La corrupció llastra el creixement de l’economia espanyola en un 1% anual
Millorar la qualitat institucional i posar fi a la corrupció a Espanya podria elevar un 16% el producte interior brut (PIB) nacional per capita en un termini de quinze anys, la qual cosa es tradueix en un creixement anual de l’economia espanyola al voltant de l’u per cent. Així es desprén de l’estudi elaborat pels experts de la Universitat de Múrcia Francisco Alcalá i Fernando Jiménez que han presentat divendres a València en el marc del seminari ‘Los costes económicos del déficit de calidad institucional y la corrupción en España’ organitzat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie).
La qualitat de les institucions de govern i control de la corrupció, han explicat, són peces “fonamentals” per al desenvolupament econòmic dels països, “especialment com més avançades són les seues economies”. D’aquesta manera, Espanya se situa entre el 20% dels països amb més nivell al món, segons les dades del Banc Mundial i sobre la base de la informació de 154 països. No obstant això, els resultats ens situen amb un valor de 6,8 sobre 10 en l’indicador de qualitat institucional –que es calcula sobre la base de factors com la democràcia i les llibertats públiques; l’efectivitat governamental; la qualitat reguladora; el respecte a la llei i els contractes; i el control de la corrupció–, lluny de la mitjana de països com Alemanya, França o el Regne Unit (8), encara que per damunt d’economies mediterrànies com Itàlia o Grècia (5,8).
La diferència entre el nivell de qualitat institucional (a Espanya se situa en el percentil 81) i la productivitat (el 85) és de quatre punts: “La qualitat institucional apareix com una feblesa relativa de l’economia espanyola, que ha de ser compensada per la fortalesa en altres factors, com el capital humà”. La recuperació d’aquests quatre punts de diferència, expliquen Alcalá i Jiménez, es tradueix en 16 punts del PIB nacional que Espanya podria recuperar en un període aproximat de quinze anys a raó més o menys d’un punt l’any –el creixement anual passaria del 2,4 actual al 3,4– i ens deixaria en els nivells de països com Eslovènia.
Les ‘febleses’ espanyoles se centren, sobretot, en indicadors com la qualitat reguladora, que recull aspectes com l’excés de regulació (Espanya té deu vegades més lleis i normatives que països com Alemanya), i el control de la corrupció, que mesura principalment la confiança en els polítics, els funcionaris, el sistema judicial, el sistema de recaptació d’impostos i l’existència de pagaments irregulars en contractes públics.
Costos econòmics
Els costos econòmics que tenen el dèficit de qualitat institucional i, per tant, la corrupció –tots els indicadors se situen el 2017 en un nivell inferior al del 2003– es tradueixen en menys rendibilitat dels projectes empresarials, incrementa la incertesa, es redueixen els nivells d’inversió, es desvien recursos humans i financers cap a la influència en els òrgans de decisió pública “en compte d’assignar-los a activitats productives” i s’orienten els esforços cap a la “cerca de privilegis desincentivant l’emprenedoria i la innovació”. És a dir, la corrupció es tradueix en menys productivitat, més desocupació i salaris inferiors als que serien possibles amb la tecnologia i el capital humà disponible.
D’aquesta manera, l’impacte de mesures com més seguretat jurídica, la reducció de la corrupció, l’eliminació de traves administratives, una regulació més bona o més competència suposarien l’augment de la inversió, nacional i estrangera, i de la productivitat, i, amb això, de la producció i l’ocupació.
Possibles solucions
En el seu treball, Alcalá i Jiménez fan huit propostes que podrien ajudar a superar aquesta situació.
Quatre de relatives al reforç dels controls i els contrapesos del poder: més independència i més mitjans per al poder judicial, “que mai no ha sigut una prioritat”; millorar la capacitat de control dels legislatius, “des dels parlaments fins als plens municipals”; més independència i més mitjans per als òrgans especialitzats de control, com les agències antifrau; i eliminar les interferències governamentals en els mitjans de comunicació, “que es du a terme amb mecanismes com la publicitat”.
Tres de referits a la millora de la independència, qualitat i transparència de l’Administració: augmentar la qualitat de la regulació, per exemple simplificant la normativa; despolitització de les administracions públiques amb mesures com la reducció dels càrrecs de confiança; incrementar la transparència dels organismes públics i l’avaluació dels serveis.
L’últim apartat se centra en la millora de les eleccions com a mecanisme de selecció i control, i proposen opcions com el desbloqueig de les llistes per a donar més poder al votant.
