La decisió de Catalá de privatitzar la Marina de València, origen de l’escàndol de les places a mida que investiga Anticorrupció

L’alcaldessa de València, María José Catalá, i la presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV), Mar Chao, van anunciar el desembre del 2023 la privatització durant 35 anys de la gestió d’un 47% de la Marina de València (235.000 metres quadrats de superfície), en concret els amarraments i part de la zona sud i nord, perdent així la ciutat el control unitari de l’espai i l’autonomia de què gaudia per a planificar els usos i les activitats. Una tasca que fins aquell moment feia el Consorci València 2007, ens públic amb una trentena d’empleats que estava participat pel Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament.

Aquesta decisió política és l’origen de l’escàndol que ara ha esclatat arran de l’obertura de diligències d’investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció, en virtut d’una denúncia de Compromís. La coalició valencianista considera en el seu escrit que va haver-hi prevaricació i tràfic d’influències en la publicació i l’adjudicació de diverses places en organismes públics dependents de l’Ajuntament de València i de l’Autoritat Portuària (APV), places que es van convocar al llarg del 2024 de manera pràcticament simultània i que van ocupar tres extreballadors del Consorci València 2007, que estava llavors en procés de liquidació per a donar entrada al nou operador privat. La denúncia apunta a l’alcaldessa, María José Catalá, a les regidores de Turisme, Paula Llobet, i Esports, Rocío Gil, i a la presidenta de l’APV, Mar Chao.

Posteriorment, tant la coalició valencianista com el PSPV van ampliar la denúncia al regidor de Grans Projectes, José Marí Olano, arran de l’escàndol dels àudios destapats per elDiario.es en què ofereix informació als empleats del Consorci sobre les places objecte de la investigació en una reunió de la qual mai es va informar. Per part seua, Catalá descarta qualsevol irregularitat i assegura que aportarà a la Fiscalia tota la documentació que se li requerisca.

Amb la seua decisió, Catalá va trencar el camí que havia iniciat el seu antecessor en el càrrec, Joan Ribó, que va avançar cap a la creació d’un nou ens municipal per a dirigir la Marina en què reubicar la desena de treballadors afectats pels acomiadaments després de la liquidació del Consorci València 2007. La resta, sobretot els encarregats de marineria, van ser subrogats per la nova empresa gestora.

Així es va traslladar l’any 2022 als mateixos empleats, segons han confirmat a aquest diari, una vegada l’Estat va decidir abandonar el Consorci després de condonar el Govern el dubte de 360 milions que pesaven sobre l’ens per a finançar les obres de la Copa Amèrica. La renúncia d’un dels socis va donar lloc al procés de liquidació, per la qual cosa Ribó va iniciar gestions per a la creació d’un nou ens municipal que continuara amb la gestió pública i unitària de tota la Marina, un ens a què es podrien subrogar els empleats afectats.

En aquesta línia, l’agost del 2022 va traslladar una carta a l’APV, a què ha tingut accés aquest diari, en què va sol·licitar “el seu interés de mantindre —tant durant el procés de liquidació del Consorci València 2007 com una vegada aprovada aquesta— la unitat de gestió de la Marina de València per a garantir el seu ús per part de la ciutadania i la continuïtat de les activitats que s’hi desenvolupen”. A més, afig: “Com que en aquests moments està obert el procés de liquidació del Consorci València 2007, i amb la finalitat ja expressada de garantir la continuïtat de la gestió unificada de la Marina de València, et sol·licite que la indicada autorització o concessió demanial gratuïta dels indicats espais portuaris s’atorgue transitòriament a l’Ajuntament de València, fins que es cree una nova entitat pública de gestió”.

Amb la mateixa intenció, Ribó es va reunir al novembre amb el ministeri de Transports, als representants dels quals va sol·licitar la creació d’una unitat de gestió en la Marina de València una vegada quedara definitivament liquidat el Consorci. “Cal buscar una unitat de gestió de la Marina amb la finalitat de garantir la seguretat tant dels treballadors, com dels concessionaris, com de les empreses», va dir l’alcalde.

Tot va canviar quan el PP de Catalá va arribar a l’alcaldia després de les eleccions de maig del 2023. La dirigent popular va optar per la gestió privada de la Marina, que es va acabar atorgant el juliol del 2024 a la unió temporal d’empreses Serveis Marítims Port Eivissa i Ocibar. Amb la seua decisió, es va abocar a l’acomiadament una dotzena d’empleats. Un informe va considerar que no era viable una subrogació.

Els empleats entenen que podien acollir-se a l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors que regula este mecanisme quan es produïx una successió d'empreses. A més, el conveni col·lectiu que van firmar en 2017 la plantilla, els sindicats i els directius del Consorci preveia la possibilitat de subrogació. Si bé el document no es va remetre a les autoritats laborals per a la seua validació, diverses fonts jurídiques consultades per este diari afirmen que eixa situació en cap cas impedix que es puga realitzar la subrogació. De fet, consideren que el conveni tindria plena validesa i que si no existira la possibilitat legal, no s'hauria reflectit en el document.

Tan sols tres van aconseguir recol·locar-se en les places creades tant en l’APV com en organismes de l’Ajuntament de València, en uns processos que investiga Anticorrupció. Una quarta va trobar acomodament en la Generalitat Valenciana. La resta dels empleats, a pesar que van poder presentar-se a algunes places de les que els va informar el regidor Marí Olano, davant els dubtes jurídics, van decidir no fer-ho.