anual està fixada en 7.884,54 euros”.

També reclamen una nova avaluació de riscos laborals d’acord amb el lloc de treball (l’última actualització és del 2009), que hauria de ser per calador i quinquennal –actualment no es fan amb vaixell, encara que sí que s’han fet visites a port–. Tal com explica una portaveu d’Apipes: “Les nostres jornades laborals superen les dotze hores, saps quan comences, però no quan acabes”. I afig que la seua avaluació de riscos actual “estudia la inclinació de la pantalla de l’ordinador o la il·luminació de les oficines, però no un abordatge en la mar o haver d’estar durant hores drets en el port envoltats de fenwicks (carretons elevadors) i després haver de conduir de nit una hora i mitja fins a arribar a casa, entre altres riscos”.

Unes altres de les seues reivindicacions se centren a demanar una actualització de les quanties de les bosses de productivitat, tenint en compte l’augment del nombre d’inspectors i l’IPC acumulat des del 2010, l’equiparació de tots els inspectors que tenen nivell 22 a un nivell 24 o la negociació d’una nova regulació d’horaris.

També exigeixen que s’afavorisca la mobilitat dels inspectors per mitjà de concursos públics i no en adscripció provisional; revisar les pòlisses d’assegurança per incloure-hi aspectes com les assegurances a l’estranger –dins i fora de la Unió Europea– i altres situacions no previstes; crear un sistema de roda d’embarcaments i comissió logística Sipe, amb calendaris, inscripcions i assignacions formals, públiques i sobre la base de criteris establits; adequar els cursos de formació als riscos laborals existents; assegurar una prefectura de servei en les dependències amb cinc inspectors almenys.

Demanen acabar amb la doble dependència ministerial –Agricultura, Pesca i Alimentació i Política Territorial– i la integració de tots els inspectors en un únic organisme administratiu; aconseguir un coeficient reductor per anticipar l’edat de jubilació; revisar i adequar, si escau, els mitjans i els materials d’inspecció; integrar tots els inspectors en una única agència o organisme autònom dependent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació; o treballar per una difusió pública més gran de la seua tasca a fi de donar-los a conéixer.

Per reivindicar una millora de les seues condicions, els inspectors de pesca estan duent a terme una vaga de zel: “Complim rigorosament el que se’ns marca”, sostenen. Això pot provocar una falta de control real, amb la qual cosa es podrien produir més captures de les permeses per part de la flota pesquera i que això tinguera com a repercussió sanciones de la Unió Europea per superar les quotes marcades. A l’espera que comence la campanya de la tonyina roja a la Mediterrània, de moment el pic de faena més gran se situa a la mar Cantàbrica amb la pesca de la cavalla.